El Teatre Principal espera la seva reforma. Foto: Joanna Chichelnitzky
Tant els agents públics com els privats coincideixen en el diagnòstic sobre la cultura a la Rambla. En canvi, hi ha diferències sobre la manera de recuperar l’espai per als veïns i, especialment, per als barcelonins que han renunciat al passeig. Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives, va abordar aquesta qüestió en una recent conversa a l’Espai Línia on, parlant sobre la cultura a la ciutat, es va referir a bastament al repte de recuperar la Rambla com a epicentre cultural.
Morir d’èxit
Per a Marcé, la Rambla “mor una mica d’èxit”. “És una icona internacional que ha cronificat la seva activitat turística i comercial, a un nivell tan assalvatjat que en aquests moments no ofereix cap alternativa als ciutadans”, va dir. El regidor considera que el primer pas per canviar això és la remodelació, que ja està en marxa i que contribuirà a millorar les infraestructures. El segon serà la regeneració d’alguns espais, sobretot a la part baixa, com l’entorn del Teatre Principal. Però el gran repte és trobar la manera de canviar “aquesta imatge que dona un tipus de comerç i restauració que no està pensat en absolut per al barceloní i que no explica ni el que hauria de ser la Rambla ni el que és Barcelona”.
Fermín Villar, president d’Amics de la Rambla, comparteix el diagnòstic, amb matisos importants. “No estem en desacord”, comença, “però creiem que hi ha molta gent de Barcelona que continua venint a la Rambla. Els que venen al Liceu, al Poliorama o a l’Ateneu, per exemple. Ara hem d’aconseguir que s’hi quedin”, sentencia. Pel que fa a la crítica vetllada a l’oferta comercial i de restauració actual, els Amics de la Rambla consideren que “és molt injust traslladar tota la mala reputació al sector privat”, lamenta Villar. “La llei de mercat, agradi o no, és claríssima. L’oferta s’adapta a la demanda”, adverteix. I enfoca el problema en una altra direcció, la “pèrdua de control de l’espai públic durant els últims vuit anys”, que ha afavorit, per a Villar, la proliferació, entre altres coses, de botigues de venda de productes cannàbics. “La impunitat en la venda de marihuana atreu el turisme cannàbic i les botigues s’adapten per oferir productes a aquest públic”.
Cultura de proximitat
La millor manera de començar a canviar les coses, per a Marcé, és reforçar la cultura de proximitat. “No hi ha cap districte a Barcelona amb una densitat d’equipaments culturals tan gran com Ciutat Vella”, al mateix temps que afegeix que “ara cal que els equipaments dialoguin amb els veïns”. Un bon model a seguir, per a Villar, és el CCCB.
