Anna Benzal: “Les floristes hauríem de ser patrimoni de la ciutat de Barcelona”

Si les flors són patrimoni de la Rambla, també ho haurien de ser les floristes. Aquesta és la reivindicació de l’Anna i de la resta de paradistes, que se senten al marge de la remodelació de la Rambla. En parlem amb ella, una florista alegre i xerraire, però una mica cansada de renyar els turistes que li toquen les flors.

A vostè el negoci li ve de família. Des de quan és florista a la Rambla?
La parada ja era dels meus pares, que van estar aquí trenta anys. I ara farà vint anys que és nostra. Gairebé cinquanta anys, doncs.

Ha canviat molt en aquest temps el negoci de la flor?
Moltíssim. Abans era una cosa familiar. Els dissabtes i els diumenges veies baixar els pares amb els nanos, els avis amb els nets… Senties com deien: ‘anem a comprar unes floretes’, ‘pugem a veure els ocellets…’ Ara és un continu de turisme, turisme i turisme.

I aquells pares i avis, on són?
La gent evita passar per aquí i això és una pena perquè nosaltres vivim realment de la gent d’aquí.

Els turistes no compren flors?
Pot venir un turista i agafar una rosa, o una dotzena. O fins i tot un d’aquests rams petits que ja tenim muntats. Però, realment, qui compra flors és la gent que viu aquí. Perquè si tu estàs de vacances durant tres o quatre dies en una ciutat no compres flors. El que fas és sortir a voltar per la Rambla.

A voltar i a tafanejar.
De turistes n’hi ha de molt macos, no vull generalitzar, però més aviat són força irrespectuosos. Ens passem el dia renyant-los perquè toquen i remenen les flors. I ens tracten com si fóssim un punt d’informació turística. Has de saber on està tot el que et pregunten, ja que si no molts s’enfaden. Al final, fins i tot fa il·lusió que vingui una persona considerada i puguis mantenir una conversa natural.

“No hem tingut cap reunió per parlar del paper de les floristes a la Rambla de les Flors”

Caram!
Batallar amb la gent és un repte que tenen tots els comerciants, però per a nosaltres encara és més difícil perquè venen riuades de gent, i no et pots permetre tenir un mal dia.

Sembla que se sent poc considerada com a florista.
Jo penso una cosa i potser sembla molt excessiva, però les floristes hauríem de ser patrimoni de la ciutat de Barcelona. Perquè és una cosa de tota la vida i sembla que s’hagin oblidat que ser florista a la Rambla és un ofici molt dur. Per això que deia i perquè passes fred, calor, pateixes la pluja, les ventades…

És per això que han tancat tantes parades en els últims anys?
Hi ha diverses raons que expliquen això. Jubilació, cansament… Una que conec va tancar per l’atemptat i algunes més perquè no els anava bé o no volien continuar, no ho sé.

Hi ha massa floristes al passeig perquè el negoci funcioni?
Això diuen alguns. Però si fomentéssim el negoci, potser seria més rendible, oi? El que no pot ser és que contínuament estiguin sortint coses negatives, tant de la Rambla com de Ciutat Vella. Hi ha coses lletges, és veritat i no podem evitar-ho, però es podria posar una mica més maca la Rambla. Això és el que necessitem realment. Està molt lletja, molt vella, molt deixada, molt bruta.

La remodelació està en marxa, però no sé si tenen previst remodelar les floristes, també.
Que jo sàpiga no hem tingut cap conversa. A hores d’ara no sabem ni tan sols si ens quedarem al passeig. He sentit dir que sí, per unes altres fonts, però en cap moment hem tingut una reunió oficial per parlar sobre el paper de les floristes a la Rambla de les Flors. No hi ha cap comunicació amb nosaltres, i això que som un dels sectors més afectats per la reforma del passeig, oi?

Què demanaria vostè al futur alcalde o alcaldessa?
Doncs que la remodelació inclogui uns quioscos més nous per a les floristes. Però jo no necessito que siguin moderns o de disseny. El que vull és que abans de fer-los parlin amb les persones que hi treballen a dins. Això seria un gran detall.

I com haurien de ser aquests quioscos funcionals?
A mi m’aniria molt bé que tinguessin una mica de ventilació, per exemple. I em sembla bé que tinguin claror, però si fan el sostre de vidre, llavors, a l’hivern ens pelarem de fred i a l’estiu ens morirem de calor, que és el que ens passa ara. Nosaltres, les floristes, sabem què necessitem. Jo els demanaria que parlessin amb nosaltres.