A la presó de Quatre Camins s’hi instal·laran 137 ordinadors nous. Foto: Departament de Justícia
Què és una presó? Per què serveix? En realitat és la llei que defineix aquests espais on es tanca qui ha comès un delicte. “Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en feines forçades”, afirma la Constitució Espanyola. L’article en qüestió continua així: “El condemnat gaudirà dels drets fonamentals, tindrà dret a un treball remunerat i als beneficis corresponents de la Seguretat Social, així com a l’accés a la cultura i al desenvolupament integral de la personalitat”.
Sempre que no ho indiqui una sentència judicial, l’únic dret que hauria de veure limitat un pres és la llibertat de moviment. Malgrat això, tal com s’aprecia quan parlem dels anomenats drets digitals, no es compleixen aquestes premisses. Els presos tenen accés a internet? Poden llegir un diari en línia? Navegar per les xarxes socials? Fer videotrucades? El cert és que no.
Cultura del càstig?
Segons explica Alejandro Forero, de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona (UB), les presons tant espanyoles com catalanes són “estructures dels segles XIX i XX” que s’utilitzen per castigar les persones que hi acaben vivint.
En moltes ocasions es diu que la digitalització no arriba als centres penitenciaris per una qüestió de seguretat. Amb tot, el mateix Forero assegura que “no es tracta d’un problema de recursos, sinó de la cultura dels drets humans a les presons”.
L’expert considera que aquesta manca de drets està relacionada amb la visió que hi ha a la societat cap als presos. “Que tinguin accés a la xarxa és vist com un premi, quan en realitat hauria de ser un dret”, diu. Per a ell, caldria parlar de tipus de delicte i de qui pot fer servir internet per fer una videotrucada o navegar per la xarxa. “Evidentment, un assetjador ha de tenir un accés més restringit a internet, perquè no pot perpetuar el seu crim de manera online“, explica.
Tanmateix, hi ha moltes possibilitats intermèdies. A Holanda, per exemple, hi ha cel·les en què hi ha pantalles d’ordinador per fer videotrucades de forma limitada. És per això que Forero proposa altres possibilitats, com potenciar les sales per fer videotrucades, donar accés a un mòbil amb una limitació de 10 números per trucar o fer possible l’accés a certes pàgines web. “Del que tenim ara a l’accés total a internet hi ha un món”, reflexiona.
Analfabetisme digital
Més enllà de la manca de comunicació amb l’exterior a través de les noves tecnologies, hi ha un altre problema. “Fins i tot en el cas de les persones que no estem preses, cada quatre o cinc anys hi ha canvis tecnològics que hem d’integrar”, afirma Forero. Les persones privades de llibertat, quan surten dels centres penitenciaris es troben un món en el qual les eines tecnològiques són diferents que les que van conèixer.
En aquest sentit, l’administració ja fa temps que fa esforços per evitar aquesta desprotecció, però Forero considera que són estèrils. “De què serveix que sàpigues utilitzar Word o Google en ordinadors com els de les presons, que són molt vells?”, es pregunta.
La importància de la covid
La pandèmia ha servit per visibilitzar la manca de drets digitals dels presos. De sobte, no podien comunicar-se amb la família o amb els seus advocats. Això suposava un problema greu.
Alhora, la crisi sanitària va servir per fer aflorar una altra discriminació. Alguns presos estrangers van poder veure per primera vegada en 9 anys les seves famílies gràcies a les videotrucades. Fins aleshores només podien recordar-les per les fotografies i per les trucades de veu.
Podrien encaixar, en aquesta nova situació, els recents esforços de les administracions per assegurar els drets digitals dels presos?
Voluntat política
Forero reconeix que hi ha voluntat, però creu que manquen més accions. És en aquesta línia que cal inscriure el nou projecte del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i que té com a objectiu esmenar gran part d’aquestes mancances.
Valorat en gairebé 11,5 milions d’euros, vol dotar les persones preses de “la capacitació per a l’ús de les tecnologies”, permetre el contacte amb els seus familiars i amb l’administració i evitar “l’analfabetisme digital”.
Segons reconeix l’administració, “és un fet que les persones privades de llibertat en institucions penals no poden relacionar-se amb altres persones ni amb la mateixa administració mitjançant eines digitals”. “No tenen accés al correu electrònic, ni als xats, ni disposen d’una intranet ni d’una internet supervisada”, afegeixen. Això fa augmentar el seu “analfabetisme digital” i limita “la seva reinserció social”.
És per aquest motiu que el projecte suposarà la implementació de sistemes de videotrucades, correus electrònics limitats o, “amb les mesures de seguretat adients, l’accés a missatgeria instantània i a les xarxes socials”. A més, també impulsarà la creació d’una plataforma d’educació en línia.
En total, s’instal·laran 1.078 ordinadors de sobretaula, 207 dispositius interactius de peu i 369 de paret en els 14 centres penitenciaris de Catalunya i els set centres per a joves del territori.
Pel que fa a la regió metropolitana, el nombre d’ordinadors serà de 637. D’aquests, la majoria es concentraran en tres centres penitenciaris: Quatre Caminis, amb 137 ordinadors, Brians 1, amb 135, i Brians 2, amb 154.
