La manca de coneixements informàtics de les persones grans els limita l’accés a serveis bàsics accessibles a través d’internet. Foto: Freepik
L’anomenada bretxa digital fa referència a la situació de desigualtat de molts grups socials que no tenen accés a internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació i, per tant, poden quedar exclosos de la societat digital. Aquesta desigualtat pot provenir de la manca d’accés físic, de connexió, però també del tipus d’ús que se’n fa o del nivell de coneixement i competències en tecnologia, xarxa i eines digitals, que ens permet decidir lliurement si volem fer-les servir o no. Per salvar la bretxa digital cal, doncs, no només facilitar l’accés a internet, sinó també ensenyar a tothom a fer servir correctament la tecnologia, les eines i la xarxa per accedir a tots els serveis disponibles.
Els resultats de l’Estudi sobre la bretxa digital encarregat per la Generalitat l’any 2022 a la Secretaria de Polítiques Digitals ens permeten veure on es troba i quina és la seva profunditat. Mostren, per exemple, que encara hi ha bretxes d’accés als serveis bàsics en diversos punts de Catalunya, tot i que la connectivitat és, en general, bona, especialment a les ciutats i el seu entorn. En canvi, quant a l’ús i el coneixement de les eines, l’estudi determina que l’edat genera una bretxa digital a partir dels 55 anys i, sobretot, a partir dels 65. Les generacions més grans són, sens dubte, les que tendeixen a establir menys relacions amb la tecnologia i, per tant, les que s’aprofiten menys dels recursos disponibles a internet.
Factor diferencial
En realitat, l’edat és el gran factor diferencial. Les bretxes de gènere, per exemple, no són destacables fins als 55 anys. Els homes utilitzen més internet per llegir notícies, fer servir la banca electrònica o consultar el correu electrònic, entre altres. Per altra banda, les dones utilitzen més serveis com les xarxes socials, cursos en línia, la missatgeria instantània o la recerca de feina. Però no hi ha diferències notables pel que fa a l’ús o el coneixement.
Els pensionistes pertanyen al grup de persones que menys es connecten a internet
Les característiques socioeconòmiques afecten sobretot l’accés, però, analitzades al detall, també parlen molt de l’edat i de la manca de formació com a barreres. En general, els pensionistes i les persones amb menys estudis són els més discriminats per l’ascens de la societat de la informació.
L’informe revela que, a major nivell d’estudis i d’ingressos, hi ha un accés més natural a internet i, per tant, més apropiació i aprofitament de la tecnologia. Les bretxes per nivell d’estudis i d’ingressos s’accentuen en els casos d’educació incompleta i en les famílies amb ingressos mensuals nets de la llar inferiors a 900 euros. També s’aprecia que, segons l’ocupació, els estudiants i els ocupats són els més connectats a internet, mentre que els pensionistes i les persones que es dediquen a tasques de la llar són els que menys ho estan.
Sense accés a serveis
A l’hora d’avaluar l’ús de serveis concrets d’internet com ara el correu electrònic, la missatgeria instantània, la consulta de notícies o la banca electrònica, es fan més evidents les diferències per edat. Les generacions més joves són les que utilitzen més els serveis avaluats, mentre que, a major edat, l’ús disminueix a partir dels 65 anys i, especialment, a partir dels 75. Estudiant l’ús d’un servei estàndard i accessible com és el correu electrònic, per exemple, s’aprecia que la bretxa generada pels nivells d’estudis baixos és més accentuada que la bretxa per rendes baixes.
Les bretxes de gènere, per exemple, no són destacables fins als 55 anys
Hi ha diferències comprensibles, com el fet que les persones d’entre 25 i 55 anys facin servir més eines per llegir notícies, cercar informació sobre béns o serveis o la banca electrònica. Ara bé, en usos més específics com fer compres, concertar cita amb un metge o buscar informació sobre salut s’observa clarament una bretxa en el col·lectiu de més de 75 anys. Això és greu, perquè són precisament les persones que més necessiten aquesta tipologia de serveis, ja que permeten no haver-se de desplaçar. La manca de coneixements fa que no puguin utilitzar-los.
Bretxa informàtica
Si avaluem la bretxa de coneixement des de la perspectiva de tasques informàtiques executades, s’aprecia que els homes fan més feines relacionades amb la informàtica que les dones. No es troben grans diferències, però sí que destaca l’ús de fulls de càlcul, funcions avançades en fulls de càlcul o la programació en llenguatges especialitzats. Els homes i les dones presenten una diferència d’entorn de 8 punts percentuals a l’hora de portar a terme alguna de les diferents tasques informàtiques avaluades. En termes de nacionalitat, per exemple, aquesta diferència és només de 4,2 punts percentuals.
Però, un cop més, la situació canvia si apliquem el criteri de l’edat, quan s’observa la tendència de menor ús i menor coneixement a mesura que augmenten els anys. En el cas concret de les tasques relacionades amb la informàtica avançada, les generacions més joves són les que lideren totes les feines avaluades. No hi ha, com en altres casos, tasques on un col·lectiu reflecteixi més o menys ús, sinó que la relació amb l’edat i les feines informàtiques que s’han estudiat és directa.
