Una de cada deu noies s’autodefineix com a lesbiana. Foto: Elisenda Rosanas/ACN
Al món, 11 països castiguen amb la pena de mort les persones homosexuals, bisexuals, transsexuals i intersexuals. Són Mauritània, Somàlia, Nigèria, l’Aràbia Saudita, l’Afganistan, Brunei, Qatar, la Unió dels Emirats Àrabs, l’Iran, el Pakistan i el Iemen. A més, segons l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (IGLA), a 27 països l’orientació sexual pot suposar més de 10 anys de presó i fins i tot cadena perpètua.
Semblen coses d’altres latituds, però no cal viatjar gaire lluny en el temps per trobar una època en la qual les tendències sexuals no hegemòniques estaven penades per llei a l’Estat espanyol. Durant el franquisme, la Ley de Vagos y Maleantes estipulava que calia internar els homosexuals en institucions especials amb “mesures de seguretat” on havien de ser aïllats de la societat. A més, eren obligats a declarar el seu domicili i eren vigilats pel règim. Segons ha assenyalat Amnistia Internacional anys després, aquests centres eren autèntics camps de concentració, com el de Tefía, a l’illa de Fuerteventura, en què els presos havien de treballar sota condicions inhumanes fins a caure esgotats, i patien pallisses, càstigs corporals i gana.
Molt ha plogut des d’aleshores i, com explica el darrer informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), la diversitat sexual cada vegada està més acceptada a la nostra societat. Almenys entre el jovent de Barcelona s’aprecia una certa obertura respecte d’aquest tema.
Les xifres són contundents, sobretot si ens fixem en les noies. En les dones menors de 18 anys, l’opció heterosexual perd presència en els darrers anys. Així, si el 2016 el 70% es declarava heterosexual, ara només un 48% s’autodefineix com a tal. Per contra, una de cada tres noies es declara bisexual i una de cada deu diu que és lesbiana.
A l’altre extrem hi trobem els nois, on l’heterosexualitat encara és l’opció més nombrosa. El 2016 el 83% deia que només li agradaven les noies, mentre que el 2021 aquesta xifra se situava en el 78%. Per altra banda, els bisexuals i els homosexuals són un de cada 10, en ambdós casos.
Estudis i classe
L’estudi de l’ASPB aporta més informació interessant. Per una banda, veiem com les opcions sexuals dissidents són més freqüents a mesura que passen els anys i el jovent elabora la seva sexualitat. Així, hi ha més nois i noies homosexuals i bisexuals a segon de Batxillerat o als cicles formatius que no pas a l’ESO.
Per altra banda, la renda també impacte en les opcions sexuals del jovent. En les noies de famílies amb rendes baixes veiem que l’heterosexualitat és més freqüent (50%) que en les noies de famílies amb rendes altes (47%). Passa el mateix amb els nois, tot i que, com que en el seu cas l’heterosexualitat és una opció molt més majoritària, les diferències són inapreciables.
Continua la discriminació
Certament, les opcions sexuals no normatives tenen més presència ara que fa anys a Barcelona. També és veritat que, tot i que no són tan llunyans, els anys foscos del franquisme sembla que no tornaran. Malauradament, la discriminació cap a les persones que tenen una sexualitat diferent de la majoritària encara és present. Així ho testimonien els joves entrevistats a l’informe de l’ASPB. En aquest sentit, hi ha motius per preocupar-se, ja que des del 2016 fins a l’any passat l’alumnat que declara haver patit discriminació per la seva orientació sexual ha augmentat. Així, les agressions a gais o lesbianes han passat del 10% al 30% i les agressions a les persones bisexuals han passat del 19% al 22%.
A més d’això, cal tenir en compte que, contràriament al que passa en altres aspectes de la discriminació, en aquest cas són els homes els que s’emporten la pitjor part. Un 38% dels joves gais declara haver patit agressions, mentre que en les joves lesbianes aquesta xifra és del 28%. En el cas de la bisexualitat, gairebé un de cada tres nois ha patit discriminacions, mentre que, de les noies, només un 15% parla d’aquestes situacions.
Com en els casos anteriors, també hi ha diferències pel que fa a l’edat i a la classe social. Normalment, la discriminació es produeix més a l’ESO si parlem d’homosexualitat i a segon de Batxillerat si ens referim a la bisexualitat. En el cas de les agressions a persones homosexuals, aquestes són més habituals en joves de classe alta, mentre que amb la bisexualitat passa just el contrari.
