La mobilitat metropolitana a debat: per què les dones prefereixen anar a peu?

“Dona al volant, perill constant”. Afortunadament, aquesta frase masclista cada cop se sent menys. Amb tot, encara que les xifres indiquen el contrari, hi ha molts homes que segueixen pensant que elles condueixen pitjor i que són un perill a la carretera.

Un estudi realitzat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i fet públic aquest mes de maig indica que la frase burlesca no té cap paral·lelisme amb la realitat. Sota el títol d’Anàlisi de les conductes de risc en la mobilitat a Barcelona des d’una perspectiva de gènere, el document assenyala que els homes són més propensos a protagonitzar conductes de risc tant quan condueixen algun vehicle com quan van a peu.

Les enquestes fetes per l’IERMB determinen aquesta tendència, que es confirma amb el nombre de sancions que la Guàrdia Urbana posa als homes. Circular pel carril bus, conduir sota els efectes de les drogues o l’alcohol, arrencar abans que el semàfor deixi d’estar verd, saltar-se un stop, circular a velocitats superiors a les permeses o no respectar els ciclistes són actituds més freqüents en els homes que en les dones. Elles, per la seva banda, tenen més freqüència a estacionar al carril bici amb el cotxe, girar de forma agressiva o utilitzar el telèfon mòbil sense mans lliures mentre condueixen.

Les dades confirmen que els homes se salten amb més assiduïtat les normes de mobilitat

Però no només és en la propensió a saltar-se les normes on les diferències en la mobilitat entre homes i dones divergeixen. Segons indica l’IERMB, “el risc de sinistralitat és especialment més alt entre les dones”. És a dir, elles tenen més números de patir un accident.

Per últim, l’estudi considera que quan es tracta de qui produeix els accidents, cal tornar a trencar el mite. “La responsabilitat dels sinistres s’atribueix més als homes que a les dones quan la persona causant és vianant, ciclista i, sobretot, conductor de cotxe”, expliquen des de l’institut. “En el cas de les motocicletes, la responsabilitat s’equilibra força entre dones i homes, amb certa tendència a favor de les dones com a responsables”, afegeixen.

PER QUÈ VAN A PEU?
Davant d’aquestes dades costa menys d’entendre per què les dones es mouen més habitualment a peu, en transport públic o en mitjans de mobilitat no motoritzats i més segurs. “Les dones viuen la mobilitat amb més sensació d’inseguretat”, afirmen des de l’IERMB. En part això també explica per què els desplaçaments d’elles són més curts. Mentre quasi el 20% dels viatges dels homes són de més de 30 minuts, en el cas de les dones aquesta xifra se situa en el 17%. Succeeix de forma similar en els viatges de menys de cinc minuts, que suposen el 15% dels viatges dels homes i el 16% dels de les dones.

“La mobilitat es dissenya per fer arribar els homes blancs de mitjana edat a les seves feines”

“La mobilitat es dissenya per fer arribar els homes blancs de mitjana edat a les seves feines”, explica Sara Ortiz, del projecte d’urbanisme crític Punt 6. Afegeix que molts dels desplaçaments de les dones tenen a veure amb les cures. Es refereix a anar a buscar els infants a l’escola, cuidar un familiar dependent o anar a comprar. És per això que Ortiz critica durament la disposició d’unes ciutats pensades per al cotxe i per a la mobilitat masculina. Mentre que el 17,6% de les dones es desplaça per motius ocupacionals, el percentatge d’homes que es mou per aquesta raó arriba al 22,2%.

POR I MOBILITAT
Com la mateixa Ortiz assenyala, un dels elements que més intervé en la mobilitat femenina és la inseguretat. “No es té en compte l’assetjament sexual”, diu. Aquest fet podria explicar les preferències de les dones per als viatges més curts i també per què els homes es mouen més de nit que les dones. “A grans trets, els homes inicien els desplaçaments més d’hora i els acaben més tard”, conclouen des de l’IERMB.