El Mobile i l’Hospitalet: entre la pluja de milions, la precarietat i les molèsties als veïns

La divuitena edició del Mobile World Congress (MWC) al recinte firal de la Gran Via de l’Hospitalet arriba al seu final. El creixement exponencial d’aquest congrés des de la primera edició fins a l’actualitat és evident i, sobretot, els organitzadors fan una valoració positiva de les dues darreres edicions, com a símptoma de recuperació després de l’entrebanc que va suposar la pandèmia del coronavirus.

De manera especial, valoren l’impacte econòmic que té l’esdeveniment a les ciutats de l’Hospitalet i Barcelona, que a l’edició del 2023 ja calculaven en una xifra superior als 460 milions d’euros de beneficis en diferents sectors, com l’hostaleria, la restauració, el transport o el comerç, guanys que segons la GSMA, la companyia organitzadora de l’esdeveniment, arriben als 5.800 milions des de la primera edició celebrada a Barcelona, l’any 2006. L’arribada de més de 100.000 visitants durant la setmana del congrés mundial de telefonia mòbil ha fet que la pràctica totalitat d’allotjaments de Barcelona i l’Hospitalet arribessin al ple la setmana passada.

Sumant-ho als beneficis generats, des de l’organització i les administracions es valora positivament la creació de 9.100 llocs de treball temporals només a l’edició del 2023, tot i que segons la UGT i altres sindicats es tracta d’un tipus de feina precària, amb jornades que sempre excedeixen les 8 hores estipulades, cobrades a menys de 7 euros i amb les extraordinàries pagades al mateix preu i en negre, sense cotitzar a la Seguretat Social. En diverses ocasions, el sindicat Las Kellys Catalunya ha convocat concentracions durant la celebració de la fira per reivindicar millors condicions laborals i salarials per a les cambreres de pisos que treballen en la neteja dels hotels.

I és que, segons detalla al Línia Vania Arana, portaveu de Las Kellys, el Mobile representa “més hores, més feina i moltíssim estrès”, i cap ingrés extra. Sí que hi ha un increment en tot plegat, però més aviat de medicació per suportar el dolor de les llargues jornades laborals. “Quan ve un congrés com aquest i sabem que farem més feina, portem més pastilles”, explica Arana. Pastilles com un paracetamol que prenen només començar el dia, però no només això, ja que al lot de medicaments hi sumen pomades antiinflamatòries i faixes per a la columna i les lumbars, així com canelleres.

Per contra, i en la mateixa línia que els organitzadors del congrés, des del Gremi d’Hotels de Barcelona es fa un balanç molt positiu de l’esdeveniment, amb l’esmentada plena ocupació de places hoteleres durant la setmana del congrés. Una valoració que es comparteix al sector del transport públic, especialment entre els treballadors i les treballadores del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC). “El MWC ens aporta una visió positiva de la ciutat i els seus serveis respecte d’altres indrets on se celebren fires d’aquesta mena. És la mostra que el taxi en concret funciona molt bé i que està a l’altura de qualsevol situació”, comenta Ana Galisteo, representant de l’STAC.

Malgrat la satisfacció generalitzada entorn del taxi, Galisteo apunta una sèrie d’inconvenients, com la competència “deslleial” dels VTC (vehicles de transport amb conductor, en referència a les empreses Uber o Cabify), que segons ella redueixen el volum de feina del taxi, o les aglomeracions de trànsit que impedeixen una fluïdesa més gran en el servei. “La velocitat comercial baixa de manera exponencial a causa de l’increment del volum del trànsit durant aquests dies, fet que ens obliga a fer la nostra feina amb molt poc dinamisme i, malgrat que la demanda és superior a la d’altres setmanes, no podem treballar de manera eficient”, lamenta.

Un impacte desigual

D’altra banda, i tot i la participació de Glovo en l’edició de l’any 2022, amb la intervenció en una de les jornades del seu fundador, Oscar Pierre, el congrés no té un impacte directe en el sector de la missatgeria, segons Dani Gutiérrez, membre de la plataforma sindical Riders x Derechos. Gutiérrez ho atribueix al fet que entre els assistents a l’esdeveniment predomina un perfil de client d’alt standing, que consumeix directament als hotels i als restaurants, quan ells reparteixen “bàsicament menjar a un públic de menys nivell adquisitiu”. A més, el sindicalista afegeix que aquest perfil de client es concentra en una zona molt concreta de la ciutat i no els afecta de manera especial la tasca diària. “No tinc constància que tingui una repercussió molt gran al nostre sector”, conclou.

Les valoracions són positives des dels sectors hoteler i de la restauració, però durant els dies que dura la fira no es pot circular per alguns dels carrers que hi ha al voltant del recinte, tallats al trànsit per a l’entrada i sortida de taxis i autocars que transporten els visitants, i el transport públic com el metro o els FGC s’omple de firaires, entre altres efectes. “L’Hospitalet guanya prestigi amb aquest tipus d’esdeveniments”, apunta el portaveu de l’Associació de Veïns Ildefons Cerdà de Granvia Sud, Paco del Río. Tanmateix, Del Río també admet que hi ha contrapartides en forma de molèsties, com més soroll o saturació.

“Al veïnat ens asseguren que la Fira representa un impuls per a la ciutat, sense entrar a valorar-ne els aspectes més negatius”, es queixa. “Ningú va veure els efectes negatius a l’hora d’instal·lar el recinte firal en aquest barri”, afegeix el representant d’una de les associacions veïnals dels barris on s’ubica la Fira.

“Cap benefici directe” per al veïnat

“A nivell veïnal ens sentim afectats, especialment la ciutadania que viu més a prop del recinte firal. Aquesta ha de suportar un nivell acústic molt elevat durant els dies previs de muntatge de la fira, els dies que dura la mateixa amb el moviment de milers de persones i després del certamen, amb el desmuntatge”, critica Del Río, que coincideix amb Galisteo que hi ha un problema de mobilitat sobretot a les hores d’entrada i sortida dels visitants, “amb una saturació a nivell de circulació i de transport públic”.

“Per a la ciutadania sense cap implicació directa o indirecta no té cap benefici directe”, assegura Del Río, que opina que el Village muntat per l’Ajuntament de l’Hospitalet per a tota la ciutadania no representa cap compensació, especialment per a les veïnes i els veïns que viuen al costat dels pavellons de la Fira.

Cristòbal Ortega, membre de la Junta de l’Associació de Veïnes i Veïns Som Santa Eulàlia, va una mica més enllà quan valora que les dades relatives a l’impacte econòmic “són interessades”. Segons Ortega, la població del barri de Santa Eulàlia agrupada en aquesta associació veïnal opina que no hi ha un impacte real del MWC a la ciutat.

Argumenta que tot plegat només es podria valorar a partir de la informació de dades de benefici real i concret per al veïnat, explicades pels responsables municipals en un Consell de Districte, per exemple. “Aleshores veuríem si aquest benefici econòmic ho és també per als barris”, opina aquest veí de Santa Eulàlia, que considera que els beneficis per al sector de l’hostaleria són per a empreses alienes a la ciutat i que aquests no es reparteixen entre el conjunt de la ciutadania. Més aviat el contrari: des de Som Santa Eulàlia es critica que les administracions destinen una enorme quantitat de diners públics per a l’organització i promoció d’aquests esdeveniments, “però no per a la gestió del seu impacte”.