Moltes persones russes s’han posicionat en contra de la guerra d’Ucraïna. Foto: Sílvia Jardí/ACN
El 24 de febrer va començar l’ofensiva russa a Ucraïna. Des d’aquell dia ha aflorat un sentiment de solidaritat amb el poble ucraïnès i moltes persones de Catalunya s’han llençat a acollir gent que fuig de la guerra. Malauradament, també hi ha hagut altres actituds menys encomiables. És el cas de la discriminació que ha patit la població russa que viu aquí.
La Yamilya té 65 anys i en feia més de 10 que treballava fent tasques domèstiques en una llar benestant de Barcelona. “Quan va esclatar la guerra va començar a sentir com la família per la qual treballava la mirava malament i xiuxiuejava a la seva esquena”, explica Rocío Echeverría. Ella presideix el col·lectiu Micaela, que agrupa treballadores de la llar i cuidadores migrades. “Moltes companyes d’origen rus fa dies que se senten discriminades, per exemple, quan es troben per anar a passejar i reben mirades per parlar en rus”, afegeix.
Sens dubte, costa d’entendre aquesta actitud xenòfoba, ja que el rus i l’ucraïnès són llengües difícils de distingir. “Privet”, “zdravstvuyte”, “do svidaniya” i “buvay” són les diferents paraules que utilitzen les dues llengües per dir “hola” i “adeu”. Quines pertanyen a quin dels dos idiomes? Només la ment d’un xenòfob és capaç d’imaginar diferències.
Després de veure com la família per la qual treballava l’insultava per ser russa, la Yamilya va haver d’assistir a una discriminació més. “Un dissabte li van dir que l’acomiadaven”, afirma Echeverría. Com que no tenia contracte, es va quedar al carrer sense indemnització. “Les treballadores russes i ucraïneses de la llar es coneixen i parlen sovint. Per això la Yamilya va saber que la família per la qual havia treballat durant anys ara havia contractat una noia d’Ucraïna”, diu la presidenta de l’associació Micaela per afegir que la majoria de persones que tenen al seu servei noies de l’Europa de l’est són “de barris benestants com Sarrià o Pedralbes”.
El més trist de tot plegat és que, segons assegura la presidenta del col·lectiu, moltes de les dones que venen de Rússia a viure a Barcelona per treballar en l’àmbit de la llar ho fan fugint del seu país. “La gent es pensa que les que migren són o bé treballadores sexuals o bé dones molt riques, però moltes marxen del seu país per escapar de la repressió, de les màfies o perquè tenen deutes amb els bancs i no tenen altra manera de pagar-los que netejant cases”, remarca.
Els altres casos de discriminació
La viscuda per la Yamilya no és l’única discriminació que s’ha vist aquests dies. Encara que de menor intensitat, cal parlar d’exemples com el de Luz de Gas. El mateix dia que va començar la guerra, la discoteca anunciava que iniciaria una campanya de boicot al vodka rus.
A la Corunya, un bar escrivia en un cartell que no atendria els ciutadans russos. Altres bars regentats per persones russes han despertat amb pintades a les reixes o amb excrements de gos a la porta.
Aquestes i altres actituds han portat la Unió d’organitzacions de compatriotes russos a Espanya i Andorra a denunciar la situació que viu la seva comunitat. “La comunitat russa i de parla russa a Espanya, així com a tots els països democràtics d’Europa, està molt preocupada pels episodis d’odi, xenofòbia i intolerància creixents cap a tota la població relacionada d’una manera o altra amb Rússia”, afirma. “La demonització no només de Rússia sinó també dels russos que vivim a l’estranger que s’està fent a molts mitjans de comunicació fa molt mal als menors; als nens espanyols amb arrels russes, bielorusses, ucraïneses, armènies, lituanes, kazakhs i de molts altres pobles”, denuncia. “No podem permetre que a les societats democràtiques europees del segle XXI floreixin signes de discriminació a un col·lectiu europeu arrelat i integrat de forma pacífica a la societat espanyola”, sentencia.
Tanmateix, des de l’Oficina per la No Discriminació de Barcelona asseguren que no han rebut cap queixa de xenofòbia per part de persones russes. Tampoc han tingut coneixement d’actituds similars a SOS Racisme. Sigui com sigui, el cert és que les xarxes van plenes de denúncies d’aquesta mena, i segons ha informat Planta Baixa, l’Ajuntament de Barcelona estaria valorant iniciar una campanya a les escoles per frenar la russofòbia.
No tot és xenofòbia
Hi ha altres actituds cap a la població russa. Algunes, com la que ha viscut un jove de 28 anys d’origen rus que fa anys que viu a Barcelona i que no ha volgut donar el seu nom, tampoc són tolerables. “De bromes n’he rebut moltíssimes, però de discriminació cap”, afirma.
Per la seva banda, la Gala tampoc ha estat diana de discriminacions. “Tinc molts amics d’Ucraïna a Barcelona i ens entenem i ens ajudem”, explica. Ella ja fa 20 anys que va marxar de Rússia i assenyala que se sent “molt culpable del que està passant”, afegint que li fa “molta vergonya” dir que és russa.
La Gala va fugir del seu país per escapar del règim de Putin. Treballava de mestre en una escola per a infants i ara es dedica a netejar cases a Barcelona. “Quan vaig venir, començava la guerra a Txetxènia i no volia que obliguessin el meu fill a anar-hi a morir”, conclou.
