L’11 de setembre, el món mirava cap a Catalunya i els ciutadans van mostrar la seva força. La cadena humana, que va recórrer el país de nord a sud, va ser un èxit.
Tot i l’amenaça constant de pluja, a les 17:14 hores, 1,6 milions de persones equipades amb senyeres, estelades i samarretes independentistes van unir les seves mans al llarg de més de 400 quilòmetres (del Pertús a Vinaròs) per demanar la independència i demostrar que la manifestació de la Diada de l’any passat no va ser ocasional.
A la Plaça Catalunya de Barcelona, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, tancava la cadena i escenificava que la via quedava unida. Minuts després, corejada per constants crits d’independència i visiblement emocionada, Forcadell va celebrar l’èxit de la iniciativa. “Som un poble perquè ho volem ser. Què o qui defineix un poble sinó la voluntat de ser? Avui ho hem demostrat”, va exclamar. La presidenta de l’ANC també va remarcar que Catalunya només té dues opcions, “sotmetre’ns a l’Estat espanyol o la independència”, i va exigir que la consulta es faci, sens falta, el 2014.
Segons la Generalitat, la cadena, que en alguns trams era doble, es va desenvolupar sense incidents en un ambient festiu, amb importants mostres de cultura popular catalana i amb la participació d’un gran nombre de polítics de totes les formacions, excepte PP i Ciutadans.
Hores després de la cadena, el president Artur Mas la va qualificar, des de Ripoll, “d’èxit aclaparador” i va celebrar que Catalunya hagués ensenyat les seves “millors cartes al món sencer”.
La Via Catalana travessa tots els barris de Ciutat Vella
REDACCIÓ.El Raval, el Gòtic, la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera van ser travessats per la Via Catalana que l’Onze de Setembre va unir Catalunya de nord a sud.
L’ANC, conscient que els trams de Barcelona serien els més concorreguts, va decidir desdoblar en dues parts la cadena: una pel litoral –que va passar per la Barceloneta– i l’altra per l’interior –que va trancórrer, entre altres llocs, pel parc de la Ciutadella i la plaça de Sant Jaume–.
Precisament va ser a la plaça de Sant Jaume on membres del govern i de l’Ajuntament van participar en la cadena. No hi va faltar l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, que va assegurar que “Barcelona vol ser al costat de tots els catalans i catalanes que reivindiquen el dret a decidir el seu futur”.
Antecedents
VIA BÀLTICA. El 23 d’agost del 1989, els ciutadans d’Estònia, Letònia i Lituània van fer la Via Bàltica enllaçant amb una cadena humana les seves tres capitals per reivindicar el seu desig de llibertat i independència.
En total, la cadena va cobrir 560 quilòmetres i anava des de Vílnius a Tallinn, passant per Riga. Hi van participar gairebé 2 milions de persones del total de 7 milions d’habitants que sumaven les tres repúbliques.
Gràcies a la gran mobilització i a la repercussió internacional que es va aconseguir, a la primavera següent ja eren països independents en tota regla.
