Pràcticament totes les escoles tenen menjadors, però molt poques tenen màquines expenedores. Foto: PEM Barcelona/ACN
Com mengen els infants i els adolescents a l’escola? Aquesta és la pregunta que es va formular l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en el seu Programa de revisió de menús escolars a la ciutat de Barcelona.
Durant el curs 2020-2021, l’organisme va revisar els menús de 121 centres de la capital catalana, és a dir, els àpats de més de 29.000 alumnes. La majoria estudiaven en centres d’educació primària i de secundària i la meitat eren alumnes de centres públics, mentre que l’altra meitat anaven a escoles concertades o privades.
En línies generals, l’informe determina que els infants i joves barcelonins dinen adequadament quan estan a l’escola. “S’ha apreciat un compliment majoritari de les freqüències recomanades de consum setmanal per als diferents tipus d’aliments”, afirmen des de l’ASPB.
Bons menús que poden millorar
Segons l’informe de l’agència, pràcticament tots els centres educatius posaven hortalisses, verdures, cereals i arròs als menús amb la freqüència que indica el Programa de Revisió de Menús Escolars a Catalunya (PReME), un programa del Departament de Salut de la Generalitat que dictamina les quantitats de cada aliment recomanables per a una dieta saludable. Això vol dir oferir verdures i hortalisses una o dues vegades a la setmana, arròs entre cap i una vegada i llegums un cop a la setmana.
Pel que fa a altres aliments, el compliment no va ser tan estricte. L’informe determina que a quatre de cada deu centres es donava pasta en excés. Alhora, la presència de les proteïnes vegetals en els segons plats era molt baixa i tres de cada deu centres donaven massa carn vermella o processada. De fet, pel que fa a la carn en general, la meitat dels centres no s’adscrivien a les recomanacions del PReME.
Bons hàbits alimentaris
Més enllà dels aliments que ofereixen els centres educatius, l’estudi també va analitzar els hàbits alimentaris. A gairebé la majoria dels centres hi havia un espai exclusiu dedicat al menjador i els dinars duraven entre mitja hora i una hora. “Així mateix, es va evidenciar l’escassa presència de màquines expenedores d’aliments i begudes (MEAB), i només hi tenien accés els alumnes de secundària, amb només un 1,6% de centres que en disposaven”, afirmen des de l’ASPB. A més, el 6% dels centres tenia cantina.
Per altra banda, la majoria de centres educatius va respectar les necessitats alimentàries especials. El 94% de les escoles tenia menús en cas de malaltia. Els més comuns són els àpats amb aliments sense lactosa, sense gluten o sense ou. “Pel que fa als menús per a situacions especials, el 87% ha servit menús sense porc, el 67% menús sense carn i el 44% menús vegetarians”, afirmen des de l’agència.
Saludable, però també justa
La de l’ASPB no és l’única veu que aplaudeix la bona situació als menjadors escolars. Un estudi fet per l’Observatori DESC el febrer passat assenyalava que, a diferència d’altres entitats públiques com els hospitals, als centres educatius les empreses de càtering oferien alimentació sostenible i justa.
Aquest fet té a veure amb els criteris públics de selecció de les empreses. D’aquesta manera, als concursos dels centres educatius infantils la meitat de la valoració de les empreses de càtering té a veure amb l’alimentació justa. És a dir, una alimentació de kilòmetre zero i saludable.
Pel que fa a les escoles de primària, aquest criteri només sumava el 15% dels punts. Amb tot, aquesta darrera xifra és molt superior a la que s’exigeix a les empreses que serveixen àpats als hospitals. Per guanyar el concurs de càtering d’un centre de salut no cal oferir alimentació justa.
