La futura mobilitat de la Rambla, a debat

El diumenge 24 de setembre la vida a la Rambla es va suspendre durant unes hores, quan un autobús de la línia 59 de TMB va atropellar una senyora de cinquanta-sis anys, cap a quarts de dotze. El SEM va actuar ràpidament, però malauradament la víctima va morir a l’hospital. Va ser un autèntic sotrac per a veïns i comerciants, que van començar a preguntar-se si la remodelació que està en marxa resoldrà els problemes de mobilitat entorn de la Rambla.

Autobusos, sí o no?

Els primers a reaccionar van ser els Amics de la Rambla. Fermin Villar, el president, va aparèixer públicament per lamentar-se de l’accident i recordar que ells sempre han reivindicat que cal limitar els autobusos que passen pel passeig. “És il·lògic que a la Rambla, al cor de Ciutat Vella, un lloc per passejar-hi, hi continuem tenint busos de 10 o 18 metres”, va dir a betevé. Dies després dels fets, torna a insistir en aquest punt: “Els autobusos estan pensats per a la gent gran o amb alguna limitació, però no poden ser una prioritat en l’oferta de transport públic a la Rambla”, diu a Línia La Rambla.

Una bona opció, creu Villar, serien els busos de barri dirigits als residents, com els que ja circulen pel barri del Raval. “Aquests sí que donen servei a les necessitats dels veïns”, diu. “Però els autobusos grans, els que van a la platja, per exemple, passen sempre plens de gent, i a vegades no poden ni obrir les portes a un veí que necessita anar a l’Hospital del Mar”, afegeix.

Sigui com sigui, el Pla de mobilitat de la Rambla contempla l’autobús com a transport a la Rambla perquè, segons expliquen des de l’Associació de Veïns del Gòtic, “l’autobús és una demanda dels veïns”.

Voreres més amples

La qüestió de fons és si la remodelació resoldrà o no els problemes actuals. Doncs en bona part, sí. El projecte dissenyat per l’equip Km-ZERO i liderat per Itziar González preveu diverses solucions. Per una banda, l’eixamplament de les voreres contribuirà a reduir la densitat en superfície. Per altra, es garanteix un carril de baixada i un de pujada per als veïns i el transport públic i quatre espais majors, zones pacificades, amb restriccions al trànsit i limitació de velocitat, concretament el Palau de la Virreina, el pla de l’Os, el del Teatre i les Drassanes.

Per a l’AV Gòtic n’hi ha prou amb això: “No estem d’acord en plantejar ara un projecte nou, després d’haver treballat durant cinc anys en un projecte participatiu consensuat amb més de 500 veïns i més de cent entitats. La reforma que s’està fent ja inclou les millores que cal fer”, afirmen des de l’entitat.

En canvi, Jordi Bordas, gerent de l’Eix Raval, no ho veu tan clar i pensa que el pla no contempla les necessitats dels comerciants: “Nosaltres el que veiem amb preocupació és el desconeixement de com funciona un comerç. Els clients d’una ortopèdia del carrer Hospital han de poder arribar-hi en cotxe, oi?”. Sobre el transport públic, afirma que “és bo que n’hi hagi, però ha de ser un bon transport públic i tampoc no podem esperar que tothom el faci servir”.

Càrrega i descàrrega

Més enllà dels interessos d’uns i d’altres sembla evident que un dels punts de divergència és la circulació del vehicle privat i especialment la regulació de la càrrega i descarrega. “Es van limitar a canviar els senyals i comunicar-nos els canvis d’horari”, es queixa Villar. “Però si un florista ha d’anar al mercat de la flor de Vilassar i torna després de la una de la tarda ja ha fet tard i depèn de la bona voluntat del guàrdia urbà”, afegeix. El comerç demana, doncs, un consens més ampli, però s’haurà d’aconseguir sense alterar els grans principis del pla aprovat.