Tona Pous. Foto: Línia La Rambla
Fidel al seu esperit, i a les seves novel·les, Tona Pous ens cita al Cafè de l’Òpera, un lloc que per ella conserva l’essència del que és la Rambla. Ens explica per què li agrada tant aquest barri i per què li ha donat tant de protagonisme en les seves novel·les, sobretot a En un principal de la Rambla.
Tinc entès que En un principal de la Rambla transcorre en el seu mateix pis.
Jo visc en un principal de la Rambla, un edifici de 1850, i em vaig començar a imaginar qui hauria viscut allà. Sabia que l’edifici pertanyia a una joieria i que els amos vivien al principal primera, però no tenia gaire informació, així que vaig preferir imaginar-me que el primer propietari havia sigut un advocat casat de nou. Després, un indià retornat a Barcelona i una família catalana durant Guerra Civil i la seva neboda lesbiana. L’última família que hi viu és la meva, i aquesta part sí que és una mica autobiogràfica.
A l’últim llibre que heu publicat, Silenciades, la Rambla també té un paper important.
Sí, també hi surt prou perquè la família de la protagonista, que és una impressora, viu a Ciutat Vella i bona part de la història passa en aquests carrers per als quals m’agrada tant passejar.
Silenciades és fruit d’una d’aquestes passejades, oi?
Sí, la idea em va sorgir d’una passejada matutina amb el meu home. Vam anar a la plaça de Sant Agustí el Vell i vam descobrir una placa que es referia al rebombori del pa. Llavors vaig voler explicar una història d’aquella època.
Vostè gaudeix molt d’aquestes passejades.
És que Ciutat Vella no te l’acabes. I no és un lloc tan perillós com diuen. A mi no m’han robat mai. Sí que hi ha robatoris als turistes, és clar, però hi ha molta més policia aquí que en altres llocs. Jo no tinc aquesta sensació de perillositat.
Vostè que ha sigut mestra d’institut, cal que fem més pedagogia de la Rambla?
Cal fer-ne, perquè hi ha molts nens que no surten del seu barri i, si els pares no tenen inquietuds culturals, no ho coneixen tot això. Quan jo era mestra ja ho fèiem i crec que encara es fa, perquè m’hi trobo moltes vegades tot passejant per la Rambla. Això és molt important.
Vostè és d’Olot. Quan va traslladar-se a la Rambla?
Hi vaig arribar el 1993 amb el meu primer marit, que era un metge palestí. Recordo que la meva filla, que devia tenir 15 o 16 anys, va anar a comprar a l’Escribà i, quan va tornar, em va dir: “Mama, sembla que estiguem a Palestina”. I què, li vaig demanar. Doncs res, va respondre. No em molesta la multiculturalitat. Al contrari, trobo que ens enriqueix, mentre la gent sigui respectuosa.
Què me’n diu sobre com ha canviat el comerç de proximitat?
Jo compro al mercat de la Boqueria, a la mateixa carnisseria on anava fa gairebé trenta anys. I comprem unes tomates a les pageses que no les trobes enlloc més de Barcelona… És clar que ha canviat el comerç i és empipador que hi hagi tanta gent, però sense estrangers seria tristíssim.
A vostè no li molesta, doncs, el turisme massiu?
Jo he viatjat molt i totes les ciutats emblemàtiques són així. Què me’n dius de París, Florència o Viena? Fins i tot el centre d’Estocolm està ple de gent. M’estimo més pecar per molt que per poc. I el mateix et dic sobre l’especulació. Busca’t un pis al centre de París o de Londres… Jo crec que no estem tan malament.
Ja es veu que li agrada la marxa.
Jo hi trobo molts avantatges de viure a la Rambla. Ho tenim tot aquí mateix. Quedes amb els amics, vas al teatre, a prendre alguna cosa al Cafè de l’Òpera, que és un dels pocs bars que encara es mantenen… Una amiga meva d’Olot va venir a veure’m, fa temps, i deia: És com si cada dia fos festa major!
Bona, aquesta.
La Rambla té gent que la defensem. Tinc veïns estrangers que han vingut a Barcelona per viure a la Rambla, perquè n’estan enamorats. És veritat que viuen aquí per temporades, però podrien haver triat qualsevol lloc i han triat la Rambla.
Com a veïna, què n’espera de la remodelació del passeig?
En parlem molt d’això, el meu home i jo. Ell és barceloní barceloní i n’espera molt de la Itziar González. N’està encantat. Hem anat a veure la zona de Colom i ha quedat una esplanada molt maca. Ell té unes expectatives meravelloses. Jo no ho sé, encara. Ho he de veure. Però, tot el que es pugui fer per millorar, beneït sigui.
