La segona edició del Bonus Consum es va exhaurir en un dia. Foto: Blanca Blay/ACN
Poques vegades un projecte de l’Ajuntament de Barcelona havia generat tants consensos. En el cas del Bonus Consum, aquesta alineació dels planetes es va produir: és gairebé impossible trobar alguna veu discordant amb la iniciativa, que té per objectiu dinamitzar el comerç de proximitat de la capital catalana.
Amb tot, cal preguntar-se fins a quin punt està sent un èxit aquesta mesura que, en paraules de l’Ajuntament, “vol donar suport a un dels sectors més afectats per la pandèmia”.
Història d’un xec regal
A principis d’octubre es va presentar la primera edició del Bonus Consum. Aleshores eren 280.000 xecs de 20 euros que es podien bescanviar en un total de 1.700 establiments barcelonins. Els bonus s’havien de descarregar prèviament des de la plataforma digital BCNMarket, creada per Tiendeo. El consistori hi posava 10 euros, mentre que els ciutadans hi posaven els 10 restants. Alhora, la iniciativa era una manera de generar competència a les grans plataformes del comerç electrònic, com Amazon.
L’èxit va ser tal que 4.200 comerços ja formen part de la plataforma digital, i el 13 de desembre es van anunciar 100.000 Bonus Consum més que estarien disponibles fins al 31 de desembre. Segons l’Ajuntament, però, els xecs es van exhaurir el mateix dia que es posaven en mans dels consumidors, el 14 de desembre.
En total, Barcelona ha invertit 4,04 milions d’euros en els 380.000 Bonus Consum que, en paraules del consistori, suposen “una injecció directa de 3,8 milions d’euros en consum ciutadà en el teixit comercial de la ciutat per impulsar la reactivació de l’economia”.
Consens polític
La iniciativa del Bonus Consum va ser impulsada pels socis del govern municipal i el sector comercial privat de la ciutat. Així mateix, el projecte formava part de l’acord pressupostari amb ERC.
Pel que fa a la resta de formacions, l’impacte de la gratificació ha estat aplaudit i s’ha demanat una ampliació del temps en què es poden utilitzar els xecs. Així ho van requerir tant Junts per Catalunya com Ciutadans en la darrera Comissió d’Economia i Hisenda celebrada el 15 de desembre. Aquell dia es va aprovar que es poguessin usar els bonus fins al 31 de gener i, amb l’abstenció del mateix govern i a petició de Junts, es va acordar fer un estudi per veure com havia funcionat la campanya dels xecs fins a finals d’any i per saber si la mesura havia arribat a tots els comerços i habitants de la ciutat de la mateixa manera.
Amb tot, consens no és sinònim de bona sintonia, i el Bonus Consum va enfrontar una vegada més els partits barcelonins. Des del govern municipal es treia pit dels xecs, afirmant que la mesura era innovadora, i es criticava els partits que van proposar l’ampliació dels bonus, perquè no van aprovar els pressupostos de 2021 on s’incloïa aquesta partida. Per la seva banda, Elsa Artadi, de Junts, carregava contra el PSC i els comuns qualificant-los de xantatgistes i cínics. “No votem els pressupostos perquè no coincidim amb les grans polítiques, però això no vol dir que deixem de fer propostes”, deia Artadi.
Sigui com sigui, el cert és que finalment es va aprovar, amb els vots de tots els partits i l’abstenció dels comuns i del PSC, que durant el 2022 s’emetran, com a mínim, 200.000 nous bonus.
Dubtes
Encara que l’opinió general respecte a la iniciativa és positiva, els xecs no s’escapen dels dubtes. Jordi Castellana, d’ERC, deia a la mateixa comissió que la política havia tingut molt èxit, però no estava del tot segur d’afirmar si els impactes serien igualment positius. Es referia al fet que en menys de 24 hores es van exhaurir tots els 100.000 Bonus Consum del 14 de desembre i que encara s’havia de comprovar si tots els comerciants se n’havien beneficiat per igual. A més, afegia que a la seva formació la preocupa “la barrera digital de les persones grans”, és a dir, el fet que la població d’edat avançada tingui problemes per accedir a aquest mètode de compra semionline.
Responent a això, en declaracions al diari Línia l’Ajuntament assenyala que “els bonus han apropat gent no digitalitzada a les noves tecnologies. “Són molts els comerciants que ens han explicat que ells mateixos ajudaven els seus clients a descarregar els bonus”, detallen les mateixes fonts. Sens dubte, un extrem difícil de comprovar i que xoca frontalment amb la següent situació.
Alguns consumidors consultats per aquest mateix diari afirmen que van poder-se descarregar “20 xecs”. De fet, un afegeix: “I la meva parella, 20 més”. Ho diu una noia de 34 anys avesada a les noves tecnologies tot referint-se a la primera remesa de 280.000 bonus.
Segons el consistori, “la gent només pot disposar de tres bonus a la vegada sense bescanviar”. El cert és que la mateixa consumidora aclareix que mai va tenir més de tres xecs alhora, però que era senzill obtenir-los amb l’app. “Alguna vegada me’n vaig descarregar més de tres en un dia… Quan en gastava un, en descarregava un altre”, apunta.
Per últim, el bonus també ha generat controvèrsia entre alguns comerciants. En un primer moment, l’Ajuntament pagava el Bonus Consum a les botigues el mes següent. Aquella primera periodicitat es va veure del tot excessiva, i es va passar a pagar a dues setmanes. Ara, des de Junts es reclama que es pagui cada setmana per evitar els problemes de tresoreria que han patit alguns establiments.
