Un dels edificis singulars de la Rambla és la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), situat al que ara és el número 115 i que durant molts anys va ser el número 9 del que era la Rambla dels Estudis. Un nom que s’ha perdut, però que venia del Col·legi de Cordelles i que acabava en el que ara és la plaça de Catalunya, on hi havia la Universitat de Barcelona abans de l’edifici actual a la plaça de la Universitat. Avui, l’edifici de l’Acadèmia és el record d’aquell antic “districte del saber”.
L’edifici actual, la part superior del qual ara està oculta per les lones que en protegeixen la restauració, hi és des de poc després d’haver-se creat l’Acadèmia, fa més d’un quart de mil·lenni. El seu aspecte actual és fruit de la gran restauració que es va fer a finals del segle XIX per obra de l’arquitecte Domènech i Estapà, en un estil característic que recorda altres edificis seus, com ara el Palau de Justícia o l’edifici de la Catalana de Gas al Portal de l’Àngel.
Aquest edifici és ple de records importants. Per exemple, va ser el lloc on l’acadèmic Francesc Salvà i Campillo feu les primeres demostracions experimentals del telègraf elèctric, tot just encetat el segle XIX, o on Antoni de Martí i Franquès va exposar el percentatge d’oxigen a l’aire, corregint el valor que n’havia donat Lavoisier.
Einstein va exposar fa cent anys les seves teories de la relativitat a la sala d’actes de l’Acadèmia
I, més recentment, va ser el lloc on Albert Einstein –probablement, el científic més icònic dels nostres temps–, just ara fa cent anys, va exposar al primer pis de la sala d’actes de l’Acadèmia les seves teories de la relativitat, davant d’un nombrós públic que va ocupar el saló i la sala del costat, habilitada amb els seients que va cedir per a l’acte el llogater del Teatre Poliorama. Tan nombrós va ser el públic assistent com poques les persones que van entendre la seva exposició d’aquelles teories que encara tenien molts detractors. Tants eren els seus detractors que la mateixa fundació que atorga els Premis Nobel no li va donar el de l’any 1921 (atorgat el 1922) per les seves teories de la relativitat restringida i general, sinó pels “seus serveis a la Física Teòrica, i especialment pel seu descobriment de la llei de l’efecte fotoelèctric”, sense esmentar la paraula “relativitat”.
Fa un segle, poques persones el van entendre, com ara els acadèmics Esteve Terradas, Ferran Tallada o Josep Maria Plans (si és que hi era present), i fins i tot alguns acadèmics es van oposar al seu nomenament com a acadèmic corresponent a Berlín. Però avui en dia no sols les seves teories estan plenament acceptades, sinó que són molts els investigadors dels nostres centres de recerca que basen les seves investigacions en aquestes teories. I els que no són professionals, sense saber-ho, fan servir els efectes de les seves lleis d’una manera rutinària: l’efecte fotoelèctric quan s’obre una porta així que ens hi acostem per passar-hi, o la relativitat general quan consultem els senyals del GPS per anar on vulguem sense perdre’ns.
