Arriba al Liceu l’aclamada versió de Manon del director d’escena Olivier Py, on es deslliura dels paranys històrics dels anys llibertins del segle XVIII, per associar-la a unes imatges memorables de bordells sòrdids portats a la vulgaritat més ordinària. Una versió que, sens dubte, suscitarà una nova polèmica entre els amants de l’òpera clàssica i els que busquen nous estímuls, adaptats als nous temps.
Aquest Manon és una història sòrdida i transgressora nascuda, curiosament d’una novel·la moralitzant de l’abbé Antoine-François Prévos, que va escriure L’histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut l’any 1731. L’obra va inspirar compositors com Auber o Puccini, però Jules Massenet li va donar un caràcter passional i transgressor que és el que ha inspirat els creadors actuals, com Py.
Manon és un personatge complex a mig camí entre un món present envellit i un altre de futur ple de promeses de llibertat, però que exigeix molts canvis. Escapant del convent per abraçar els camins del desig i la transgressió, acaba llançant-se al buit en una relació d’amor apassionat, però també autodestructiva amb Des Grieux. Un preciós parèntesi que només s’obre breument per tancar-se dolorosament.
Gran Teatre del Liceu
Rambla, 51-59
Del 20 d’abril al 3 de maig
