Aquestes són les policies locals de la metròpoli que tenen pistoles Taser

El 26 de novembre passat un home va morir a Badalona després que els Mossos d’Esquadra el disparessin amb una pistola Taser. El cos policial va al·legar que l’arma de descàrrega elèctrica s’havia utilitzat de forma adequada, ja que l’home amenaçava amb un ganivet els seus familiars i els agents que volien reduir-lo. Davant d’aquesta situació tràgica, però, es fa encara més necessari preguntar-se si està justificat o no l’ús d’aquest armament.

El cert és que aquestes pistoles generen molts debats i interrogants. És el cas del síndic de Greuges de Catalunya, que el 2016 va començar a investigar com s’empren aquestes armes en els cossos de seguretat i d’ordre de Catalunya. A aquell primer estudi el va succeir un segon treball publicat el gener del 2021. Recentment, el defensor del poble ha presentat les conclusions de l’informe davant del Parlament.

“L’estudi exposa la manca de regulació i de control que hi ha al voltant d’aquestes armes”, afirma l’organisme per afegir contundentment que, segons el seu punt de vista, caldria suspendre de forma preventiva “l’ús de les pistoles per part de totes les policies de Catalunya”.

Les afirmacions del síndic fan aflorar de nou les preguntes: Quin és l’abast d’aquest armament al territori? Hi ha moltes policies que l’utilitzen? Ho fan de forma adequada?

Municipis metropolitans

Quan la Sindicatura va començar a investigar aquest fenomen el 2016 eren 33 les policies locals que disposaven de 213 pistoles Taser. Les primeres armes de descàrrega elèctrica van ser incorporades per la policia de Castellar del Vallès el 2000, però va ser a partir del 2010 quan les pistoles Taser es van estendre per tot el territori.

A la regió metropolitana, és a dir, als Vallesos, al Barcelonès, al Maresme i al Baix Llobregat, eren 22 les policies locals que en tenien. No obstant això, no totes les armes s’utilitzaven. El 2019 els cossos que no les feien servir en cap mena d’acció policial eren els d’Argentona, Badalona, Cabrera, Caldes d’Estrac, Castellar, Castellbisbal, Dosrius, Llinars, Montgat, Palau-solità i Plegamans, Premià, Ripollet, Sant Antoni de Vilamajor i Sant Feliu de Llobregat. Això no vol dir que alguns d’aquests municipis no les haguessin tingut en alguna ocasió.

A l’extrem contrari hi havia Arenys, Blanes, Montornès, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Fost, Sant Pol, Sant Vicenç de Montalt i Vilanova del Vallès.

Després del 2016

El fet que el síndic demanés la regulació de les pistoles Taser no va desincentivar els ajuntaments que en volien tenir. Als 33 cossos policials que ja disposaven d’aquesta arma s’hi van sumar 24 més a tota Catalunya en només cinc anys, 16 dels quals a la regió metropolitana. En aquest cas, només Martorelles i el Papiol tenien les pistoles en servei quan es va fer el segon estudi del síndic, mentre que Canet, Canovelles, Castelldefels, Cornellà, l’Hospitalet, Lliçà de Vall, Malgrat, Mataró, Polinyà, la Roca del Vallès, Sant Adrià, Sant Andreu de la Barca, Santa Susanna i Tordera no les feien servir. Val a dir que l’últim informe del síndic és del gener del 2021, i és per això que cal incorporar-hi una població més: Vilassar de Mar.

Segons expliquen fonts de l’organisme, resulta indignant que, un any després d’haver fet el document, el síndic hagi pogut comparèixer al Parlament per parlar-ne aquest 2022.

Una zona en concret

Davant els noms de municipis apuntats més amunt hi ha quelcom que hauria de sorprendre’ns: la presència de pistoles Taser està lligada a una zona concreta. La comarca del Maresme és la que té més cossos de policia local amb pistoles Taser. Concretament, són 17. Alhora, resulta si més no interessant veure com la majoria d’armes Taser es troben a la regió metropolitana nord, ja sigui al Barcelonès, al Vallès Oriental o a la zona més meridional del Vallès Occidental. En altres paraules, moltes policies locals de municipis que rodegen la serralada de Marina tenen armes Taser.

Malgrat això, les dades de fets delinqüencials dels Mossos d’Esquadra no assenyalen que aquesta zona sigui especialment conflictiva, almenys no més que d’altres pel que fa al nombre de delictes. Per tant, i com ha comprovat aquest diari, l’ús de pistoles no estaria vinculat amb un risc més alt de les policies per desenvolupar la seva feina, com tampoc ho estaria amb la renda per càpita, ni amb la presència de persones nouvingudes ni amb el color polític de cada ajuntament. Tots els municipis divergeixen en aquests punts.