El Síndic considera que falta formació entre els professionals de presons en l’àmbit de la infància. Foto: Jordi Pujolar/ACN
Anar a veure el pare o la mare a la presó no és una experiència gens fàcil per a un infant. Passar els controls, trobar-se en un espai que de vegades pot ser gris, sentir el pes de la llei… “L’infant amb progenitors a la presó pot experimentar traumes, estigmes, ansietats i pèrdues d’atenció parental que poden ser perjudicials per al seu benestar”, afirmen des del Síndic de Greuges de Catalunya. “Fins i tot hi ha risc per a la vida dels infants o adolescents”, afegeixen.
És per aquest motiu que el mateix defensor de la ciutadania catalana ha reclamat a la Generalitat que, emparant-se en una recomanació del Consell d’Europa del 2018 als Estats membres, “faciliti les visites i el contacte regular dels infants i adolescents amb els seus progenitors quan aquests últims estan privats de llibertat, sempre que no vagi en contra d’un interès superior”.
Mancances
El Síndic, per tal de pressionar sobre el compliment de la recomanació comunitària, va visitar abans de la pandèmia els centres de Lledoners, Quatre Camins i Wad-Ras. Les visites tenien per objectiu veure si a les presons d’arreu de Catalunya s’hi garanteixen unes condicions adequades per als infants i adolescents.
La investigació va determinar que existeixen “diferències notables” entre els centres penitenciaris catalans a l’hora de garantir els drets dels menors. Segons explica el Síndic, en general es va veure que hi ha dificultats de compliment de molts dels punts inclosos en la recomanació, així com “un feble coneixement de la mateixa per part dels professionals dels centres penitenciaris encarregats del suport, la protecció i l’atenció als infants i les seves famílies”.
Entre d’altres, les presons catalanes tenen mancances pel que fa als espais dedicats als infants. És a dir, les sales d’espera i les sales de visita. A més, els espais interiors i exteriors de les presons no garanteixen que les visites es duguin a terme en un entorn propici per al joc i la interacció amb els pares i mares.
A tot això cal sumar-hi que, a ulls del Síndic, les presons no han avançat en la implementació de noves tecnologies que permetin el contacte entre pares, mares i les seves criatures. Es refereix a videotrucades o xats. “Es va observar que les infraestructures dels centres condicionen, en gran manera, la qualitat i les oportunitats de relació dels infants amb els seus progenitors”, afirma el Síndic.
Mares lluny dels seus fills
Les recomanacions del Síndic no arriben de nou. L’any 2018, un informe elaborat per la investigadora Carmen Navarro, encarregat per la UAB i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), afirmava que les mares recluses no poden gaudir d’un contacte adequat amb les criatures. En aquell document s’hi establia que “gairebé el 78% de les dones empresonades són mares”.
“Els nens es troben tancats entre les quatre parets d’una petita habitació per poder estar en companyia de la seva mare”, explicava la investigació per afegir que aquests espais són, “per regla general, vells, tristos i petits”. Encara més contundent era el testimoni d’una mare entrevistada que deia que els seus fills pensaven que l’habitació on es feien les visites familiars era la cel·la en la qual ella vivia.
El dret dels pares i mares
Segons resa la Constitució espanyola en el seu article 25.2, qualsevol persona que és a la presó només pot veure retallat el seu dret a la llibertat. Per tant, en el cas dels pares o mares, en cap cas pot negar-se la relació amb les seves criatures a no ser que no en tinguin la pàtria potestat.
Fins i tot si el progenitor no té la custòdia del fill i és a la presó, podrà rebre visites de la criatura sempre que la llei ho permeti, tal com assenyala l’article 94 del Codi Civil, que estableix un règim de visites per al progenitor que no té la custòdia.
