L’escenografia és un dels arguments per anar a veure Turandot. Foto: Liceu
Turandot, l’última obra del famós compositor italià Puccini, torna a l’escenari del Liceu. Però aquesta no és una estrena més, sinó una de molt especial, perquè el teatre ha recuperat la producció que va inaugurar la temporada 1999-2000 de l’actual Liceu, quan va tornar a obrir les portes després del catastròfic incendi del 1994.
És una producció orientalista i colossal, concebuda per Núria Espert, i ara revisada en col·laboració amb la seva neta Bàrbara Lluch, que aprofundeix en el misteri d’una protagonista freda i cruel que s’humanitza gràcies a l’amor. Aquesta protagonista és Turandot, una princesa que es dedica a executar els pretendents incapaços de respondre tres enigmes de màxima dificultat que els planteja. Fins que un príncep temerari, Calaf, resol el problema i conquesta el cor de la dona de gel.
Un gran repartiment
Alondra de la Parra i Diego García Rodríguez dirigeixen una partitura que pren vida gràcies a la participació del Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu, el Cor Infantil de l’Orfeó Català i un repertori on destaquen Elena Pankratova i Ekaterina Semenchuk en els rols de Turandot i Michael Fabiano i Martin Muehle encarnant a Calaf.
Tot i que l’obra manté l’essència del clàssic l’escenografia monumental i les aportacions d’Espert i Lluch ens permeten fer una nova lectura del text i revisar la idea original de Puccini.
