La troballa de part d’una piscina baptismal del segle VI a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor demostra la importància de Barcelona durant el període visigòtic i confirma que a-quest és un dels espais més antics de la ciutat.
La presència de la piscina a l’església ha permès conèixer l’existència de dos grups episcopals a la ciutat i, per tant de dos bisbes, que van conviure durant els segles V i VI. L’un de culte catòlic, amb seu en aquesta basílica, i l’altre de culte arrià, instal·lat a l’actual catedral.
Tot i que no s’ha conservat la totalitat de la pila baptismal, a partir de les dades que es tenen es creu que devia tenir una planta de creu i que s’utilitzava un cop a l’any per batejar els fidels per immersió.
