Francesc Vives

Francesc Vives, delegat de la UESA. Foto: UE Sant Andreu

Per un instant, Francesc Vives (Barcelona, 1962) viatja al 23 de febrer de 2020 i torna a l’Estadi Municipal Les Grases, el camp del Santfeliuenc FC. “‘Estigues tranquil’, li vaig dir al meu nebot, que em va mirar i va somriure”, confessa, emocionat, el delegat del primer equip i del juvenil de Divisió d’Honor de la UE Sant Andreu. Parla del debut de Sergi Vives amb els grans de la UESA.

Format al club des de prebenjamí, Sergi Vives va viure els seus primers minuts amb el primer equip i el Francesc, que més que el seu oncle és com el pare, va indicar que el nebot entrava al camp. Tornem al 2022. El Sergi es recupera d’una ruptura de la fàscia plantar en el seu primer curs al sènior.

A principis dels 90, en Francesc era un aficionat de la UE Sant Andreu. El seu vincle amb el club es va multiplicar quan els seus nebots, l’Albert i el Sergi, van començar a jugar-hi. “Vaig ser el delegat a les seves etapes d’infantil, cadet i juvenil, i fa uns anys vaig passar a ocupar-me’n del juvenil A, tant a Divisió d’Honor com a Lliga Nacional”, descriu Vives, relleu de Miquel Jové, delegat del primer equip de la UESA durant més de 30 anys i que va morir el 13 de juny de 2020.

Miquel Jové

“En Miquel era un crac, una persona transparent que transmetia tranquil·litat. No es posava mai nerviós en situacions complicades”, el retrata el barceloní. “Malgrat que no soc tan tranquil com ell, intento aplicar les seves ensenyances. Crec que els jugadors m’aprecien. Tenim una bona relació”, amplia.

Un delegat ha de tenir cintura, mil ulls i una paciència infinita, ser resolutiu i ràpid. “Has de ser neutral i tenir el cap fred, i acompanyar l’àrbitre, per molt que no estiguis d’acord amb les seves decisions”, confessa. Si la banqueta es calenta, Vives ha “de temperar una mica els nervis”. És l’informant de les incidències i del que pugui passar al camp. Si hi ha algun aldarull, és qui pot ordenar que s’avisi per megafonia que el comportament no és correcte. També anota les estadístiques dels partits del primer equip i del juvenil: minuts, assistències, gols, sancions… “Diumenge a la nit preparo les dades i dilluns al matí els entrenadors disposen de la informació actualitzada”, detalla. És meticulós i es nota que gaudeix molt del que fa.

Quan els horaris no s’encavalcaven, l’entrevistat també viatja amb el juvenil de Divisió d’Honor, on les distàncies són més llargues que a la Tercera Divisió RFEF. “Hem d’anar fins a l’Aragó i les Illes Balears”, detalla Vives, que després de la conversa continuarà preparant la logística del desplaçament del juvenil a Mallorca per jugar contra el CD Atlètic Balears el pròxim 13 de febrer: bitllets d’avió, els horaris del dinar i pactar els menús amb el restaurant… “En els viatges soc una miqueta el cap d’expedició, qui controla els horaris i té la documentació”, comenta. Per això sempre s’asseu a primera fila.

Sempre pendent de qualsevol cosa, Vives ho viu tot al màxim. Es nota que li encanta ser el delegat del club que estima. “A la grada patia molt, però ara, assegut a la banqueta, encara ho faig molt més, eh!”, confessa.