Vista aèria del Castell de Bellvís. Foto: Ajuntament de l’Hospitalet
El govern municipal de l’Hospitalet de Llobregat va anunciar fa poc que, gràcies a l’operació que permet créixer al centre comercial Gran Via 2, s’aconseguirien 1,6 milions per invertir en el Castell de Bellvís. Aquesta fortalesa ha estat el símbol de la lluita pel patrimoni arquitectònic i històric hospitalenc els últims anys, a través de la plataforma –i ara entitat– Defensem el Castell, que ha insistit perquè l’Ajuntament invertís en aquest edifici, el dignifiqués i li busqués un ús del qual se’n beneficiés tot el barri. En aquest sentit, el consistori va explicar en el seu moment que té la voluntat de fer-hi un equipament cultural d’interpretació de la història medieval, tot i que encara és molt d’hora per saber-ne més detalls.
El que sí que es coneixen són les feines que s’hi han portat a terme per salvaguardar-ne l’estructura i consolidar les restes. De fet, el 10 d’octubre, María José García, que juntament amb Agustí Gamarra gestionen l’empresa Gamigar –encarregada de fer treballs de conservació de patrimoni–, va explicar a Can Riera tot el procés de restauració de la façana de la Ronda de la Torrassa del castell, la més visible. Ho va fer en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni i d’acord amb un cicle de conferències a la ciutat sobre temes de patrimoni, tal com va explicar el director del Museu de l’Hospitalet, Josep Maria Solías.
García va relatar de manera molt detallada com han restaurat el Castell de Bellvís, en un minuciós procés que va durar al voltant de cinc mesos. “L’objectiu era conservar amb la mínima intervenció possible”, va destacar la conservadora de Gamigar, una empresa que sol treballar amb ajuntaments com el de Barcelona, amb la Generalitat i fins i tot a llocs del món com Egipte.
Rehabilitació única
Tanmateix, la intervenció al Castell de Bellvís presentava un seguit de dificultats i peculiaritats que la feien única i “estranya”, segons va reconèixer García. Primer de tot, perquè aquesta fortalesa, la part més antiga de la qual data del segle X, ha tingut multitud d’usos al llarg dels segles. Sense anar més lluny, a la conferència hi havia Rafael Algarra, veí de la Torrassa que va néixer i viure a la casa durant anys. “El patrimoni, com en aquest cas, sovint està amagat per la història”, va glossar la conservadora. De fet, la façana del castell que ha quedat a la vista després d’haver tirat a terra parets més modernes presentava forats ocupats per finestres i portes posteriors a l’època medieval.
Ara bé, abans de tacar-se les mans amb morter, calia visitar l’arxiu i fer un buidatge documental de les fonts històriques. D’aquesta manera, els conservadors van obtenir informació rellevant sobre els diferents usos de l’edifici, informació arqueològica, les edificacions que s’hi van fer a sobre o quan va ser definitivament abandonat.
Malgrat que encara cal fer-hi una excavació arqueològica –Solías va avançar que hi ha 850.000 euros de l’Ajuntament reservats per a excavacions–, la intervenció que s’ha fet al castell ha ajudat a resoldre algunes problemàtiques que afectaven l’edifici. Les principals, tal com va detallar García, eren els forats de portes i finestres modernes, tot i que també la molsa que s’hi ha format al llarg dels segles. Per analitzar la façana i les seves parts més altes, a més, es va utilitzar un dron per tenir una perspectiva elevada del conjunt arquitectònic.
La qüestió dels materials emprats va ocupar una part important del discurs de García, que va reivindicar que el morter que s’havien trobat a la fortalesa era “de molt bona qualitat”. Per tot plegat, va relatar la conservadora, es va haver de fer un morter com els de l’antiguitat, a base de calç i sorra, i evitar així el ciment, un material amb el qual es pot construir més ràpidament, però molt menys dur que el morter de calç, que és capaç d’esguerrar puntes de perforadora moderna.
El futur de la fortalesa
Un cop assolida aquesta fase, cal pensar en el futur de l’edifici, el que es coneix com a “conservació preventiva”. “Restaurem per connectar amb el passat”, va sentenciar García, que creu que “ocupar-se del patrimoni recupera la memòria i ajuda que els veïns s’estimin i respectin l’entorn”. Amb tot, el pròxim pas és fer la intervenció arqueològica, reformar els jardins i, finalment, la creació d’un centre cultural que encara no està definit. Una iniciativa ambiciosa que, tanmateix, anirà per llarg.
