Roset treballa amb incerteses

“La certesa més gran és que treballo amb incerteses”, enceta Marc Roset (Barcelona, 1992), director tècnic del Draft Gramenet. Ha de tenir la imaginació d’un novel·lista i la intuïció d’un detectiu, en aquest cas per preveure què pot passar durant una temporada i haver pensat possibles solucions als problemes, i també ser resolutiu i trobar noves respostes quan sorgeixin altres entrebancs.

La seva és una tasca força desconeguda des de fora. “És un treball a l’ombra que et permet confeccionar l’estructura d’equips i club sense que ningú et pregunti contínuament. Per això és vital anar de bracet amb la junta, que et doni suport i sàpiga què vols, i construir a poc a poc. Aquest és un projecte a mitjà i llarg termini”, exposa aquest eixamplenc que sempre ha viscut al barri de Sant Antoni.

Des que l’estiu de 2022 es va reunir amb els responsables de l’entitat, va saber que era el lloc i el moment per assumir per primer cop la direcció tècnica d’un club. Un càrrec que feia temps que li cridava l’atenció i per al qual s’havia format, amb un màster en Gestió Econòmica d’Entitats Esportives i un altre en Sport Management (Gestió Esportiva). El seu valedor era Toni Sáez, que acabava de ser nomenat tècnic del primer equip i ja havia trucat abans Roset perquè fos el seu ajudant al sènior B de Copa Catalunya del Bàsquet Femení Sant Adrià i dirigís també l’infantil Interterritorial.

Aquell estiu hi va haver una gran revolució al primer equip del Draft Gramenet i només hi van continuar dues jugadores, Merche Carrillo i Clara Hernández. Roset i Dani Vidal van ser els ajudants de Sáez en un equip que va ser cinquè, a tres triomfs de l’AB Premià, el quart i últim classificat per a la Final a Quatre de Copa Catalunya. Al final de curs, Sáez va decidir entrenar a Lliga Femenina 2 i fer-ho a la UE Mataró, on continua.

“Les jugadores, que són joves i excel·lents, han rebut força ofertes d’altres clubs”, confessa

Una temporada després, aquesta 2023-2024, i amb Víctor Calzado com a timó, el conjunt colomenc ha fet un salt de qualitat i maduresa amb el subcampionat de Super Copa —competició que se li va escapar amb dues derrotes en els últims tres partits— i la victòria a la Final a Quatre li va permetre disputar la fase d’ascens a Lliga Femenina 2 de Granada, en què va tenir opcions de pujar a la tercera competició estatal fins a l’últim moment.

“En els equips sèniors no pots fitxar ni fer moviments fins que no saps quina competició disputaràs el curs següent, i nosaltres hem estat l’equip que jugarà la Super Copa que més tard ha acabat. A més, després d’un curs tan bo i sense ascens de categoria, les jugadores, que són joves i excel·lents, han rebut força ofertes d’altres clubs”, comparteix Roset.

Van ser dies d’incertesa perquè Calzado no continuaria a la banqueta per incompatibilitat laboral i calia fitxar un altre entrenador. Finalment, l’escollit ha estat Víctor de Arana, que procedeix de l’SD Espanyol masculí, a qui ha pujat de Copa Catalunya a Super Copa. De Arana també ha dirigit al CB Boet Maresme Mataró o als Lluïsos de Gràcia. “Hem parlat moltes hores sobre la idea que tenim de l’equip i és bastant semblant. Així és molt més fàcil tot”, destaca el director tècnic.

Per a les basquetbolistes era fonamental saber qui seria el nou entrenador i parlar-hi abans de prendre una decisió. “Ja saben què n’espera d’elles el Víctor i, per tant, ja tenen més confiança en el projecte”, descriu Roset. L’equip, que s’entrena dilluns i dimecres, mantindrà el bloc. Hi continuaran, almenys, vuit basquetbolistes i es busca una interior i una base. De manera oficial s’ha anunciat la renovació de la capitana Merche Carrillo i la retirada de Clara Hernández, que passarà a ser la delegada del grup.

Cistella petita

A més, Andreea Cojocariu, jugadora del primer equip, és la nova coordinadora de cistella petita. Una nova figura que s’afegeix a l’estructura de l’entitat i que respon al creixement de la base i a la vàlua de Cojocariu, que aquest curs era entrenadora del premini i el pròxim dirigirà el cadet.

Des que va arribar Roset, el club ha passat de 83 a un centenar de fitxes en equips de base i ha creat nous equips de cistella petita. “Necessitava una persona amb qui tingués plena confiança i molt preparada, i vaig veure clar que havia de ser l’Andreea, que és una referent per a les petites”, recorda l’eixamplenc. L’edifici s’ha de construir des dels fonaments. El primer equip ha de ser i, de fet, és un mirall per a les més menudes.

Al primer equip hi continuaran vuit jugadores i es busca una interior i una base

Per a Roset el bàsquet és un company inseparable des de les primeres cistelles al Col·legi Lestonnac, l’escola en què també van estudiar Anna Sanchís, la seva germana, i Rosa Roca, la mare. “Encara que faci temps que no m’hi passo, Lestonnac forma part de mi. Hi ha un professor, Pere Corominas, que fins i tot va assistir a la meva graduació en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE)”, destaca l’entrevistat, que també va jugar al Club Bàsquet Pedagogium, el CB Ciutat Vella i el CB Ramon Llull, on va penjar les botes amb 21 anys, quan tenia més ganes d’entrenar que de vestir de curt. Una passió li va transmetre Patricia Costas a Lestonnac.

Jaume Zamorano

Fa molts anys que l’eixamplenc aplica les ensenyances de Jaume Zamorano, a qui considera el seu pare basquetbolístic: “Em va ajudar a gestionar moments dins i fora de la pista. El Jaume és directe i sincer”. Es van conèixer al Joventut les Corts, club en què l’entrevistat va entrenar deu temporades i va créixer molt com a tècnic i persona. Després vindria l’etapa a Sant Adrià i una estada a l’AE Bàsquet Pratenc com a ajudant d’Albert Valldosera al primer equip masculí i on va acabar dirigint el sènior femení.

“El Draft és i ha de continuar sent un club de barri i, sense perdre aquesta essència, no pot posar-se límits. Ha d’intentar aspirar a tot en totes les categories”, assegura Roset.