El col·lectiu Punt 6 considera que el turisme, en lloc de feminista, posa fi a la vida quotidiana als barris. Foto: Carola López/ACN
Com seria un turisme feminista? Aquesta és una de les qüestions que el passat 16 de setembre es va posar sobre la taula en la Jornada sobre mobilitat i turisme amb visió de gènere celebrada a Sitges i organitzada per l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), l’ATM de Barcelona i l’Ajuntament d’aquest municipi metropolità.
En la trobada, a la qual també va participar la consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Tània Verge, es va reflexionar sobre la manca de drets que viuen moltes dones que treballen en el sector. “Fan de cambreres d’hotel o de neteja, mentre que els homes ocupen càrrecs més directius”, va explicar la consellera.
Més enllà d’això, però, les ponents de l’acte van destacar que les turistes que venen a Catalunya perceben que aquest és un país segur per a les dones.
Un concepte problemàtic
Malgrat tot això, la reunió no va entrar en el moll de l’os, és a dir, en la possibilitat de pensar en un turisme feminista més enllà de millorar les condicions laborals de les dones que hi treballen o la seguretat de les que fan turisme.
En aquest sentit, des del col·lectiu d’urbanisme Punt 6 assenyalen que el turisme feminista és un concepte que no fan servir i que, alhora, és problemàtic. “El turisme no és una cosa neutra, sinó que es regeix pels principis d’un sistema capitalista, patriarcal i colonial, i aquests determinants acabaven configurant on, com i quins impactes té la turistificació sobre els territoris”, afirma la sociòloga i integrant de l’entitat Blanca Valdivia. “Creiem que és important visibilitzar que no tothom té les mateixes oportunitats de viatjar”, afegeix.
Certament, el turisme no és una activitat que tothom pugui dur a terme. Tal com explica la mateixa Valdivia, un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) apunta que, a l’Estat espanyol, un 40% de la població no es pot permetre anar de vacances ni tan sols una setmana a l’any. A més, si es tracta de viatjar, no és el mateix ser europeu que haver nascut en un país africà, per exemple, ja que el segon tindrà molts més problemes per sortir del seu país que el primer.
Així mateix, les dones també tenen més dificultats per viatjar. “La manca de temps disponible, les responsabilitats familiars vinculades a les cures, el percentatge més gran de dones a l’atur, els salaris més baixos… Tot això condiciona el quan, el com i l’on pots anar”, afirma Valdivia.
A més, la sociòloga considera que, pel que fa a la seguretat, “encara veiem com es reprodueix la dialèctica i la narrativa a l’espai públic” com un lloc hostil per a les dones. Es refereix a la manera en què els mitjans qüestionen les dones que viatgen soles i com l’opinió pública alimenta constantment el relat de la por al viatge envers elles.
Per acabar, Valdivia creu que el model actual de “turistització” és contrari al desenvolupament de la vida quotidiana entesa des d’una perspectiva feminista, ja que se sustenta en “l’expulsió de les veïnes” i fa desaparèixer el comerç de proximitat. “Amb el turisme, la sostenibilitat i les cures desapareixen i és el mercat qui mana sobre el que es fa als barris, a l’espai públic i a l’habitatge, i la ciutat es converteix en un producte de consum més”, sentencia.
El turisme per empoderar
Daniela Moreno, doctora i col·laboradora del col·lectiu d’investigació sobre el turisme Alba Sud, tot i que recull moltes de les crítiques que es fan des de Punt 6, planteja el turisme més enllà del seu vessant depredador. Per a ella, pot ser una forma d’empoderar les dones.
Succeeix, per exemple, amb l’Associació de Dones Emprenedores del Nepal, que ha aconseguit posar-se al capdavant de la indústria turística en algunes zones de muntanya i així ha acabat amb els estereotips de gènere sobre la capacitat de lideratge de les dones al país. També passa en alguns territoris de Nicaragua, on algunes veus com la d’Haydee Castillo, presidenta del Fòrum de Dones per a la Integració Centreamericana i del Carib, aposten per un turisme que fomenti “la dimensió cultural i natural”, el qual permeti a les dones gaudir de “més i millor participació en les comunitats”.
