“He conegut moltíssima gent i he atès fins a quatre generacions d’una mateixa família”, diu Marín. Foto: Línia
En la darrera dècada, Catalunya ha perdut més del 30% dels quioscos, segons dades de l’Associació Nacional de Distribuïdors de Publicacions. Un d’ells és el de l’Eloisa Marín, que dimecres abaixava la persiana per jubilació després de 49 anys a la plaça de la Corona de Granollers. “Ha estat una etapa molt maca, però tot té un final”, diu en declaracions al Línia.
Marín tancava amb el sentiment agredolç de deixar el centre d’aquesta ciutat sense un dels seus espais emblemàtics, però amb l’alegria de tenir, per fi, temps per als seus i per a ella mateixa. “Tinc sentiments enfrontats, perquè aquest quiosc ha estat casa meva i he passat aquí la major part de la meva vida”, explica. Amb el seu tancament ja només queda un quiosc a Granollers, el del carrer Anselm Clavé, que es converteix en un negoci en perill d’extinció.
Tota una vida al quiosc
La granollerina començava a treballar al quiosc als 17 anys, el 1975, juntament amb els seus dos germans. “En aquells temps no hi havia repartidors com ara i havíem de moure’ns nosaltres per aconseguir els productes”, recorda. En concret, havien d’anar caminant a Correus a buscar els diaris i en tren fins a Barcelona per recollir les revistes. “Ho portàvem tot fins al quiosc amb un carro de la compra i tot el gènere es venia molt bé”, explica Marín. De fet, durant l’època daurada de la premsa, el quiosc va arribar a tenir 12 metres de parada i clientela d’arreu. “Érem un dels quioscos més grans de la zona i ens venia gent de Vic i de Barcelona”, detalla.
Amb l’evolució d’internet, però, les vendes van disminuir. “Per sort, nosaltres ja ho teníem tot pagat, i amb el que anàvem guanyant podíem viure bé, però molts altres quioscos de la ciutat no, i per això van anar tancant tots”, relata Marín, que a la vegada assegura que “el més dur va ser l’arribada de la pandèmia i, després, de la inflació”. “Ara, hem arribat a un punt que el marge de guany és extremadament reduït”, lamenta.
Malgrat tot, d’aquests 49 anys de feina Marín destaca només els moments bons. “És un ofici molt dur, perquè quan plou et mulles, quan fa sol passes calor i només fas tres dies de vacances l’any perquè de premsa n’hi ha cada dia, però jo sempre m’ho he passat molt bé i estic molt contenta de la feina que he tingut”, afirma. “He conegut moltíssima gent i he atès fins a quatre generacions d’una mateixa família”, afegeix. De fet, fins a l’últim dia la seva clientela li agraïa el servei de tants anys i la seva proximitat amb tothom. “Sense haver d’obrir la boca sempre saps el diari o la revista que vol cadascú… Què farem sense tu quan marxis?”, li deia un veí dilluns, amb el quiosc ja mig buit per dins. A aquest missatge ella responia que només té “paraules d’agraïment per a tots”.
Futur incert
Amb el quiosc tancat, la granollerina assegura que li agradaria que no quedés inactiu. “Soc conscient que ningú es vol dedicar a això, però estaria bé que l’Ajuntament no deixés morir aquest espai”, conclou.
Sobre el futur dels quioscos, Joan López, de l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província, expressa incertesa. “Fa 20 anys que les vendes van a la baixa arreu, fins al punt que ara ja no venem prou per guanyar-nos la vida”, avisa. Davant d’aquesta situació, assegura que el que determinarà que els quioscos que queden sobrevisquin o no serà la seva ubicació i la voluntat de cada ajuntament. “S’han de buscar fórmules que permetin el traspàs”, considera. A la veïna Mollet del Vallès, per exemple, es convertiran en petits negocis.
