L’equip de Los Caracoles. Foto: cedida
A la Rambla es menja molt millor del que la majoria es pensa. Només cal ser una mica espavilat i fugir dels establiments que abusen, sense escrúpols, dels turistes. Si busqueu amb cura al centre de Barcelona, trobareu petites joies, algunes d’elles poc conegudes per al gran públic. L’alternativa, si no us agrada buscar, és acompanyar-nos en aquesta ruta per alguns dels millors restaurants de la Rambla.
Àpats casolans
És possible trobar menjar casolà al centre de Barcelona? Doncs, sí. Un bon exemple és el Moka (Rambla, 126), un restaurant de cuina mediterrània que cuida cadascun dels detalls, segons explica l’Anna Matamala, una de les seves propietàries: “Tot el que fem, ho fem a casa amb productes de proximitat. La farina, les verdures, els ous, tot ho comprem directament a productors de proximitat, de quilòmetre zero. Tot és casolà, fins i tot les postres”. El Moka ofereix també un menú de migdia, molt poc conegut pels barcelonins. Per a Matamala, el que diferencia una cuina qualsevol d’una autènticament casolana és “l’amor” que s’hi posa. Un bon exemple és la paella: “La comencem sempre des de zero i la picada la col·loco al moment, per si hi ha alguna persona al·lèrgica a la taula que no pugui menjar fruits secs”.
Cuina de muntanya
La Rambla és una representació del món gastronòmic i s’hi pot trobar qualsevol de les grans cuines del món. Fins i tot la genuïnament catalana. Per exemple, a la Cerveseria Canaletes (Rambla, 127), que es reivindica com a una masia urbana: “Hem volgut recuperar la cuina tradicional de muntanya a la ciutat”, diu el seu director, José Jiménez. Cuinen a la brasa, en un forn Josper i preparen plats tan nostrats com el pa amb tomàquet, la botifarra, la sopa de farigola, el recuit de drap, o el hot dog català, que combina la modernor del concepte amb la botifarra.
El xou ha de continuar
Sense sortir de la cuina tradicional, Los Caracoles (Escudellers, 14), a banda de cuina a la brasa i pollastres a l’ast històrics, perquè van ser un dels primers restaurants a cuinar-los així a Barcelona, hi afegeix una mica d’espectacle. “Tenim una cuina de carbó oberta al públic”, explica l’Aurora Bofarull, una de les propietàries, “i a molts clients els encanta seure allà i veure com es cuinen els plats i com es canten de la manera tan peculiar com ho fem. És un xou”. Un espectacle que compta amb visitants il·lustres, com els artistes del Liceu que, de tant en tant, s’arrenquen a cantar en públic.
Cuina gamberra
Parlant de ciuna de qualitat i bon ambient, però una mica més canalla, una opció és visitar el Cañete (Unió, 17). Aquí el més important és que “el comensal perdi per una estona el món de vista i que s’ho passi d’allò més bé menjant, bevent i rient”, explica Alex Salgado, sociòleg i portaveu del Cañete. És un d’aquells establiments que evoca l’ambient més gamberro i més autèntic de la Rambla.
Producte de qualitat
Hem parlat molt de producte i de bona qualitat. Però si parlem de matèries primeres cal esmentar el restaurant més gallec de tots, el Louro (Rambla, 37, principal), vinculat al Centro Galego de Barcelona. Guillermo Bosil, un dels propietaris, reivindica que són “un restaurant gallec 100%, però no el típic de potatges, sinó un amb un toc avanguardista i ubicat en una casa emblemàtica”, concretament, la casa on va viure el Comte Güell.
Tots aquests restaurants, i uns quants més, són una bona mostra de per què és una molt bona idea dinar o sopar a la Rambla qualsevol dia d’aquests.
