Faristol LGTBI

Foto: Ceci Fimia / Ajuntament de Barcelona

Des del 29 de juny, un faristol recorda la primera manifestació de l’Orgull LGTBI de l’estat espanyol, que va tenir lloc a la Rambla de Barcelona el 26 de juny del 1977. A la marxa hi van assistir unes 5.000 persones i es va fer un recorregut des de Drassanes fins a la Font de Canaletes, tot pujant per la Rambla. Ara, el faristol rememora aquella concentració i ret homenatge a les persones que van començar la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI+.

La descoberta del faristol es va fer en un acte presidit per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i que va comptar amb la participació de representants d’entitats LGTBI+ de la ciutat, del tinent d’alcaldia i regidor del Districte de Ciutat Vella, Albert Batlle, i del comissionat de Promoció d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Javier Rodríguez.

Durant l’acte també es va fer el lliurament del reconeixement a la trajectòria atorgat pel Ministeri d’Igualtat a Nazario Luque, considerat el pare del còmic underground espanyol i un dels pioners en la representació artística de l’homosexualitat, el sexe i el gènere en forma de vinyetes.

La manifestació històrica del 1977

“Nosaltres no tenim por, nosaltres som” és la consigna que es va corejar amb força durant la primera manifestació LGTBI+, que reivindicava els drets de les persones del col·lectiu i que els ‘grisos’ van acabar dissolent.

Així mateix, altres lemes que es van poder llegir i sentir en aquella jornada de protesta i reivindicació van ser “el meu cos és meu i faig amb ell el que em dona la gana”, “amnistia sexual” o “no som perillosos”, en referència a la Llei sobre perillositat i rehabilitació social, que encara estava vigent i que servia com a arma de repressió contra les persones LGTBI+.

El 26 de juny del 1977 va tenir lloc a la Rambla la primera manifestació LGTBI de l’Estat

La concentració havia estat convocada pel Front d’Alliberació Gai de Catalunya (FAGC), que en aquell moment era il·legal. La manifestació va estar encapçalada per persones trans, però també s’hi van afegir diverses persones de la comunitat LGTBI+, així com membres del moviment feminista i veïnal i diversos partits polítics.

Arribant a plaça Catalunya, la policia va fer diverses càrregues i va disparar bales de goma. Almenys tres manifestats van resultar ferits greus i un quart, Oriol Martí, va ser colpejat, detingut i empresonat durant 56 dies a la presó la Model.

L’endemà de la marxa, el FAGC va publicar un comunicat valorant molt positivament la mobilització i denunciant l’actuació de la força pública per reprimir una manifestació que, fins a l’aparició de la policia, havia tingut un caràcter pacífic.

Amb la seva lluita, el 1979 el FAGC va aconseguir que s’eliminessin els articles referents a “actes homosexuals” de la Llei sobre perillositat i rehabilitació social.

Contingut elaborat amb la col·laboració de:

Logo Ajuntament Barcelona

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram