Les persones sense llar també tenen telèfon mòbil, com la resta de mortals

Durant 10 anys, el Tomasz va estar vivint a les portes d’un caixer automàtic del passeig de Sant Joan de Barcelona. Es va fer famós perquè entre les pertinences que arrossegava tenia un gran tigre de peluix. Molts veïns del barri mai van saber com es deia aquell home que ara viu en un pis. Per a ells simplement era l’home del tigre, en Tyson.

El seu peluix sorprenia. Però potser sorprenia més veure’l amb un telèfon mòbil a les mans, una altra de les seves pertinences més preuades, un objecte que pertorbava els vianants benpensants. Un felí de mentida passa, però un mòbil?

Com succeeix sovint amb les persones que viuen al carrer, els mites o les idees preconcebudes van per davant de la realitat. Per què algú que no té casa no hauria de tenir un telèfon? De fet, segons relata en Víctor, educador de carrer de la Fundació Arrels, “moltes persones sense llar en tenen”.

En la seva majoria no es tracta de dispositius d’última generació, sinó de telèfons simples amb teclat de botó i targeta de prepagament. “El percentatge de persones sense llar que tenen smartphone és baix perquè és perillós tenir-ne, i moltes persones no tenen recursos per comprar-ne un”, explica.

A més, els robatoris estan a l’ordre del dia i tenir un mòbil a l’última pot atraure els lladres i, de vegades, la violència. “Sempre intentem ser respectuoses amb les històries de cada persona i per això no preguntem d’on han tret el telèfon”, diuen la Mariona i la Sílvia, dues integradores socials que treballen amb el col·lectiu sense llar.

“Més important que una dutxa”

En un món com el nostre, la tecnologia ha esdevingut una necessitat, i per a les persones sense llar aquesta necessitat és, si s’escau, encara més acusada.

“El telèfon i internet són molt importants perquè serveixen per connectar amb la vida… Momentàniament, per exemple, treu les dones de carrer de la seva situació”, expliquen la Sílvia i la Mariona. “A més, en el cas de les persones migrades sense llar, n’hi ha moltes que utilitzen el mòbil per fer-se entendre amb el traductor”, afegeixen.

Tant elles com en Víctor reconeixen que una de les utilitats més destacada és la de fer tràmits burocràtics. “Fer el padró, demanar la renda garantida o registrar una cita amb serveis socials són la mena de gestions que fan a internet”, afirma en Víctor per afegir que amb la pandèmia aquest ús s’ha tornat més important que mai.

“Quan es van tancar les biblioteques, moltes persones sense llar anaven al centre de dia d’Arrels i et demanaven la clau del wifi… Per a moltes era més important tenir connexió que dutxar-se”, considera l’educador.

El cert és que la tecnologia moltes vegades actua de fre i fa que les persones sense llar visquin encara més aïllades. “Hi ha gent que et demana que l’ajudis amb els tràmits o et pregunta com instal·lar el Gmail”, relata en Víctor.

Mirar, xafardejar i fanfarronejar

Tots els usos que fan les persones sense llar de la tecnologia són els usos que faria qualsevol persona amb llar. També a les xarxes socials.

“La freqüència i la motivació de l’ús de les xarxes socials que fan és equiparable al de la població en general”, explica l’investigador Francisco Calvo García en la seva tesi doctoral sobre la relació entre tecnologia i persones sense llar.

En Víctor relata que algunes utilitzen el mòbil per mirar vídeos de YouTube com ho faria qualsevol persona. “Al final són moltes hores al carrer i les passen com poden”, considera.

A més, les xarxes també s’utilitzen per veure què fan els coneguts, amb molts dels quals han perdut el contacte. “Si porten molts anys al carrer, les xarxes socials serveixen per recordar la vida d’abans, mirar els perfils d’antics amics i, de vegades, fins i tot per posar-s’hi en contacte”, expliquen la Mariona i la Sílvia. Les dues integradores socials afegeixen que moltes persones tenen mòbil per “si algun dia truca un familiar”.

Per la seva banda, Calvo García assenyala que “mentre les persones migrades que viuen el carrer utilitzen més Facebook, les que han nascut a l’Estat espanyol fan més ús de WhatsApp”. Així mateix, les més joves s’han passat a l’Instagram.

Però fins i tot com fa molta gent, les xarxes socials poden servir per mostrar una vida que no tenen. “Vam descobrir que nosaltres dues apareixíem en les publicacions d’una dona de carrer centreamericana en les quals ella ens presentava com les seves amigues, en cap cas com a integradores socials”, expliquen la Mariona i la Sílvia. No ha de ser fàcil dir a la família que el somni de migrar per trobar una millor vida s’ha convertit en un malson.

El potencial positiu de la tecnologia

“Si sabem que tenen mòbil, de vegades contactem amb ells per aquesta via per saber com estan”, diu en Víctor. Certament, les tecnologies poden fer augmentar la distància entre les persones sense llar i la societat que els envolta. De totes maneres, també són una oportunitat per millorar la seva vida.

Així ho explica Calvo García, que considera que “l’accés a les xarxes socials té un impacte positiu en l’autoestima i la percepció de satisfacció en la vida de les persones sense llar i, per tant, té la capacitat d’influir positivament en el seu benestar psicològic”.