A l’esquerra, relleu de Talassa, deessa del mar, i a la dreta, el de Gea, deessa de la terra. Foto: Museu d’Art de Cerdanyola
Quan parlem de la fàbrica Uralita de Cerdanyola, dedicada a la fabricació de fibrociment, la primera cosa que ens ve al cap són les morts i els problemes de salut que va comportar l’exposició prolongada de l’amiant en les vides de veïns i treballadors. Però, més enllà d’això, la fàbrica destaca també per haver acollit, durant més d’un segle, un referent de l’art local.
Es tracta dels relleus de les Titànides, dues al·legories de les deesses del mar i de la terra en la mitologia grega, Talassa i Gea, creades per l’escultor Ismael Smith l’any 1915 arran de l’encàrrec de l’industrial Josep Maria Roviralta. Fetes amb ciment i formigó, materials innovadors a l’època, estaven ubicades a la façana que donava a la via del tren i eren un símbol de progrés.
Tot i ser unes de les escultures públiques de Smith més grans, van estar més de 100 anys amagades darrere de la vegetació de la via del tren i, fins al setembre del 2019, tot just ara fa cinc anys, no es van extreure de la façana i traslladar al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) per ser restaurades.
Les Titànides van estar més de 100 anys amagades darrere de la vegetació de les vies
Segons detallen des del MAC al Línia, “el procés de recuperació de les dues peces va viure unes complexes tasques d’extracció”. Entre altres coses, perquè “el seu estat de conservació havia empitjorat molt, ja que la brutícia acumulada durant anys havia provocat filtracions d’humitat que estaven produint esquerdes i pèrdues en superfície”, recorden. “Si en el seu moment no s’arriba a actuar, potser ara no les tindríem així”, asseguren.
Davant les dificultats per extreure les escultures de la façana, es va encarregar la feina a l’especialista Jérôme Rouch. Sota les seves directrius, la brigada municipal va netejar i protegir les peces per després fer-ne la retirada. Segons recorden des del MAC, es van treure de la façana, “peça per peça”, un total de 10 blocs de formigó “de més de 1.200 quilos de pes total”.
Un cop extretes, gràcies a la donació de la propietària de la nau, Carme Pons, les Titànides es van traslladar al Museu, on Rouch va estar diversos anys restaurant-les. De fet, no va ser fins al maig d’aquest mateix any que es van presentar al públic per primera vegada, en una sala dedicada exclusivament als relleus i a la història de l’emblemàtica fàbrica.
“Si no s’arriba a actuar, potser ara no les tindríem així”, diuen des del Museu d’Art de Cerdanyola
Tot aquest procés ha permès que Cerdanyola tingui, avui dia, dues obres úniques. D’una banda, pel seu valor artístic, ja que la façana d’Uralita, amb les Titànides incloses, és considerada una de les més destacades de la transició entre el Modernisme i el Noucentisme a Catalunya, i de l’altra, pel seu valor patrimonial.
Precisament, sobre la seva importància local, l’alcalde, Carlos Cordón, ha assegurat públicament en diverses ocasions que els relleus són clau per “recuperar part de la memòria de Cerdanyola, que no es pot escriure sense la d’Uralita”.
En aquest sentit, cal recordar que la fàbrica de fibrociment va permetre al municipi saltar del camp a la industrialització i que les Titànides són un testimoni de tot plegat.
