A la façana de l’edifici de la RACAB hi ha un rellotge que marca l’hora oficial. Foto: Línia La Rambla
Qualsevol persona que passi pel número 115 de la Rambla, la primera cosa que veu, sobretot si no aixeca massa el cap, és el Teatre Poliorama, que va obrir el 1899 com a cinema i que funciona com a teatre des del 1976. Però en aquest mateix edifici hi ha una institució amb molta més història. Parlem de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Racab), fundada el 1764 per iniciativa d’un selecte grup d’estudiosos que, esperonat per l’esperit il·lustrat de l’època, va voler introduir a Catalunya els avenços científics que tenien lloc arreu del món.
El binomi Rambla i divulgació científica, actualment, segurament grinyola una mica a oïdes de la majoria, ja que ara associem el passeig a qüestions com el turisme i la massificació. Però bé, de realitats gairebé sempre n’hi ha més d’una i la presència d’aquesta institució al passeig té un alt valor històric. En aquest sentit, cal remarcar que durant molts anys la Racab va actuar com a difusora del coneixement europeu al país i va portar a Barcelona figures com Albert Einstein, per exemple, que va oferir una conferència l’any 1923. També va impulsar projectes científics com ara la creació de l’Observatori Fabra, l’any 1904.
Divulgació científica
Precisament, l’Observatori Fabra és el vaixell insígnia de la casa. “El problema és que no tothom associa l’Observatori amb la Racab”, diu el president de la institució, Jordi Isern, investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai. “Sempre hem potenciat l’Observatori Fabra com a eina de divulgació científica amb visites escolars per estimular vocacions científiques. I en els últims anys hem diversificat l’oferta amb els Sopars amb les estrelles, que han tingut 200.000 visitants en 20 anys”, explica Isern.
Observatori Fabra a banda, la Racab també té un observatori al Montsec. “Segueix puntualment l’evolució de les escombraries espacials en el marc d’un programa europeu de vigilància del cel”, explica Isern, que també reivindica “els treballs científics” que continuen publicant des de la institució i les activitats que es programen.
Patrimoni excepcional
Els dos observatoris ja són un gran patrimoni, però la Racab també pot presumir d’edifici, obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, on hi ha un arxiu i una biblioteca que comprenen un fons documental de quasi tres segles de gran valor històric. La biblioteca, amb més de cent mil volums, és una de les més importants de l’Estat en fons científics de la segona meitat del segle XVIII. Un edifici a la façana del qual cal mirar si es vol saber amb precisió absoluta l’hora oficial. “A finals del segle XIX, l’entitat va proporcionar l’hora oficial a Barcelona i va acabar amb el desgavell que representava el que cada barri i mercat tingués horari propi”, explica Isern.
