El moviment independentista aposta pel lema Via Fora per la Diada d’enguany. Foto: Jordi Borràs/ACN
Es podria fer un breu recorregut per la història de l’independentisme català en els seus últims anys a través dels lemes de manifestacions de l’Onze de Setembre. 2012: Catalunya, nou estat d’Europa. 2013: Via Catalana cap a la Independència. 2014: Ara és l’hora. 2015: Via Lliure a la República Catalana. 2016: A punt i Endavant República. 2017: Diada del sí. 2018: Fem la república. 2019: Objectiu independència. 2020: El deure de construir un futur millor, el dret de ser independents. 2021: Lluitem i guanyem la independència! 2022: Tornem-hi per vèncer: independència.
La breu història seria la següent. De la construcció d’un nou estat d’Europa es va passar a les vies cap a la independència. Després van arribar els moments històrics i l’horitzó de construir una república. Malgrat això, en els darrers anys ha tornat a planar el concepte de la independència, fet que demostra que l’anomenat mandat de l’1-O no s’implementarà, almenys en un futur pròxim.
El lema de la manifestació que s’ha convocat aquest any és Via Fora, la consigna que remet al crit d’alarma medieval amb el qual s’arengava la població a defensar les seves llibertats quan hi havia una amenaça. També recorda els lemes de les manifestacions del 2013 i del 2015.
Sigui com sigui, la concentració d’enguany vol “tornar a visibilitzar internacionalment” el conflicte que hi ha entre Catalunya i l’Estat “coincidint amb el semestre on Espanya assumeix la presidència rotatòria del Consell d’Europa”. Així ho indiquen des de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha preparat una manifestació a Barcelona conformada per quatre columnes, que sortiran des de la Ciutat de la Justícia, l’Escola Proa, l’Estació de Sants i l’edifici d’Hisenda, a partir de les 17:14 h. “Aquests punts són enclavaments de denúncia i de reivindicació dels drets i de les llibertats perdudes per culpa del colonialisme espanyol”, afirmen des de l’ANC. “Representen els valors fonamentals que tindrà la República Catalana: llibertat, llengua, país i sobirania”, afegeixen.
Hores baixes a la metròpoli?
Un dels elements que més expectació genera la manifestació de la Diada és veure el múscul que l’independentisme té després d’una dècada de lluita. Des del diari Línia hem volgut analitzar aquesta qüestió a l’àmbit metropolità, un dels territoris on tradicionalment hi ha hagut menys suport a la independència.
En termes generals, les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) mostren que els partidaris que Catalunya esdevingui un estat independent han baixat al conjunt del país des del 2018. En els moments àlgids del procés, el 46,7% dels catalans volien un estat propi, mentre que, a l’extrem contrari, hi havia un 44,9% de la població. Avui les xifres se situen en el 41,8% i el 52,5%, respectivament.
Pel que fa a la regió metropolitana, s’ha mantingut aquesta lògica de davallada. Tot i això, no totes les comarques del territori responen de la mateixa manera, i fins i tot n’hi ha algunes en què actualment l’independentisme té més força que fa cinc anys. És el cas del Maresme, per exemple, on l’independentisme ha guanyat set punts percentuals en aquest temps, o el Barcelonès, on després d’una forta caiguda el 2020, el sobiranisme es recupera. Per la seva banda, al Vallès Oriental la ciutadania a favor de la independència s’ha mantingut des del 2020. A l’altra banda hi trobem el Baix Llobregat, la comarca de tota Catalunya amb menys ciutadania independentista, i el Vallès Occidental, el territori metropolità en el qual aquesta ideologia ha perdut més pes en mitja dècada, concretament 13,3 punts percentuals.
Suport a la independència a les comarques metropolitanes. Imatge: Línia. Foto: Jordi Borràs/ACN
Menys malestar
Hi ha una altra dada interessant si ens fixem en Barcelona ciutat. Segons el baròmetre municipal, la qüestió independentista genera menys neguit ara que el 2018. Aleshores un 9,8% dels ciutadans consideraven que el problema més greu que tenia la capital catalana era l’encaix de Catalunya amb Espanya. El 2019 aquesta xifra baixava fins al 5,2%, però es mantenia molt per sobre de la que s’ha registrat el 2023.
Enguany només un 1,5% de la ciutadania considera que aquesta és la qüestió més rellevant a Barcelona. Es tracta de la xifra més baixa des del 2013. Alhora, és una dada molt inferior a la que es registra a la resta de Catalunya, on el 14,2% de la ciutadania creu que aquest és el problema més greu. A tot l’Estat, aquest percentatge se situa en el 4,4%.
Traducció política?
Si ens fixem en els resultats de les eleccions dels darrers anys als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, tot i que no són un barem inequívoc per determinar la salut de l’independentisme, també veiem una pèrdua de poder dels partits sobiranistes.
En els comicis generals del passat mes de juliol, al territori metropolità ERC va perdre un 8,1% dels vots, Junts un 1,6% i la CUP un 3,3%. Així mateix, en les darreres eleccions municipals celebrades el maig d’enguany, mentre que ERC i la CUP perdien un 7,5% i un 0,6% del percentatge de vot, respectivament, Junts augmentava un 6,2% els seus vots. Finalment, en les eleccions catalanes del 2021, només la CUP va viure una millora dels seus resultats amb un 1,5% més de vots, mentre que ERC (-0,8%) i Junts (-0,5%) van experimentar una lleu davallada.
