Javi Aznar: “Soc força flexible; no vull que les jugadores perdin la personalitat”

Potser el CN Sant Andreu, fundat el 6 d’abril de 1971, i Javi Aznar, nascut a Madrid 112 dies més tard, el 27 de juliol, estaven predestinats a trobar-se. La relació viu el seu millor moment en el desè curs al club del tècnic del sènior femení: el passat 5 de maig van aixecar el primer títol, la Copa de la Reina contra el CN Sabadell.

Se sol dir que molts equips s’assemblen a la manera de fer de qui els dirigeix. Et comenten que el grup és com tu?
M’ho diuen molt, però jo no me n’adono. En canvi, sí que veig equips que em recorden a qui els entrena.

Com et retrataries com a tècnic?
Soc força flexible. No vull que les jugadores perdin la seva personalitat ni tracto d’imposar-les que facin sempre el que desitjo, sinó que intento potenciar-ne les virtuts i ajudar-les perquè també millorin allò que no els surt tan bé.

Les esportistes participen en la gestió del grup?
Hi ha unes normes i una idea de joc, i a partir d’aquí tenen la possibilitat d’intervenir i opinar amb respecte, i puc valorar les variants que em proposin. Sempre tracto de treure el màxim profit de les jugadores de què disposo.

“Hi ha normes i una idea de joc, i a partir d’aquí les esportistes tenen la possibilitat d’opinar”

El salt competitiu d’aquest curs és immens. T’havies imaginat una temporada així?
Cada any pots intuir una mica quina serà la trajectòria de l’equip, que també dependrà dels fitxatges d’altres clubs. El camí, però, és l’esforç diari. El waterpolo és un esport molt dur i hem d’entrenar-nos i invertir-hi moltes hores. Si solem estar entre les primeres classificades és perquè treballem molt i ho fem amb equips amb força talent o projecció. Aquesta temporada tenim algunes esportistes de nivell de selecció i joves amb talent, recursos que ens han ajudat a lluitar pels títols.

L’equip va completar una primera volta perfecta en una Lliga on només ha perdut un partit. Una fita increïble en un grup amb sis cares noves (Nona Pérez, Alba Muñoz, Elena Ruiz, Paula Crespí, Roline M. Schuijt i Maria M. Bogachenko).
Pensa que no vam poder fer la pretemporada amb la plantilla sencera perquè hi havia jugadores al campionat del món júnior de Portugal. No va ser a finals de setembre i a Roma, a la ronda de classificació de la Champions, quan ja vam estar totes juntes. Des d’aleshores i fins al 2 de desembre, quan vam superar per 13-10 el CN Sabadell, vam jugar la primera volta de la Lliga, la primera fase i quatre matxs de la lligueta de Champions. Anàvem enllaçant partits i sense adonar-nos-en vam arribar a l’aturada per la disputa de l’Europeu i el Mundial com a líders a la Lliga i invictes a Europa. No vam tornar a competir fins al 24 de febrer.

El calendari, tan exigent i atapeït, va afavorir que el grup tingués química i encaixés més de pressa?
Segur. Estic convençut que la manca de temps per reflexionar entre tants partits va fer que l’equip hagués d’aprendre i cohesionar-se molt ràpid. Hem tingut la sort de confeccionar un grup molt homogeni en què totes les jugadores s’entenen molt bé i les noves s’han adaptat genial. No només busquem fitxar esportistes amb determinades característiques, sinó que encaixin al grup com a persones i creixin com a jugadores. En aquest sentit, tenim força punteria: ens equivoquem poc.

Des de fora sembla que l’equip no va notar l’aturada per la disputa de l’Europeu i el Mundial.
No sabia si quan tornessin les internacionals i es reprenguessin els torneigs de clubs tindríem vertigen per allò que estàvem assolint. Sense elles vam treballar de valent la condició física i els aspectes tàctics, i quan es van reincorporar, el rendiment va ser molt similar. La nostra fantàstica Champions, terceres en la primera Final a Quatre del club, n’és una mostra. El grup et posa les coses molt fàcils: és un regal entrenar-lo. Ara estem aprenent a viure noves situacions.

“M’escriuen moltes joves perquè el CN Sant Andreu és un bon lloc on millorar i competir”

Quines?
L’equip ha jugat molt bé i ha sigut molt competitiu en partits importants, però que no són decisius. Els matxs a tot o res, aquells que t’exigeixen una pressió encara més gran, que s’han de guanyar independentment de com juguis i que et donen una classificació o un títol, són molt complicats perquè no tenim jugadores molt experimentades. Estem començant a afrontar partits així: vam guanyar el CN Terrassa per classificar-nos per a la Final a Quatre de la Champions, vam perdre les semifinals contra el CN Sabadell i l’endemà vam poder guanyar la medalla de bronze contra el CN Mataró —i a la Copa de la Reina de Sabadell, disputada després de l’entrevista, entre el 3 i el 5 de maig, també van rendir en aquest escenari fins a aixecar el títol després de remuntar-li un 8-11 a l’amfitrió amb un gol d’Elena Ruiz (13-12).

Creus que el bloc es mantindrà?
Elles estan molt contentes i els resultats són bons, i això fa que sigui més complicat que vulguin marxar. Tractarem de millorar al màxim i espero que l’equip es mantingui un temps, tot i que no depèn de nosaltres.

El CN Sant Andreu és un destí atractiu.
M’escriuen moltes joves nacionals i estrangeres perquè som un bon lloc on millorar, progressar i competir a alt nivell. Si tot encaixa, tindran el que estan buscant: minuts, protagonisme, competitivitat, lluitar amb els equips de dalt… Hem estat un club trampolí per a waterpolistes que després han anat a la selecció i a altres clubs de la zona alta.

Ja sou un corcó per al CN Sabadell i el CN Mataró.
Tots dos són clubs d’alt rendiment pensats per guanyar títols. Nosaltres encara no tenim prou potencial econòmic per poder assolir certs fitxatges i necessitaríem un espònsor que ens permetés fer un salt més. Això sí, sense perdre l’essència de ser, entre cometes, un club formatiu.

El CE Mediterrani és l’única entitat on has jugat i entrenat.
I, curiosament, les dues etapes han estat de nou temporades. En guardo molts bons records. El Medi va ser qui em va oferir l’oportunitat d’entrenar. Van ser cursos de picar molta pedra i de potenciar la pedrera i, com passa al CN Sant Andreu, també n’era el director tècnic. Allà també tenen una gran base. La nova directiva no va confiar en mi i vaig marxar dos cursos al CN Helios. Fins que el 2014 vaig aterrar al conjunt andreuenc i per primer cop vaig dirigir dones. I aquí continuo, encantat.

Has fet alguna aposta o promesa al grup si guanyeu la Lliga?
No fem aquestes coses. No sé si és molt cholista el que et diré ara… Quan parlo amb les jugadores i sigui la competició que sigui, sempre ho faig del pròxim rival. No m’avanço a res.

Has arribat a conèixer Diego Pablo Simeone?
No he tingut el plaer. Tot i que sé que és molt difícil que es doni la situació, seria interessant poder enraonar una estona amb ell per aprendre’n. Aprecio la seva manera d’entendre l’esport, i com que és de l’Atlético de Madrid, com jo, encara l’escoltaria amb més atenció. [Riu].