Gent gran

El 52% de la gent gran s’ha sentit discriminada durant la pandèmia. Foto: Eli Don/ACN

Pagar amb targeta, fer transferències per internet, amb Bizum… Fa molt temps que la gent gran va quedar desconnectada de les noves formes d’economia quotidiana basades en la tecnologia. Per a l’Albert, que ara té més de 90 anys, aquests sistemes són del tot desconeguts. De fet, a més d’anar a comprar al mercat –ineludible en la seva agenda diària–, una de les activitats que fa amb més freqüència és retirar diners al caixer automàtic. Res de banca en línia. Res de transaccions per internet. Treu diners com ho ha fet sempre. Amb tot, ell té sort, perquè la sucursal bancària que hi ha al costat de casa seva encara no ha tancat.

Altres persones grans no tenen aquesta sort. Així ho denuncia el Síndic de Greuges de Catalunya, que assenyala que el 12% de la població té problemes per accedir a un caixer automàtic o a un banc físics. El defensor del poble afirma que la “progressiva supressió d’oficines bancàries al territori i la necessitat d’operar en línia” està impactant de ple en la població envellida. És per això que la institució ha decidit iniciar una investigació per saber els motius pels quals les entitats bancàries han decidit reduir la seva presència física a Catalunya i per saber quines contrapartides té això en les persones d’edat avançada.

La digitalització de la vida

En gran part, la desaparició de sucursals té a veure amb la digitalització de molts àmbits de la nostra vida. “No només amb els caixers, sinó que hi ha altres gestions quotidianes que s’han digitalitzat i que fan que moltes persones grans es quedin enrere”, explica el coordinador de comunicació de la Fundació d’Amics de la Gent Gran Carles Barbero. Es refereix al certificat digital covid o a alguns bitllets de transport públic que només es poden adquirir amb el mòbil.

“Un 72% de les persones grans no tenen telèfons intel·ligents i, per tant, no poden fer aquestes gestions”, afegeix. Per exemple, una tasca tan senzilla com rebre un codi de seguretat del banc a través de l’aplicació mòbil és impossible per a algunes persones.

Conseqüències de la bretxa digital

Actualment, per fer totes aquestes gestions que fan necessària la utilització de noves tecnologies moltes persones grans han de demanar ajuda. “Per descarregar-se el certificat o per gestionar un compte digital, la gent gran recórrer als seus nets o fills”, detalla Barbero. Això que podria semblar quelcom positiu en realitat els acaba restant autonomia. “S’incapacita les persones grans i se les arracona”, afirma el membre d’Amics de la Gent Gran. “L’última deriva és la soledat no desitjada, que com sabem deteriora les facultats tant mentals com físiques d’aquesta població”, sentencia.

Dit tot això, no resulta estrany veure alguns dels resultats de l’informe L’impacte de la covid-19 en el sentiment de soledat no desitjada de les persones grans d’Amics de la Gent Gran. El document indica que el 53% dels enquestats considera que amb la pandèmia s’ha sentit discriminat. Així mateix, el 43% creu que el sentiment de soledat té a veure amb “la disminució, limitació o absència dels contactes socials i personals”.

Solucions?

Hi ha iniciatives per apropar les tecnologies a la gent gran i per fer que els caixers automàtics no desapareguin de les nostres vides. El primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, afirmava recentment en un article d’opinió al Tot Barcelona que ha proposat a les entitats bancàries instal·lar caixers automàtics als centres cívics o als casals d’avis de la ciutat.

Per la seva banda, el Departament de Drets Socials de la Generalitat impulsa, des del projecte Xarxa Òmnia, cursos sobre tecnologia bàsica per a gent gran.

“A França hi ha establiments que tenen una línia de caixers exclusiva per a gent gran, amb un altre ritme i que et donen conversa”, explica Barbero tot fent referència a una altra solució.

Sens dubte, són moltes les possibilitats que fan bona la següent pregunta: cal que la gent gran aprengui noves tecnologies o cal fer que la nostra societat aprengui de la gent gran i rebaixi la marxa del progrés tecnològic?