Es regularan les habitacions turístiques compartides i s’actualitzaran les zones de decreixement turístic. Foto: Jordi Bataller/ACN
“La situació del turisme a Barcelona és insostenible”. “El turisme és la riquesa de la ciutat”. “Cal regular el turisme”. Quan s’obre el debat sobre un dels sectors econòmics més controvertits de la capital catalana, les opinions no poden situar-se més als antípodes.
Sigui com sigui, el cert és que, si tot va com ha anunciat el govern municipal de Barcelona, aquest dijous s’aprovarà la nova normativa que ha de regular el turisme i la seva activitat a la ciutat. El Ple donarà llum verda a la darrera modificació del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT), que vol regular els habitatges d’ús turístic i els pisos turístics compartits, entre altres elements.
Habitacions compartides
Per a algú que vol dedicar un immoble al sector turístic hi ha diverses opcions. Les més comunes són convertir-lo en habitatge d’ús turístic (HUT) o fer-ne una llar compartida, és a dir, un pis on cada habitació és ocupada per un grup turístic diferent.
La segona opció és, tal com explica Pere Mariné, de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), molt més suculenta pel que fa a guanys econòmics. Des que aquest model de negoci està en auge, el que eren pisos turístics s’han convertit de facto en pisos compartits. “Són com pensions”, explica Mariné. És en aquest punt que el nou PEUAT tindrà més impacte, ja que, perquè els pisos turístics no puguin convertir-se en petits hotels, el consistori ha ideat una norma segons la qual els propietaris d’HUT que vulguin fer dels seus habitatges llars compartides hauran d’empadronar-s’hi i viure-hi.
D’aquesta manera, els propietaris de pisos turístics hauran de renunciar a la seva llicència d’HUT. “Tot i que no es prohibeixen les habitacions compartides, és una norma restrictiva que evitarà que les grans empreses del sector puguin tenir pisos d’habitacions compartides, perquè un únic propietari no podrà empadronar-se a tots els seus habitatges”, diu Mariné.
Per a Daniel Pardo, de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), la mesura també és interessant, però insuficient. “Si s’opta per la regulació i no per la prohibició de les habitacions turístiques, hi ha perill d’il·legalitat i es necessita un servei de sanció potent per fer complir el nou marc normatiu”, argumenta Pardo. Ho diu perquè algú amb un pis turístic podria llogar habitacions de forma separada, saltant-se la llei, si ningú li impedeix.
Llicències i zones
Fins ara, només el centre de Barcelona, l’anomenada Zona 1 dins del PEUAT, era considerat de decreixement turístic. Això vol dir que en aquest espai que inclou carrers de Ciutat Vella, l’Eixample, el Poble-sec, el Poblenou o Gràcia està prohibida la concessió de llicències turístiques o la construcció de nous hotels.
Amb l’actualització de la normativa, segons explica el consistori, “la zona específica 2 (la corona que envolta el centre de la ciutat) també passa a ser considerada de decreixement”. “Per tant, si hi tanca un habitatge d’ús turístic, ja no se n’hi podrà implantar cap de nou”, afegeix. En aquest sentit, doncs, només es podran fer nous habitatges turístics a la zona 3, és a dir, a la resta de la ciutat. A tot això cal sumar-hi una nova restricció més: no podrà haver-hi nous allotjaments turístics en carrers d’entre 6 i 8 metres d’amplada.
Des de la FAVB veuen aquests canvis del PEUAT de forma positiva. Mariné considera que “hi ha zones on caldria ser encara més restrictius, però està bé que es reparteixi el pes del turisme a tota la ciutat”.
Per la seva banda, Pardo no ho veu amb bons ulls. El de l’ABDT assenyala que “el perill de tota aquesta situació és que es desplaci el problema de la massificació cap a altres llocs i es perjudiquin altres zones de la ciutat”. Davant d’això, Pardo fa una proposta: “El que caldria és un pla d’allotjaments turístics que contemplés tota l’àrea metropolitana de Barcelona… Tot i que és una cosa fàcil de dir però molt difícil de fer”.
