Amb la pandèmia hi ha hagut un augment de municipis amb plataformes de participació ciutadana. Foto: Arxiu
La revolució tecnològica ha obert la porta a una nova manera de fer política. Prendre part de la decisió de com es construirà un carrer, de com han de ser els pressupostos o de com s’ha d’organitzar la mobilitat d’una ciutat és possible gràcies a les eines digitals de participació ciutadana.
Amb tot, sembla que a la regió metropolitana no tots els ajuntaments estan d’acord amb aquesta idea. El darrer estudi sobre la participació ciutadana digital a la demarcació de Barcelona elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i per la Diputació determina en quin grau s’han implementat les plataformes digitals de participació ciutadana al territori.
La recerca indica que, dels 310 municipis barcelonins (exclosa la ciutat de Barcelona), 183 no compten amb una plataforma de participació ciutadana. En gran part són localitats de menys de 5.000 habitants, és a dir, indrets on la democràcia directa no virtual pot funcionar millor. “Com més gran és el municipi i més desenvolupada és la seva política de participació, més probabilitats de tenir plataforma digital de participació i que estigui activada”, expliquen des de l’IERMB. En aquest sentit, al voltant del 70% dels municipis que tenen entre 5.000 i 50.000 habitants tenen eines democràtiques digitals.
Finalment, en el cas de les ciutats de més de 50.000 habitants, gairebé el 90% tenen aquestes eines. Ara bé, és en aquest apartat on trobem els casos més sorprenents, com per exemple els de Cornellà i Santa Coloma, dos ajuntaments que encara no tenen una plataforma de participació digital com a tal, tot i que sí que disposen d’un portal web en el qual poder desenvolupar els processos participatius de manera digital.
Des de l’estudi també afirmen que, dins de la regió metropolitana de Barcelona, hi ha desigualtats entre comarques. “En el cas del Vallès Occidental o del Maresme, la presència de plataformes de participació és considerable. En canvi, en altres comarques com el Vallès Oriental o el Baix Llobregat, el desplegament és menys homogeni”, diuen. “Al Vallès Oriental el desplegament de plataformes es concentra a la zona oest de la comarca, on gairebé ja funcionen totes, mentre que al Baix Llobregat és superior a la zona sud de la comarca”, afegeixen.
La importància de les plataformes digitals
Podria semblar una mancança sense importància, però des de l’IERMB alerten que “hi ha una clara relació entre els municipis amb política participativa robusta i aquells que han impulsat una plataforma digital”. “Els municipis més matiners a adoptar la plataforma són aquells que ja tenien estructura i política de participació”, consideren per afegir que, “en un context global caracteritzat per la crisi de legitimitat de les democràcies representatives tradicionals, així com per l’ascens dels populismes i dels moviments antidemocràtics, els processos de participació política digital són cada vegada més importants”.
És per tot això que no és estrany que en els darrers anys el nombre de municipis amb plataformes hagi augmentat. “La pandèmia ha accelerat la digitalització dels processos de participació ciutadana entre els ens locals”, afirmen des de l’IERMB. Així, si entre el 2016 i el 2020 cada any eren menys de 15 els municipis nous que empraven aquests sistemes, el 2021 van ser-ne més de 30.
Les plataformes no ho són tot
Podria semblar que disposar d’una forma de participació digital és sinònim de més democràcia. De totes maneres, des de l’IERMB alerten d’un factor clau que no es té gaire en compte: el nombre de persones que utilitzen aquestes eines. “En general, la participació individual encara és molt baixa si es compara amb la població dels municipis analitzats”, lamenta l’estudi.
