L’odissea de l’empadronament: el cas del Barcelonès Nord

Aconseguir l’empadronament és un procés que, a Catalunya, cada vegada és més complex per a un sector de la població. Precisament, divendres passat diverses entitats socials van denunciar “l’empitjorament” de l’accés al padró arreu del país. Després de les eleccions municipals del 2023, la Xarxa d’Entitats pel Padró ha analitzat la situació pel que fa a l’empadronament a tot el territori i, segons les dades presentades divendres, ha augmentat el nombre de municipis que no garanteixen aquest dret.

Des de l’òptica del Barcelonès Nord, dues ciutats del territori queden assenyalades per aquestes entitats. Es tracta de Badalona i de Santa Coloma, que, segons l’informe presentat, són dos dels 37 municipis on s’estaria vulnerant el dret a l’empadronament.

Entre les principals vulneracions que assenyalen les entitats hi ha la manca d’informació i els protocols “poc clars” per sol·licitar el padró. Les entitats també critiquen que els formularis d’empadronament tampoc contemplen la totalitat de situacions en què es troben les persones que el sol·liciten i que pateixen exclusió social, com poden ser el relloguer d’habitacions, el sensellarisme o els infrahabitatges. A més, també posen el punt de mira en els requisits “excessius i innecessaris”, segons apunten, que demanen algunes administracions locals, així com en la primera trava que es troben els sol·licitants: l’accés a la cita prèvia.

Preguntats pel Línia sobre aquesta problemàtica, des de l’Ajuntament de Badalona no han facilitat cap resposta, mentre que des del de Santa Coloma asseguren que gestionen el padró “seguint la normativa que marca l’Institut Nacional d’Estadística, amb agilitat i eficiència, sense dilacions o obstacles burocràtics”. Sigui com sigui, les entitats que fan acompanyament a les persones amb dificultats per empadronar-se relaten una realitat diferent.

“Ho té més fàcil un ocupa”

En el cas de Badalona, l’entitat Stop Mare Mortum fa anys que vetlla pels drets de les persones migrants i en situació de vulnerabilitat que tenen dificultats per obtenir el padró a la ciutat. “El principal problema ve quan intenten llogar una habitació i estan en situació irregular”, apunta al Línia Angelina Lecha, d’Stop Mare Mortum de Badalona. De fet, diverses persones en aquesta situació han declinat participar en aquest reportatge per por per la seva situació legal. “Per poder tenir permís de residència i de treball necessiten demostrar tres anys d’empadronament a part d’un precontracte laboral. Si la primera dificultat és que no es poden empadronar, sempre seran il·legals. És el peix que es mossega la cua”, lamenta Lecha. Segons ella, per llei té més facilitats per empadronar-se un ocupa o un sensesostre que una persona migrant que intenta llogar una habitació.

“Pel fet de ser migrants, moltes vegades no els volen llogar el pis, i si els hi lloguen en negre, es troben amb propietaris que no els permeten estar-hi empadronats”, afegeix Lecha. Per posar un exemple, diu, les persones que viuen en naus industrials, com és el cas de la del carrer Antoni Bori, poden empadronar-se al lloc on viuen perquè serveis socials els fa seguiment. Altres s’empadronen d’ofici per silenci administratiu si han passat tres mesos des de la sol·licitud i no han rebut cap resposta.

Tot i que és un problema cronificat, Lecha creu que la situació ha empitjorat i que continuarà així per la dificultat de l’accés a l’habitatge. Malgrat que el padró és una gestió que depèn dels ajuntaments, la Generalitat ha elaborat un decàleg com a proposta per unificar criteris. La setmana vinent, en aquest sentit, el Govern es reunirà amb les entitats per presentar-lo. El decàleg ja s’ha fet arribar als ajuntaments, però de moment només s’hi han adherit quatre.