Raúl Moro durant un partit contra el Parma, de la Sèrie B italiana. Foto: Ternana
“A la plaça del poble i amb les meves amistats va començar tot”, enceta, nostàlgic, Raúl Moro (Abrera, 2002). Per un moment, reviu infinits regats, crits, abraçades, jugades, jornades interminables… “Ara, amb els mòbils i les videoconsoles es juga menys a futbol al carrer, però, afortunadament, encara hi ha xavals i xavales fent-ho on vaig néixer”, celebra l’extrem esquerre de l’SS Lazio i que està cedit aquesta temporada al Ternana, de la Sèrie B italiana, en una conversa amb el programa A Diario, conduït per Raúl Varela a Radio Marca.
“Amb els mòbils i les videoconsoles es juga menys al carrer; on vaig néixer sí que es fa”
En la seva infància va explorar els que encara avui són els seus trets més característics, la “velocitat i l’u contra u”. No és estrany que a la redacció del diari Sport, potser Albert Rogé, ara a Relevo, el bategessin com ‘El coet d’Abrera’. És un coet i un llamp, i defensa l’art del regat, una acció que cada cop costa més de veure en el futbol.
“Vaig comprovar que en Raúl tenia molt de potencial. És un especialista, un extrem dels que ja no en queden: ràpid, molt explosiu… Vaig haver de posar-me molt pesat perquè al club no hi havia informes, ni bons ni dolents, i ell també volia venir”, li explica el tècnic Franc Artiga, qui va moure tots els fils perquè Moro s’incorporés al futbol formatiu del Barça, al periodista Martín Manchón, del diari As.
Formació acadèmica
L’abrerenc només va vestir la samarreta blaugrana el curs 2018-2019. Després d’una temporada excel·lent en tots els sentits, va fer les maletes cap a Roma. Tenia 16 anys. Confessa que, és clar, que es va preguntar i s’ha preguntat molts cops si es penediria d’una elecció així. “Crec que, de moment, m’està anant molt bé després d’aquella decisió. La meva família hi estava una mica més en contra [que acceptés la proposta de l’SS Lazio], mentre que els meus agents i jo teníem molt clar quin havia de ser el pròxim camí en la meva carrera”, recorda a Radio Marca.
Franc Artiga va ser qui va moure tots els fils perquè Moro fitxés pel Barça
Ja fa tres anys que el conjunt romà va pagar 6 milions d’euros al Barça perquè Moro aterrés a Itàlia i comencés a entrenar-se amb l’equip primavera, el filial de l’SS Lazio. “Vaig tenir sort, entre cometes, que en aquell moment no em trobés cap espanyol a l’equip. Això va fer que em mogués i espavilés molt més, i en dos o tres mesos ja parlava bé l’italià”, confessa Moro, que es va esforçar al màxim per adaptar-se com més aviat millor al grup i a la ciutat. Mai li han fet por els canvis. Sap quan els necessita.
Moro va començar la seva trajectòria a les categories inferiors de l’AE Abrera. Anys després, el jugador li va lliurar una samarreta seva de l’SS Lazio a l’entitat on va començar. La dedicatòria era senzilla i molt clara: “Per al club de la meva vida”.
L’SS Lazio va pagar 6 milions d’euros per Raúl Moro, un extrem ràpid i molt hàbil
Malgrat l’interès del Barça i de l’RCD Espanyol, Moro no va signar per cap d’aquests dos clubs punters perquè, “amb sis o set anys, no era conscient de quina rellevància tenien aquests equips”. “Al final vaig fer bé perquè mantenir-se des de tan petit en clubs així és molt complicat. Tant que quan ja vaig aterrar al Barça amb 15 anys ja no quedava cap dels jugadors amb qui m’havia enfrontat”, recorda. El seu destí va ser el CF Igualada, on va madurar molt abans de fer el pas cap a la Gimnàstica Manresa. Abans del Barça va tenir un exitós periple a l’Espanyol.
Una nit a Roma del passat mes de març, Moro va viure un dels moments més extrems de la seva vida i, probablement, el més perillós. L’abrerenc circulava amb el seu cotxe quan dos individus disfressats de policies els van demanar que s’aturessin i els van robar objectes de valor i el vehicle. Pare i fill van rebre cops de puny i puntades de peu a la cara i al cap. Afortunadament, no van patir lesions greus.
Admirador de Ciro Immobile, Pedro Rodríguez, Pedrito, i Cristiano Ronaldo, guarda com un tresor la samarreta de CR7. Ronaldo l’hi va regalar després d’un Juventus-Lazio, el dia del seu debut a la Sèrie A, amb només 17 anys. Tampoc oblidarà mai els seus eterns partits a la plaça del poble. Moro és l’ànima del carrer.
