Ignacio Garriga és el líder de Vox a Catalunya, una formació amb molta presència a la metròpoli. Foto: Roger Pi de Cabanyes/ACN
L’extrema dreta ha demostrat, una vegada més, que té una important bossa de vots a la metròpoli. Diumenge passat, Vox s’enfrontava a la seva prova més difícil. Tot feia preveure que el Partit Popular, després de la seva particular travessia pel desert, recuperaria part de la brillantor que va perdre el 2012 en favor de Ciutadans. Encara que els d’Alejandro Fernández van aconseguir uns bons resultats, passant dels tres als quinze diputats, la formació d’Ignacio Garriga va aplacar el cop i va mantenir-se en els 11 representants polítics que tenia abans del 12M, després de recollir el 7,96% dels vots.
En part, això va ser gràcies a la metròpoli, una regió on Vox té el seu propi graner de seguidors. Tres de cada quatre votants de la ultradreta espanyolista es troben a la demarcació de Barcelona, i sis de cada 10 són de la regió metropolitana, és a dir, els dos Vallesos, el Maresme, el Barcelonès i el Baix Llobregat.
Ciutats bastió
No obstant això, no a tots els municipis metropolitans Vox té la mateixa força. On la formació va obtenir més bons resultats va ser a Badia del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca i Ripollet. En tots ells, el partit d’extrema dreta va superar el 12% dels sufragis. També en tots ells la renda bruta per habitant no supera els 17.500 euros. De fet, Badia (13.992 euros) i Sant Adrià (15.885 euros) són dues de les localitats amb la renda més baixa de tota la metròpoli. En altres paraules, l’extrema dreta de Vox té molta implantació als municipis més empobrits.
Així mateix, la formació s’ha convertit en la segona força amb més vots a Badia i Sant Adrià, i en la tercera força a Santa Coloma, Sant Vicenç dels Horts, Ripollet i Sant Andreu de la Barca.
D’altra banda, Vox va tenir poca presència a Tiana, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Begues, Barcelona i Torrelles, ja que amb prou feines va passar del 6% dels sufragis. Aquests municipis superen els 20.000 euros de renda bruta per habitant, i fins i tot n’hi ha alguns com Tiana (24.749 euros) o Begues (22.157 euros) que registren algunes de les rendes més altes de Catalunya.
Un partit amb una sola ànima
Hi havia un temps en què algú que votava el PSC al seu municipi després podia votar ERC a les eleccions catalanes i finalment decantar-se per l’espai de comuns i Podem a les eleccions generals. En el cas de Vox, com demostren els darrers comicis, el seu votant es força homogeni. Dit d’una altra manera, a les últimes eleccions la formació no ha experimentat gaires canvis en el perfil dels seus votants. Així, el 12M ha obtingut el mateix nombre d’escons, si bé ha augmentat en més de 30.000 el nombre de vots a tota Catalunya i en uns 17.000 a la regió metropolitana. Malgrat això, en percentatges ha assolit uns resultats similars als del 2021.
En termes percentuals, són resultats una mica millors que els que va obtenir la formació a les darreres eleccions municipals a la metròpoli (6,1%) i a les espanyoles al mateix territori (7,2%). No hi ha, doncs, grans diferències com en el cas d’altres formacions que sí que tenen un vot més oscil·lant en funció dels comicis.
Alhora, també s’aprecia que els municipis que tenen una certa inclinació a votar Vox la tenen en tots els formats electorals. A Sant Adrià, per exemple, la formació d’extrema dreta va aconseguir el 12,1% dels vots a les eleccions catalanes del 2021, el 13,7% a les catalanes del 2024, l’11,1% a les eleccions espanyoles de l’any passat i el 10,2% a les darreres eleccions municipals.
Tot això demostra que el votant de l’extrema dreta espanyolista és força fidel, i encara que es mobilitza més als comicis catalans, no està desmobilitzat a la resta d’eleccions.
D’aquesta manera, el creixement del nombre de vots del PP no ha suposat una minva per a Vox. L’excepció la trobem a Castelldefels, on la formació sí que ha experimentat una caiguda que es correspon amb l’auge dels populars. Mentre que els primers han tingut una baixada de dos punts percentuals, els altres han crescut més de 13 punts.
Les classes benestants tornen al PP
La veritat és que, respecte de les eleccions catalanes del 2021, sí que s’aprecia, però, una diferència fonamental si parlem del votant de Vox. Als barris més rics de la metròpoli que fa tres anys van votar massivament l’extrema dreta en aquesta ocasió s’han decantat pel Partit Popular. A barris de Barcelona com Sant Gervasi-Galvany o les Tres Torres, Vox va aconseguir molts bons resultats el 2021, i en alguna zona censal propera al Turó Park va ser la primera força amb més del 20% dels vots. El 12M, però, el PP va ser el partit més votat aquí amb el 40% dels vots.
Parlem de zones on, mentre que la renda mitjana a Barcelona supera per poc els 20.000 euros, oscil·len entre els 34.000 i els 39.000 euros.
L’extrema dreta catalana
Allà on Vox obté bons resultats, Aliança Catalana (AC), el nou partit d’extrema dreta catalana que ha entrat al Parlament amb dos escons i el 3,78% dels vots a tot el país, és quasi inexistent. En canvi, als municipis metropolitans on Vox és testimonial, AC hi té més força. Passa a Tiana, on la formació de Sílvia Orriols va recollir el 3,3% dels vots, la xifra més alta a tota la metròpoli, un territori on es pot dir que no ha quallat.
