Mossos

El 57% de les denúncies per desaparició corresponen a homes. Foto: Mossos d’Esquadra

Hi ha molts mites sobre les desaparicions de persones. Sovint alimentats per pel·lícules, periodisme groc o sèries de televisió, hi ha la falsa creença que la majoria de persones que desapareixen ho fan perquè han estat segrestades o assassinades. Res més lluny de la realitat: les desaparicions tenen tants motius com persones hi ha, i les que impliquen violència o mort són ben poques.

Així ho explica la caporal de l’Oficina d’Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra, Laura Villanueva. “Cada cas és diferent i des dels Mossos els tractem de forma individualitzada”, detalla.

La caporal deixa entendre que no es pot fer d’una altra manera, perquè de la mateixa forma que cada desaparició respon a uns motius, el dolor de qui busca els seus familiars és de molts tipus. “A més de buscar qui desapareix, la tasca dels Mossos és acompanyar les famílies”, explica Villanueva. Un altre mite: la policia es desentén de la cerca.

La caporal defuig les classificacions, però reconeix que a grans trets es pot diferenciar entre desaparicions voluntàries, involuntàries i sense causa aparent.

Les primeres són aquelles en les quals algú, pel seu propi peu, ha decidit abandonar el nucli familiar. En cas que el desaparegut sigui major d’edat, la policia només pot informar la família. “També hi ha el dret a l’oblit, que de vegades xoca amb el dret a recordar”, reconeix l’agent.

Pel que fa a les desaparicions involuntàries, parlem de fets com, per exemple, accidents a la muntanya o al mar. Per últim, les desaparicions sense causa aparent són les que surten a les pel·lícules i que, a vegades, acaben derivant-se a una unitat especial d’àmbit criminal.

Sigui com sigui, segons relata Villanueva, “en tots els casos les primeres 24 hores són fonamentals”. En aquest lapse de temps es contacta amb hospitals o amb serveis socials, i es parla amb la família.

XIFRES I PANDÈMIA
En un any normal, les denúncies de desaparicions a Catalunya se situen per sobre de les 4.000. A la regió metropolitana les denúncies giren al voltant de les 2.800. Més del 60% dels casos es produeixen en aquesta àrea. És a Barcelona ciutat, amb xifres al voltant de les 800 denúncies, on més n’hi ha.

Aquestes dades s’han vist modificades substancialment amb la pandèmia. El 2020, les denúncies a la regió metropolitana van disminuir i només se’n van registrar 1.821, un 35% menys que l’any anterior.

“Tenim dades fins al 31 de maig i, tot i les mesures de desconfinament, aquest 2021 estem veient la mateixa tendència que el 2020”, afirma la caporal. “Veurem si amb l’estiu, les vacances i els viatges la situació canvia”, afegeix.

QUI DESAPAREIX?
Tot i que els motius per desaparèixer són dispars, sí que podem determinar alguns elements sobre el perfil de qui desapareix. “Un 45% són persones amb malalties mentals”, afirma l’agent dels Mossos per afegir que, contra el mite, “només un 2% són persones amb Alzheimer”.

Per edats, hi ha un clar predomini dels menors. En només cinc anys es concentren el 37% de les denúncies, dels 13 als 17. Dels 18 als 64 el volum de denúncies és del 53%, mentre que els majors de 64 anys representen el 7,5%. Per últim, un 2% tenen entre 0 i 12 anys.

Tot i que els joves s’han vist sotmesos a molta pressió durant la pandèmia, el cert és que el nombre de denúncies de desaparicions de 2020 a 2021 en els de 13 a 17 anys no ha variat.

“Les xarxes socials fan que la impressió sobre les desaparicions pugui magnificar-se”, diu la caporal. L’agent considera que gairebé mai surt rendible a una família difondre informació sobre una desaparició utilitzant les xarxes. “Hi ha molta gent que es vol aprofitar del dolor, com per exemple alguns vidents o alguns endevins amb pèndols”, afirma.

QÜESTIÓ DE GÈNERE
“Pel que fa al total de denúncies de desaparicions, veiem que el 57% correspon a homes i el 43% restant a dones”, detalla Villanueva. Sorprèn el fet que dels 13 als 17 anys aquesta xifra s’inverteix i es registren més denúncies de desaparicions en noies.

Hi ha més sobreprotecció de les famílies? Les noies tenen més motius per marxar en les desaparicions voluntàries? “Fa 8 anys que em dedico a les desaparicions i el cert és que encara queda moltíssim per entendre sobre com funcionen les desaparicions”, conclou Villanueva.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram