És habitual veure camions cisterna a la Rambla perquè els baixants són molt antics. Foto: Joanna Chichelnitzky
L’associació Amics de la Rambla reclama que s’escurcin els terminis de la reforma de la Rambla, que està previst que s’acabi el 2030. El 3 d’octubre van començar les obres al primer tram, a les Drassanes, però fins d’aquí a vuit anys la remodelació no arribarà a plaça Catalunya. L’entitat considera positiva la remodelació, però demana que es fixin uns objectius “assumibles” per a la gent que hi viu i la que hi treballa.
Ho ha fet saber mitjançant un comunicat que també ha fet arribar a tots els partits polítics. L’entitat també ha iniciat una ronda de contactes personals amb la intenció que tots els partits incloguin la reducció dels terminis en els programes electorals de les eleccions municipals vinents, que tindran lloc el 28 de maig del 2023.
Després de reclamar la reforma durant molts anys, els veïns lamenten ara haver d’esperar tant de temps per veure-la acabada. Pau Bosch, veí i propietari de diversos negocis a la Rambla, no veu clar el final: “Jo soc arquitecte, i en urbanisme dir que un projecte d’urbanització es fa en 8 anys és el mateix que dir que no es farà”. A més de la durada en si de les obres, el problema podria ser un altre, encara: “Quan diuen 8 anys en realitat són molts més, perquè cada fase s’ha de licitar, passar a concurs… Hi ha tot un procés”, diu Bosch. Per evitar aquest risc caldria escurçar les fases o fins i tot fer-ne algunes en paral·lel, per avançar temps.
Actualització del pla
Una altra demanda d’Amics de la Rambla és la revisió del projecte. L’entitat va donar suport al Pla Especial d’Ordenació de la zona, aprovat el 2016, però el retard en l’aplicació “ha fet que les urgències plantejades el 2012 continuïn presents i, en alguns casos, s’hagin aguditzat”, com denuncia el seu comunicat. Igualment, els sis anys d’endarreriment fan necessari adaptar certs elements de la proposta a una realitat canviant que a la Rambla és molt evident.
Posats a revisar, veïns i comerciants reclamen a l’Ajuntament un pla en paral·lel per ajudar-los a rehabilitar els edificis, sobretot per dins. “Aquest projecte es podria aprofitar per reformar o millorar els edificis, perquè molts tenen façanes magnífiques, però els patis estan fets un desastre. No tenen ascensor ni són accessibles. I l’Ajuntament, per qualsevol ximpleria, et pot fer esperar fins a dos o tres anys per una llicència d’obres”, afirma Bosch. Un pla de rehabilitació permetria, entre altres coses, facilitar l’accessibilitat.
El problema és que, rere la monumentalitat dels edificis de la Rambla, hi ha estructures antigues i vulnerables als nous usos. Fermín Villar, president d’Amics de la Rambla, ho explica molt gràficament: “Els baixants de la Rambla són del segle XIX. No estan preparats per a pensions, hotels o museus. Obrir i canalitzar amb PVC pot costar 25 o 30.000 euros per edificis on viuen pocs veïns que no poden pagar la derrama”. I continua: “Hi ha gent gran que marxa perquè no hi ha ajudes per posar ascensors a les finques”.
Villar també demana, en paral·lel als plans d’usos que regulen les prohibicions, la posada en marxa de “plans de reactivació controlats compartidament”, perquè l’administració té els diners, però ells, diu, tenen “el know-how”. “L’administració no pot saber-ho tot i no arriba a tot, però sí que pot escoltar”, conclou.
