Molt poder per repartir: l’AMB i la Diputació, en joc

Aquestes setmanes es parla molt d’ajuntaments, de pactes, de com uns i altres arriben a acords que de vegades semblen obvis i de vegades contra natura. Amb tot, encara queda camí per recórrer pel que fa a la conformació del panorama polític municipal. De fet, s’han de configurar els plens i escollir les presidències de dues de les institucions més importants de l’àmbit territorial: la Diputació de Barcelona i el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Es tracta de dos organismes que sovint no estan a la primera plana informativa, però que tenen un destacat pes en la vida de la ciutadania.

Queda, per tant, molt poder per repartir, i les malfiances nascudes després de les investidures de les alcaldies hauran de quedar a un costat perquè l’aritmètica electoral així ho precisa.

Qui manarà a l’AMB?

Per darrere de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, amb 2.470 milions d’euros l’AMB gestiona el tercer pressupost més gran de tot el país. A més de suposar una distribuïdora de recursos, en els darrers temps l’organisme ha començat a crear polítiques pròpies, com s’ha pogut veure amb el pla de barris metropolità.

Sigui com sigui, en les últimes eleccions la força que millors resultats ha aconseguit als 36 municipis que conformen el territori ha estat el PSC. La formació ha obtingut 280 regidors, el 37% del total d’electes. La segona força ha estat ERC (116) i després s’han situat els comuns (84), el PP (78), Junts (66), Vox (39), la CUP (10) i Ciutadans (2). Els 53 regidors restants han quedat en mans de forces municipalistes.

No obstant això, el poder a l’AMB no es reparteix de forma proporcional als regidors. El Consell Metropolità està format per 90 consellers. D’aquests, 36 són els alcaldes de cada municipi i 54 s’escullen en funció dels regidors que els partits tenen a cada poble o ciutat de la metròpoli.

Les darreres eleccions han deixat un panorama en el qual els socialistes acumularan molt poder. Ja d’entrada, dels 36 consellers alcaldes, 23 seran socialistes. El PSC podria no pactar per obtenir la presidència de l’AMB, ja que aquest càrrec, que des del 2019 ocupava Ada Colau, l’escullen només els consellers metropolitans que són alcaldes.

Segons estableix la llei, el president de l’AMB ha d’aconseguir el “vot favorable dels alcaldes de municipis que representin dues terceres parts de la població de l’Àrea Metropolitana”. Quan això no passa, es fa una segona votació amb tot el Consell Metropolità en què la candidatura ha d’assolir el 40% dels vots.

Històricament, la presidència metropolitana l’encarna l’alcalde de Barcelona, i en el context actual de majories socialistes res fa pensar que no sigui Jaume Collboni l’escollit. Serà ell qui s’encarregarà d’elegir el vicepresident executiu de l’organisme, que en el darrer mandat ha estat l’alcalde de Cornellà, el també socialista Antonio Balmón. Aquesta figura és molt important, perquè substitueix el president quan aquest s’ha d’absentar, una situació que es produeix sovint amb l’alcalde de Barcelona.

En el darrer mandat, tot aquest trencaclosques es va resoldre amb un pacte a quatre bandes que va implicar el PSC, els comuns, ERC i Junts.

I quan s’ha de celebrar el ple d’investidura? Els ajuntaments de la metròpoli tenen un termini de 30 dies per convocar un ple en el qual es determini qui seran els regidors que faran de consellers metropolitans. 10 dies després se celebrarà el ple a l’AMB. Segons fonts de la mateixa institució, aquest està programat per al 27 de juliol.

Qui manarà a la Diputació?

La conformació d’aquest organisme que gestiona el quart pressupost més important de Catalunya és molt diferent de la de l’AMB. En aquest cas, ja sabem com ha quedat repartit el pastís pel que fa al nombre de diputats. El PSC, amb 17 representants, és la primera força per davant de Junts (12), ERC (11), els comuns (5), el PP (4), Tot per Terrassa (1) i Vox (1). Aquí, el repartiment de poder es basa en la llei D’Hondt i depèn dels vots que cada formació obté als 14 partits judicials que conformen la demarcació. A Barcelona, per exemple, hi ha 19 diputats en joc, a l’Hospitalet 6 i a Sant Feliu 4.

En aquest cas, l’elecció de la persona que ocupa la presidència es fa, en primera instància, per majoria absoluta. Per guanyar, qualsevol candidatura que es presenti ha d’obtenir el suport de 26 diputats. Si no s’arriba a aquesta xifra, es porta a terme una segona votació en la qual la candidatura ha d’assolir la majoria simple, és a dir, més vots afirmatius que negatius. Per altra banda, el candidat pot ser qualsevol dels diputats provincials.

A la Diputació, les xifres obliguen a fer pactes. El PSC, els comuns i el PP sumen 26 diputats. Els independentistes en sumen 23. La sociovergència en suma 29. El pacte d’esquerres acumula 33 diputats. Es repetirà la jugada del consistori de Barcelona? Junts s’entendrà amb el PSC com va fer el 2019, quan va investir l’alcaldessa de l’Hospitalet Núria Marín com a presidenta de la Diputació? Hi haurà tripartit d’esquerres?

De moment, Collboni ha defensat la reedició d’un pacte amb Junts a la Diputació, mentre que Trias ha dit que no està en desacord a reeditar l’aliança.

Per ara, tampoc es coneix la data exacta del ple de constitució, si bé el 2019 es va celebrar l’11 de juliol, mes i mig després de les eleccions municipals.

Quant es cobra?

El sou de president de l’ens provincial, que se situa en els 7.894 euros bruts al mes, és superior, per exemple, al de l’alcalde de Barcelona, que és lleugerament superior als 7.000 euros bruts. També ho són les retribucions de bona part dels diputats, que superen les dels regidors de molts municipis.

En canvi, a l’AMB no es cobren sous sinó que es perceben “assistències”. Per cada consell metropolità al qual s’assisteixi, es cobren 265 euros. Com que n’hi ha 11 l’any, un conseller metropolità pot guanyar 2.900 euros anuals extres. Per cada junta de govern es guanyen 400 euros. Com que n’hi ha 22 d’anuals, un representant pot arribar a cobrar 8.800 euros extres.