Foto de família durant la inauguració del faristol en commemoració de la primera manifestació de l’Orgull LGTBI. Foto: Ajuntament de Barcelona
En el marc de la celebració de la diada per l’alliberament sexual i de gènere, fa un mes l’Ajuntament de Barcelona va descobrir un faristol de memòria en commemoració de la primera manifestació de l’Orgull LGTBI de l’Estat, celebrada a la Rambla. Concretament, està instal·lat al final de la Rambla de Santa Mònica, lloc on va començar aquella manifestació històrica.
El 26 de juny del 1977, pocs dies després de les primeres eleccions democràtiques, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), encara a la clandestinitat, va convocar a la Rambla la primera manifestació a favor de l’alliberament sexual a l’estat espanyol. Seguia les petjades de les reivindicacions del Gay Liberation Front americà i reivindicava la retirada de la Llei de perillositat i rehabilitació social, l’amnistia dels activistes empresonats i la legalització del mateix FAGC.
Hi van participar més de 5.000 persones i va comptar amb el suport d’activistes procedents del moviment feminista, dels moviments veïnals, de moviments obrers, estudiantils, de sindicats i de partits polítics, així com de persones heterosexuals compromeses amb la lluita antifranquista i antirepressiva.
Des de les Drassanes, la multitud va anar Rambla amunt fins a ser fortament reprimida per les forces d’ordre públic just abans d’arribar a la font de Canaletes, acarnissant-se, principalment i segons els testimonis, amb persones transsexuals. Finalment, la manifestació va acabar amb tres manifestants ferits i una persona detinguda.
“L’escenari d’un somni compartit”
No és pas una casualitat que aquella manifestació tingués lloc a la Rambla. Jordi Petit, escriptor i activista històric del FAGC, explica que el passeig hi estava molt implicat en aquella època. “Als carrers Escudellers i Còdols hi havia els primers locals gais semilegals de Barcelona”, relata. Eren bars de referència com El Elefante Blanco, el Topkapi, l’Arco Iris o l’EA3. Però no només això. El Cafè de l’Òpera, per exemple, era un altre espai LGTBI extraoficial. O el bar Kike, al carrer Ferran.
Petit recorda com durant la Transició hi havia una sensació de llibertat, de revolució imminent, i “la Rambla era l’escenari d’aquest somni compartit”. I en aquell escenari sovint es representaven manifestacions de tota mena. Isabel Franc, escriptora, activista i docent del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB, s’emociona recordant-ho: “Sorties del metro, hi havia un silenci estrany i, en qüestió de segons, saltava la mani. Durava poquíssim, perquè de seguida venia la policia, però la Rambla era un centre neuràlgic a molts nivells”.
N’hi va haver una de molt significativa per a Petit, durant una revetlla de Sant Jaume després que la Guàrdia Urbana detingués l’Ocaña, el Nazario i el Camilo quan passejaven vestits de dona davant del Cafè de l’Òpera. “Ens van dir que els havien detingut i un company del FAGC i jo vam pensar: ‘Doncs bé, hem de manifestar-nos’. Ens vam agafar del braç i vam començar a cridar Ocaña libertad!. I en un moment érem tres-centes persones amunt i avall de la Rambla. Dels bars de Còdols va sortir més gent i van tallar la circulació. En cinc minuts vam muntar un ciri. I qui es va apuntar en aquella manifestació? Tutti quanti”, recorda Petit.
En aquell moment, les lesbianes anaven per una altra banda. “Amagades per obligació”, com explica Franc, vivien una repressió “molt més greu i molt més duradora: la del silenci”. Però per a elles la Rambla també és significativa. “L’any 1977, Maria Giralt va descobrir, a la universitat, una assemblea del FAGC”, detalla Franc. “Van dir-li que no hi havia dones, però li van donar un llistat mecanografiat en paper carbó. La Maria les va trucar una per una i van acudir al bar Núria, perquè Canaletes era centre de trobada i reivindicació de la gent del poble”, afegeix. I allà, segons la mateixa Maria Giralt, va néixer el Col·lectiu de Lesbianes de Barcelona.
