Una escena de la contrarellotge pel pont del Diable. Foto: Arxiu Volta
“Fausto Bertoglio (Brescia, Itàlia, 1949) era un xicot àgil i primet, potser una mica més alt que jo, i amb molta, molta classe”, el retrata Antoni Folqué (Barcelona, 1932), expresident de la Penya Ciclista Martorell, que viatja al 10 de setembre de 1975, un dels moments més icònics de la història de la Volta Ciclista a Catalunya. El més important en el seu pas per Martorell, que el 25 de març de 2023 serà el punt de partida d’una etapa de la 102a edició de la prova. També un dels grans reclams de Martorell com a Ciutat Europea de l’Esport de l’any que ve.
“Fausto Bertoglio era un xicot àgil i primet, i potser una mica més alt que jo”, recorda Folqué
Sense córrer, Folqué va ser clau en aquella contrarellotge de 24,2 quilòmetres entre Martorell i Terrassa marcada pel gran triomf de Bertoglio, per 32 segons sobre qui va arribar líder a l’últim moment, el belga Michel Laurent, a qui va superar per 13 segons a la classificació general. La imatge més recordada de la jornada és la dels ciclistes travessant el pont del Diable.
“Com que el camí era de pedra i enfangat, mon germà Joaquim i jo, que era fuster, vam muntar el terra amb els taulers d’aglomerat cedits pels magatzems Riera Parellada”, explica, orgullós, el martorellenc. Eren de 3,66 metres de llarg, 1,80 d’amplada i 19 mm de gruix. Van ser l’aleshores president de la Penya Ciclista Martorell i l’Ajuntament els qui van demanar als germans Folqué si podien col·locar els taulers al pont del Diable.
L’endemà J. Plans Bosch a Mundo Deportivo descrivia Bertoglio com un esportista “elegant i sempre somrient”, “un home simpàtic amb un gran futur” que “durant les cites de la Volta va estar tan remilgós, desganat i indiferent que inclús algun dia vam arribar a dubtar de la seva autèntica categoria”.
Sinceritat de l’italià
El ciclista italià va ser completament sincer amb el periodista: “Diria que ha estat una victòria sorprenent. La veritat és que tenia confiança a fer un bon paper en aquesta contrarellotge i inclús guanyar-la, però, ni de bon tros, amb el temps suficient per superar el líder. A mesura que anava transcorrent la cursa, he anat adquirint forces i els quilòmetres han estat per a mi com a vitamines”.
Els taulers per al pont del Diable van ser cedits pels magatzems Riera Parellada
Folqué assegura que va ser l’única persona que va estar present al pont del Diable durant la contrarellotge perquè havia de controlar si es desclavava algun tauler per poder-lo arreglar. Va veure passar tots els corredors, i quan va fer-ho Bertoglio, per un moment, va tornar a recordar algunes escenes del Giro d’Itàlia d’aquell any, el 1975. El 7 de juny el brescià va guanyar la cursa per 41 segons de marge sobre el segon, Francisco Galdós. “L’última etapa del Giro, amb la pujada a l’Stelvio, va ser impressionant. Galdós l’atacava molt, però Bertoglio responia sempre molt bé”, rememora Folqué, que ha fet dos cops la mítica pujada.
Reconeixement
A l’entrevistat li fa molta il·lusió el tros que li llegeixo del llibre Herois de la Volta. Els protagonistes de 100 curses de llegenda, escrit per Rafael Vallbona i editat per Cossetània, i que parla d’aquella etapa: “És la contrarellotge més espectacular de la història de la Volta. Gràcies a una impressionant i irrepetible instal·lació, els corredors travessen el riu Llobregat pel monumental pont del Diable, i la televisió mostra aquestes brillants imatges en directe”.
Folqué també ha escrit un llibre, Història del ciclisme de Martorell, una exhaustiva investigació a través d’arxius, documents i testimonis, i on ha comptat amb l’ajuda del seu germà Joaquim. “Saps qui va ser el primer corredor martorellenc a participar en la Volta? Es deia Matías Gasulla. Vam treballar junts alguna vegada i sempre m’explicava mil aventures… Va conèixer el gran Mariano Cañardo”, explica, abans d’aturar-se en la bonica rivalitat entre dos corredors locals amb molt talent: Jaume Muntanya, que va participar nou vegades a la Volta, i Josep Vidal (set). Dos fora de sèrie que van fer augmentar l’afició pel ciclisme a Martorell: “No és per quedar bé, però jo era dels dos perquè eren ambaixadors del meu esport favorit des que el vaig descobrir amb 17 o 18 anys”. Folqué en complirà 90 al novembre, i fa entre 35 i 40 quilòmetres amb la bici tres cops a la setmana.
Història esportiva
“Em fa realment molt i molt feliç que la Volta torni a Martorell [no hi passava des de 1994] i que l’any que ve sigui la Ciutat Europea de l’Esport. Vindrà molta gent i serà un èxit segur perquè és una vila que té i tindrà una gran història esportiva”, enraona Folqué, un dels socis fundadors de la Penya Ciclista Martorell.
“Em fa molt feliç que la Volta torni a Martorell [no hi passava des de 1994]”, reconeix
“Ah… Després de l’etapa, mon germà i jo vam començar a desmuntar els taulers del pont del Diable perquè la gent hi pogués passar. Alguns veïns i veïnes se’n van quedar de record algun tros i la resta es van tornar als magatzems”, conclou el martorellenc.
