Ara fa dos mesos que el PSC va tancar l’espai VilaVeïna del Barri Gòtic. Per a molts això haurà passat desapercebut i ni tan sols sabran el dramàtic abast que pot tenir aquest tancament per a les usuàries, però és important que ara, més que mai, parlem de la pertinència d’aquest servei de suport a les cures.
VilaVeïna era un servei gratuït, necessari i pioner per a les persones que tenen cura d’altres. Aquest espai estava pensat específicament per aquest col·lectiu tristament oblidat de forma sistemàtica per la societat i les administracions, malgrat el seu paper clau i imprescindible en el sosteniment d’una vida digna. VilaVeïna oferia, per una banda, informació sobre serveis de proximitat disponibles per tenir cura de persones amb qualsevol situació de dependència, però també activitats i grups de suport.
En aquests grups s’havia anat teixint una xarxa de sosteniment que és molt difícil crear d’una altra manera, ja que la majoria de les persones que es dediquen a les cures pateixen un aïllament silenciós, dificultats per connectar amb persones en situacions semblants a la seva o per trobar espais segurs on compartir les seves vivències, preocupacions i frustracions, i ser acompanyades i compreses per un grup de suport. Més encara en districtes com Ciutat Vella on “ser veïna” és cada vegada més difícil davant la turistificació sense fre dels barris, l’expulsió veïnal i la dificultat per trobar espais de reunió i suport entre les persones.
Necessitem, especialment al nostre districte, espais com VilaVeïna per cuidar les cuidadores
El PSC argumenta que aquests serveis seran inclosos dins de Barcelona Cuida, un altre servei complementari sense arrel al territori i amb un enfocament informatiu, els casals de Gent Gran o Serveis Socials. Però aquests equipaments existents difícilment donaran cabuda al servei específic que es duia a terme a VilaVeïna. Si res no canvia, la majoria de les quasi 15.000 persones que havien estat ateses fins ara a tota la ciutat quedaran, una vegada més, sense un suport necessari.
Finalment, cal esmentar que no només s’ha tingut poca consideració amb les persones usuàries sinó també amb les treballadores i les entitats que oferien el servei. El tancament ha suposat la pèrdua de múltiples llocs de treball i, a més, la falta de claredat i d’informació respecte a la no continuïtat d’aquest servei ha impedit que les treballadores hagin pogut fer un procés d’acomiadament i seguiment curós de les veïnes que han quedat sense aquest suport. El servei de VilaVeïna era una aposta ambiciosa per intentar donar suport a un col·lectiu oblidat i això va requerir un gran esforç per part de totes les persones implicades que ara han vist menyspreat el seu treball, atesa la manca de reconeixement a la necessitat de la seva tasca.
Necessitem, especialment al nostre districte, espais com VilaVeïna per cuidar les cuidadores i començar, així, a donar a aquesta tasca el valor, reconeixement i suport que necessita perquè es pugui dur a terme en condicions dignes.
