Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola i candidat del PSC, en la seva presentació com a cap de llista. Foto: PSC Cerdanyola
Des de fa mesos, els partits locals tenen la mirada posada en un mateix objectiu: aconseguir aixecar la vara d’alcalde o d’alcaldessa per dirigir els governs municipals durant els pròxims quatre anys. Però a pocs dies de les eleccions del 28M, la cursa electoral arriba a la recta final i, amb ella, el temps per guanyar vots.
Cerdanyola, Barberà i Ripollet són municipis on, històricament, el vermell sempre s’ha imposat. De fet, el PSC va governar gairebé ininterrompudament en aquestes tres localitats des de la transició fins al 2015. Però a les eleccions municipals d’aquell any l’hegemonia socialista es va acabar a les tres ciutats, nous partits van aconseguir l’alcaldia i, des de llavors, hi ha un escenari més variat i que deixa més incògnites de cara a aquest 28M.
Panorama a Cerdanyola
Després que el 2019 els socialistes recuperessin l’alcaldia, que durant quatre anys va estar en mans de Guanyem Cerdanyola, el PSC arriba a les eleccions “més consolidat” i “amb més força”, tot i haver governat en minoria. Ho diu l’alcalde, Carlos Cordón, que torna a liderar una llista sense gaires novetats, ja que dels nou regidors actuals que té el partit, sis repeteixen al capdavant de les llistes. Entre els canvis més destacats, el regidor Javier Sánchez ascendeix a la tercera posició, que fins ara ocupava el segon tinent d’alcalde, David González, mentre que aquest baixa a la cinquena. Les regidores Carme Arché, Glòria Urbano i Marian Navarro no són a la llista.
Els dos principals partits de l’oposició a Cerdanyola i Barberà aposten per nous candidats a l’alcaldia
Tot i que el PSC va desbancar Guanyem Cerdanyola, aquest partit no se situa com a líder de l’oposició. Per contra, sí que ho fa ERC, que ve “d’una bona ratxa” que l’ha fet anar guanyant vots i representació al consistori, on ara té cinc regidors. Ho explicava Helena Solà en declaracions al diari Línia, quan anunciava que no es presentaria com a alcaldable, després de tres mandats. El seu lloc l’ocupa Albert Turón, regidor i president de la secció local, amb una nova número dos, Isabel García.
D’altra banda, Ciutadans intentarà mantenir-se com el segon partit de l’oposició, amb Pau Ortolà novament al capdavant, tot i el mal moment general que viu la formació. Per la seva banda, Guanyem Cerdanyola, amb Iván González repetint, aspira a millorar els tres regidors actuals, mentre que En Comú Podem aposta per una cara nova, la de Pedro Arco.
Entre la resta de candidatures, destaca la de Junts per Cerdanyola, amb Joan Sánchez tornant a liderar la formació, i la del Partit Popular, amb Ana Isabel Plans de nou al capdavant. En total, es presenten 13 partits a les eleccions municipals.
El cas de Barberà
A Barberà, el PSC va recuperar, en les darreres eleccions, l’hegemonia que sempre havia tingut, després del govern de Plataforma Ciutadana per Barberà (PCPB) i Podem. Ara, l’objectiu dels socialistes és ampliar més les distàncies amb la PCPB. I és que el PSC ha estat aquests quatre anys governant en minoria, amb Xavier Garcés com a alcalde i amb set regidors, mentre que la PCPB l’ha seguit de ben a prop, amb cinc.
A la llista socialista, Garcés lluitarà per mantenir l’alcaldia acompanyat de Mònica Sempere, abans número quatre, ara número dos. L’única regidora que no es presenta a les eleccions és Mònica Madueño, mentre que la resta de regidors continuen, però en posicions diferents. Daniel Gómez, per exemple, actual tinent d’alcalde, és el número tres.
A Ripollet es desintegren dos dels quatre partits que tenen representació al consistori
Mentrestant, la PCPB, principal partit de l’oposició, ha apostat per un nou candidat, que substitueix Manel Ferreté. Es tracta de Guillem Vilaregut, actual número cinc i portaveu, que agafa les regnes del partit amb l’objectiu de recuperar l’alcaldia. Ho fa amb l’actual número dos, Susana Meca, com la seva mà dreta, però sense l’actual regidor Óscar Heis, que no és a la llista.
Pel que fa a ERC, tercera força al consistori amb quatre regidors, l’actual portaveu, Pere Pubill, torna a liderar el partit, però amb una llista totalment renovada. I és que cap dels regidors actuals repeteix, només ell. Per altra banda, En Comú Podem torna a estar liderat per David Clarà, i Ciutadans, per Javier Pérez. En total, hi ha 11 candidatures a les eleccions municipals.
Possibilitats a Ripollet
Ripollet té un escenari diferent del de les eleccions del 2019. El més destacat, sens dubte, és l’absència de l’alcalde, José María Osuna, que no es presenta als comicis. En el seu lloc, la regidora de Feminisme, Txell Caler, lidera Decidim, amb l’actual quarta tinent d’alcalde, Andrea Guijarro, com a mà dreta. A més, també hi ha altres canvis dins del partit, ja que figures tan importants com la tinent d’alcalde Pilar Castillejo o els regidors Sergio Linares, Fran Sánchez i Reyes Muñoz no repeteixen a la llista per poder “continuar fent feina transformadora”, detallen des del partit.
El PSC, líder de l’oposició, aspira a retallar de forma important la distància amb Decidim, per a qui és tot un repte mantenir els 10 regidors. Tot i que actualment els socialistes tenen sis regidors, lluny dels deu de Decidim, Luis Tirado repeteix com a candidat per recuperar l’alcaldia, que fins al 2015 havia estat en mans del PSC. Ho fa amb Eva Herrera, de nou, com a número dos. Tot apunta a un escenari molt més igualat.
Mentrestant, l’actual tercera força, Ciutadans, no es presenta a les eleccions i tampoc ho fa la quarta, Som Ripollet. Ambdues tenen representació al consistori, però el líder del partit taronja es presenta com a cap de llista per Valents i Melodi Lopez, alcaldable de Som i única regidora del partit, va de número cinc a la llista socialista.
En total, hi ha onze candidatures, entre les quals també destaca ERC, que lluitarà per entrar a l’Ajuntament, amb Roger Bayó al capdavant, a més de VOX, com a Cerdanyola i Barberà, que es presenta per primera vegada a les eleccions a tots tres municipis i que pot donar la sorpresa.
Els resultats del 2019
Carlos Cordón, al capdavant del PSC de Cerdanyola, va aconseguir la victòria i, amb ella, els socialistes van tornar a liderar el govern local després d’un mandat amb Carles Escolà, de Compromís per Cerdanyola, com a alcalde. No van aconseguir la majoria absoluta de fa anys, però sí nou regidors per governar en minoria.
A Barberà també hi va haver canvis, ja que durant els quatre anys anteriors havien governat en coalició la Plataforma Ciutadana per Barberà i Podem. La victòria del PSC, amb Xavier Garcés i amb un govern també en minoria, va restaurar el socialisme al municipi.
Finalment, a Ripollet, Decidim, amb José María Osuna al capdavant, va viure la seva segona victòria consecutiva. En aquest cas, el partit va millorar els resultats anteriors i va guanyar un regidor, però va continuar en minoria. / Foto: Ajuntament de Barberà
La campanya electoral
Sens dubte, un dels temes que més ha marcat la campanya electoral a tots tres municipis és el de la mobilitat. I és que el pas de l’N-150 per aquestes localitats continua generant debat i punts de vista diferents sobre com cal actuar per pal·liar el seu impacte. També ha estat un tema comú el desenvolupament del futur Hospital Ernest Lluch, que ha de donar servei a les tres ciutats i que després de molts anys continua sense ser una realitat.
A Cerdanyola, però, el desenvolupament del concepte Cerdanyola ciutat del coneixement i la capacitat per atraure empreses, sobretot al Centre Direccional, també han estat temes molt presents. A Barberà, el desenvolupament urbà i la transició energètica han marcat els debats electorals, mentre que a Ripollet ho han fet la neteja i el nou servei de recollida de residus. / Foto: Decidim Ripollet
Possibles pactes
Com que l’escenari de majories absolutes està pràcticament descartat, i tenint en compte que el PSC de Cerdanyola, el PSC de Barberà i Decidim Ripollet ja han estat governant en minoria, tot apunta a un panorama força similar a l’actual si aquests tres partits guanyen les eleccions.
Tot i això, en el cas de Cerdanyola es podria arribar a crear una alternativa al PSC que hauria d’incloure ERC, Guanyem, els comuns i fins i tot Junts. El candidat republicà, Albert Turón, es mostrava obert a pactar en una entrevista al diari Línia. “La majoria alternativa que ens permeti fer efectiu el programa serà la que intentarem consolidar”, deia. Mentrestant, a Barberà l’alternativa al PSC podria passar per una possible entesa entre la PCPB, ERC i Podem. A Ripollet, davant la dissolució de dos dels quatre partits amb representació al consistori, els pactes són més improbables. / Foto: ERC Cerdanyola
