Quan una autocaravana és casa teva a la metròpoli

Encara que viure en un pis és el més habitual, no a tothom li agrada estar-se sempre al mateix indret. El nomadisme tan comú fa milers d’anys avui dia és una raresa. Una raresa que té els seus adeptes, també a casa nostra. En aquest sentit, és possible viure en una autocaravana a la metròpoli?

La Laura viu en un camió adaptat al Maresme. Ho fa en un terreny ocupat que ara la policia vol desallotjar. Allà, amb el seu vehicle se sent tranquil·la perquè pot pernoctar-hi sense cap problema. “Fa un any que visc viatjant i seguiré així perquè m’agrada molt aquesta forma de viure”, explica. Just ara ve de França, on reconeix que ser nòmada és molt més senzill. “No et miren malament i no et sents com una cosa estranya, perquè no crides l’atenció com passa aquí”, lamenta.

La llei a l’Estat espanyol és força clara pel que fa a dormir en un vehicle. Contra el que moltes persones pensen, fer-ho és legal. Es pot dormir enmig de l’AP-7? Òbviament, com tota norma, aquesta dictada per la Dirección General de Tráfico (DGT) té les seves limitacions. Per poder-hi dormir a dins, el vehicle ha d’estar adequadament estacionat, alhora que la pernoctació no pot tenir impacte en l’exterior. A la pràctica, això es tradueix de la següent manera: mentre un conductor dorm, només les quatre rodes poden tocar a terra. Res de tenir una taula, un fogonet o una bicicleta a fora.

La manca de regulació

La norma és clara, però la seva aplicació no sempre ho és. L’any 2020, el Síndic de Catalunya va rebre més de 180 queixes en relació amb diverses problemàtiques per la pràctica de l’autocaravàning. “Entre altres motius, exposaven les restriccions no fonamentades de circulació, parada i estacionament, la utilització indeguda de senyalització i la manca d’infraestructures o d’espais habilitats que els permetin la pràctica de l’autocaravanisme i les activitats de lleure i d’esbarjo associades”, expliquen des de la sindicatura catalana.

L’organisme considera que el sector del “turisme itinerant no gaudeix de les mateixes mesures de protecció, suport, promoció i foment” que la resta del turisme. A més, el Síndic assenyala que, en el context de la crisi sanitària, la manca d’informació i claredat va ser molt palesa en les fases de desconfinament.

És per tot això que la sindicatura demana que “els municipis incorporin la presència d’aquesta tipologia de vehicles i tinguin en consideració les seves especificitats en l’ordenació i la regulació del trànsit en l’àmbit urbà, per garantir-ne la mobilitat adequada dins les possibilitats de la trama urbana”.

Les dificultats

La manca de regulació fa que les persones que volen practicar aquesta mena de vida sovint es trobin amb problemes. És el cas del Marc, que va estar temps planejant-se anar a viure en una autocaravana als afores de Barcelona, però que finalment no va poder complir el somni. “El projecte hi era, però ens van robar i vam tenir problemes amb persones que vivien per allà… De moment he decidit deixar-ho estar”, diu. “Falta liberalitzar el sector ara que hi ha hagut un boom“, afegeix.

Certament, amb la pandèmia algunes persones han vist l’oportunitat de llençar-se a la carretera. “El problema és que això no és com França, Alemanya, Anglaterra i en general el nord d’Europa, que ens porten avantatge des de fa anys, perquè allà hi ha una cultura camper, de viure diferent, molt més arrelada que no pas aquí”, considera el Marc.

Per a ell, el creixement del sector ha estat aprofitat en un sentit molt diferent del que hauria d’haver estat. “S’estan carregant molta indústria que es podria reciclar per a aquesta nova demanda: fusters i artesans que podrien dedicar-se a adaptar vehicles”, sentencia.

És possible?

Tornant a la pregunta inicial: és possible viure en una autocaravana a la metròpoli? La veritat és que sí, però a la pràctica és una opció complicada que topa amb els entrebancs administratius de cada municipi i amb el recel d’una població gens acostumada a aquesta forma de vida.