Barcelona està retirant sorra del fons marí per solucionar el dèficit de sediments a les platges de Sant Sebastià, la Barceloneta i Nova Icària. Foto: Ajuntament de Barcelona
Ja hi ha llocs del món on els seus habitants han hagut de marxar-ne per l’augment del nivell del mar produït per l’escalfament global. A casa nostra, les conseqüències de la crisi climàtica al litoral i de l’acció humana sobre el medi natural no són tan devastadores. Malgrat això, i com apuntava el passat mes d’abril l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), des del 1956 i fins al 2019 un 65% de les platges catalanes han viscut una regressió. En gran part, aquesta situació té a veure amb la construcció d’edificis a primera línia de costa o amb la modificació del cabal dels rius que aportaven sediments al litoral.
En el cas de l’àrea metropolitana, segons assenyalava el catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) José Antonio Jiménez Quintana en un reportatge al Línia, “a diferència del Delta de l’Ebre, la pujada del nivell del mar, en realitat, només farà retrocedir les platges”. Això que d’entrada podria semblar un alleugeriment en el fons és preocupant, perquè “el mar actua de barrera de protecció de l’entramat urbà i, per tant, en cas de tempestes en llocs on hi ha poca platja, com al Masnou o a la Barceloneta, els danys poden ser molt grans”. “Qualsevol tempesta menor que el temporal Gloria ens semblarà que és similar, perquè les destrosses seran de la mateixa magnitud”, afegia.
Ara, un nou estudi al qual ha tingut accés aquest diari va més enllà i aconsegueix posar xifres econòmiques a aquesta destrucció a la qual feia referència Jiménez. Es tracta d’una investigació feta per Víctor-Manuel Lomelí-Quintero per al Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental al Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC que, sota el títol d’El cost de l’impacte sobre el litoral com a causa del canvi climàtic a Catalunya, explica quants milions d’euros pot costar en el futur la regressió de les platges i l’impacte econòmic que això tindrà en les zones urbanitzades, els espais públics, les vies de tren i els edificis comercials. L’estudi, a més, estableix quant costarà la reposició de la sorra perduda.
Lomelí-Quintero ha dissenyat un complex algoritme georeferenciat, amb milers de dades públiques, anomenat GCIFS, capaç de predir, any a any i d’ara fins al 2100, quan costaria arranjar els desperfectes de temporals produïts per la pujada del nivell del mar a tota Catalunya. “L’alteració del clima és una qüestió de gran importància que està tenint un impacte significatiu a les zones costaneres”, explica l’investigador per afegir que aquest fenomen “està generant processos d’erosió, inundacions i un augment del nivell del mar que resulta preocupant”.
D’aquesta manera, el model de Lomelí-Quintero calcula el que costaria reconstruir els edificis, el mobiliari públic i tornar a posar sorra a les platges catalanes. Les dades maregen, i com el mateix investigador afirma, determinen que “l’augment del nivell del mar i les variacions climàtiques poden repercutir en l’estabilitat econòmica de les poblacions costaneres”.
La destrucció, en euros
Segons el model algorítmic creat sota la supervisió del catedràtic Cesar Mösso Aranda del mateix departament de la UPC, en el pitjor dels escenaris Catalunya hauria d’invertir 8.846 milions d’euros a arreglar els desperfectes produïts pel canvi climàtic a les costes d’ara fins al 2100, i en el millor dels casos, 3.587 milions.
A la regió metropolitana, conformada per les costes del Maresme, el Barcelonès i el Baix Llobregat, tal com ens ha pogut facilitar Lomelí-Quintero, en el mateix termini temporal la despesa total seria de 1.327 milions d’euros, mentre que fins al 2050 aquesta xifra se situaria en els 123 milions. Ambdues dades estan calculades tenint en compte el pitjor dels escenaris.
D’altra banda, és en els edificis (590 milions fins al 2100) on més despesa hi hauria, per davant de les despeses computades a la reposició de parcs, vies de tren, carrers i àrees públiques (496 milions fins al 2100) i la reposició de sorra (240 milions).
Així mateix, entre les dades que més destaquen hi ha el cost en parcs, vies de tren, carrers i àrees públiques fins al 2100 a la platja d’Ocata (gairebé 53 milions) i a les platges del Prat (54 milions). En el cas de les platges on hi haurà un impacte més gran pel que fa a edificis d’ara fins al 2100 hi trobem la platja de Vilassar (108 milions), la de Sant Adrià (159 milions) i la de la Mora, a Badalona (295 milions). Finalment, quant al cost per reposar la sorra d’ara fins al 2100, les platges més afectades seran les del Prat (43 milions) i la zona conformada per la platja de les Dunes, la de Calella i la del Garbí (40 milions).
Tanmateix, aquestes xifres només contemplen els costos directes. Tal com alerta Lomelí-Quintero, el seu algoritme no quantifica –encara que en pròxims models sí que ho inclourà– altres costos relacionats amb la destrucció de les platges, com per exemple el cost d’haver de moure la població que ja no podrà viure a primera línia de mar o la pèrdua econòmica que pot suposar per al turisme aquesta situació.
Un problema que ja és present
No cal anar tan lluny en el temps per veure els efectes econòmics que el canvi climàtic tindrà a les platges metropolitanes. Aquest mateix mes de maig, dues notícies a Barcelona donaven fe de l’enorme cost que suposarà mantenir les platges en el futur.
Aquest dimecres, l’Ajuntament va anunciar que iniciava el “dragatge de sorra” de les platges properes al Port Olímpic per “garantir la navegació i contribuir a millorar l’estat de les platges de Barcelona”. En total, es volen retirar 17.000 metres cúbics de sorra del fons marí per solucionar el “dèficit sedimentari” que tenen les platges de Sant Sebastià, la Barceloneta i Nova Icària. L’actuació té un cost de 441.000 euros.
Aquesta no és l’única obra relacionada amb la platja de la Mar Bella que donava a conèixer recentment l’Ajuntament. El passat 21 de maig, el consistori informava que l’obra d’emergència de la platja de la Nova Mar Bella afectada per un temporal a la tardor havia acabat. L’actuació consistia en la reconstrucció del mur del passeig marítim, la construcció d’una escullera per protegir-lo, l’aportació de sorra a la platja i la reinstal·lació de tots els serveis. En total, s’hi han invertit 1,7 milions d’euros.
