La majoria d’accidents anant a la feina es produeixen a la carretera. Foto: Servei Català de Trànsit
Anar a la feina és una acció tan quotidiana que sovint oblidem que forma part de la jornada laboral. Almenys és així des del punt de vista de la sinistralitat. “Els accidents de treball anomenats in itinere són tots aquells que passen en el camí d’anada o tornada de la feina”, explica Mónica Pérez, de Comissions Obreres (CCOO).
Si un treballador es torça el turmell quan està baixant de l’autobús per anar a l’oficina, estem davant d’un accident in itinere i, per tant, són l’empresa i la mútua qui s’han de responsabilitzar de la seva recuperació. “Tot això queda més clar quan els accidents es produeixen dins de la jornada laboral i a les instal·lacions de l’empresa, però en realitat és la mateixa situació”, afirma Pérez.
Aquesta mena d’accidents, que tenen la seva pròpia regulació, són la cara més oculta de la sinistralitat a la feina. De fet, segons Julio Fuentes, de la CGT, “moltes vegades les mútues intenten rentar-se’n les mans i no donar el servei que els pertoca en aquests casos”. “Si poden, de cada 10 situacions, només n’atendran cinc”, denuncia. Com? Doncs intentant que l’accident no sigui considerat dins de la jornada laboral.
Ambigüitat
El problema de tot plegat rau a determinar què és i què no és el trajecte cap a la feina. “L’empresa, com passa amb qualsevol altre risc, ha de gestionar la mobilitat dels seus treballadors i treballadores per evitar els accidents”, diuen des de la UGT. Així, tal com indica la llei, es considera un accident in itinere sempre que el trajecte es faci des de o cap al domicili habitual, en un mitjà de transport adequat que no comporti un augment innecessari dels riscos, per un camí adequat i durant un temps de desplaçament “normal i sense interrupcions”.
“S’han donat casos de treballadors que acompanyen companys en el seu trajecte d’anada i tornada en cotxe que s’han considerat que entren dins del marc dels accidents in itinere“, explica Pérez. Malgrat això, hi ha altres casuístiques que no són tan clares. Què passa amb els repartidors que aprofiten el camí d’anada o tornada per acabar de fer comandes? Des del mateix moment en què un repartidor de Glovo surt de casa ja està treballant? No existeix una resposta clara a aquestes preguntes i és la justícia qui determina què és un accident in itinere.
En xifres
Quin és l’impacte real d’aquests accidents a casa nostra? Segons dades del Departament de Treball i Empresa de la Generalitat, un de cada quatre accidents laborals el 2022 ha estat anant o tornant de la feina. En total, fins a l’octubre d’enguany s’han registrat quasi 15.000 d’aquests fets a tot el territori, dels quals 17 van ser mortals.
Alhora, tal com apunten les dades, es tracta d’una mena d’accidents íntimament relacionats amb els serveis. De fet, 12.000 accidents registrats van produir-se en aquest sector, mentre que a la indústria van ser 2.000, a la construcció més de 600 i a l’agricultura una vuitantena.
Per altra banda, mentre que en la totalitat d’accidents laborals quasi set de cada 10 els pateixen homes, en el cas dels que es produeixen en el temps de desplaçament de casa a la feina o a l’inrevés la paritat és absoluta. Del total d’accidentats en trajectes, 7.500 eren homes i 7.400 dones.
Així mateix, segons assenyala Pérez, gran part d’aquests accidents es produeixen a la carretera. “Sovint són accidents de trànsit perquè la persona va a la feina en cotxe”, apunta.
La responsabilitat de les empreses
Des dels sindicats consideren que les mesures que implementen les empreses per combatre aquests accidents són nul·les o gairebé nul·les. “Amb la tornada a l’activitat des que es va relaxar el confinament hem vist com els accidents en els trajectes a la feina tornaven a repuntar”, afirma Pérez. En aquest sentit, la de CCOO creu que això posa en evidència la manca de solucions per mirar de reduir aquesta accidentalitat.
És per aquest motiu que els sindicats proposen que les empreses facin una millor gestió del temps dels seus empleats i alhora demanen a les institucions que millorin els transports públics. “Si un treballador que va en cotxe a treballar ha d’enfrontar-se cada dia a cues quilomètriques per arribar al seu lloc de feina perquè no té alternativa possible, això fa créixer el seu risc de patir un accident”, diu Fuentes. “Cal una assignació lògica dels torns de treball perquè una persona que viu a 60 kilòmetres de la seva feina no tingui, per exemple, un torn partit que l’obliga a augmentar el temps que passa desplaçant-se”, demana Pérez. Per a ella, aquests canvis, a més, “farien dels desplaçaments una cosa més sostenible per al medi ambient”.
La qüestió del teletreball
Si ja és complicat determinar quan comença la jornada laboral, amb l’aparició del teletreball encara s’ha fet més difícil establir-ho. Mentre una persona està fent-se el cafè al matí abans de treballar a casa ha començat la seva jornada laboral? La llei no és clara, però els sindicats posen com a exemple una treballadora que va patir un accident al bany mentre feia una pausa a casa seva i que va ser considerat un accident laboral. “Queda molt camí per regular”, sentencia Pérez.
