“A Badalona no trobes pràcticament res acceptable per sota dels 750 euros”, diu un jove. Foto: Marta Casado/ACN
En Giovanni té 23 anys i fa un any i mig que va decidir marxar de casa. Durant aquest temps, aquest jove badaloní ha viscut en quatre pisos de lloguer: tres a Barcelona i l’últim a la seva ciutat. “Vaig marxar de Barcelona perquè pel mateix preu tenia millors condicions aquí”, assegura. Tanmateix, aconseguir un habitatge de lloguer assequible tampoc va ser fàcil a l’altra banda del Besòs. “Vam tenir moltes dificultats. A Badalona no trobes pràcticament res acceptable per sota dels 750 euros. No hi ha gaire varietat i l’habitatge està enfocat a famílies amb un cert nivell econòmic”, explica el jove, que ara comparteix els 950 euros d’un pis amb dos companys.
Segons les últimes dades facilitades per les autoritats, al Barcelonès Nord hi ha més de 81.000 joves en la franja d’edat que va dels 18 als 35 anys i que, com en Giovanni, podrien optar al nou Bo Jove de Lloguer de 250 euros mensuals impulsat pel govern espanyol. Els requisits: estar empadronat al municipi, no cobrar més de 24.300 euros l’any i que el preu total del lloguer no superi els 600 euros o un màxim de 300 euros per habitació. En el cas de Catalunya, aquesta renda mensual per habitatge podria ampliar-se fins als 900 per pis i 450 per habitació en territoris amb un mercat immobiliari tens.
“Aquesta mesura està molt ben pensada per a les zones metropolitanes mitjanes, però és absurda en ciutats com Badalona. Amb les condicions actuals, jo no puc acollir-me al bo per quinze euros”, lamenta en Giovanni, que actualment compagina els seus estudis de màster amb una feina de jornada reduïda. Per al jove badaloní, una subvenció de 250 euros suposaria un bon estalvi i li permetria ser completament independent. “Afortunadament, els meus pares em poden ajudar econòmicament. Si em donessin la subvenció estaria encantat, però el problema de fons és un altre. A Espanya sembla que està molt arrelada la idea que has de passar penúries fins als trenta per poder marxar de casa”, apunta.
Un mercat poc accessible
En aquest sentit, les dades comparades sobre l’edat d’emancipació a Europa són força reveladores. A l’Estat espanyol la mitjana és de 30 anys, mentre que a la majoria de països europeus la xifra és de 26 anys. “Als joves no se’ns donen facilitats per independitzar-nos. El meu sou no és gaire alt, i ara mateix seria impossible llogar un pis pel meu compte. Estic buscant alternatives per tenir una retribució més alta, però de moment no em dona per marxar”, assenyala en Xavier, un jove de 23 anys de Santa Coloma de Gramenet. Aquest noi valora positivament l’entrada en vigor del Bo Jove de Lloguer, però considera que les condicions són força restrictives i que s’hauria d’apostar per mesures que fessin més accessible el mercat de lloguer, com la regularització dels preus.
En la mateixa línia es pronuncia en Ferran, un altre jove badaloní de 24 anys que fa temps que prova d’independitzar-se. “Si no ho he fet ja és pels diners. No tinc una feina estable perquè vaig fent suplències, i així és molt complicat”, assegura. Ambdós coincideixen a apuntar la necessitat de combatre la taxa d’atur juvenil i reclamen més implicació de les autoritats per garantir unes condicions contractuals més dignes.
Marxar a contracor
Les dificultats per accedir al mercat de lloguer no només compliquen l’emancipació dels joves, sinó que en alguns casos també els obliguen a buscar alternatives fora del seu municipi. És el cas d’en Cesc, un jove de 22 anys que després de prop de dos anys vivint a Badalona ha pogut tornar recentment a la seva Tiana natal.
“No és fàcil fer-se la idea que no pots viure al lloc on t’agradaria. Alguns joves tenim la sensació que per quedar-nos a Tiana hem de fer mèrits. Si he pogut tornar ha sigut gràcies a l’ajuda de coneguts, si no seria inviable”, afirma. En Cesc considera que el Bo és una bona mesura i s’està plantejant sol·licitar-lo. “Aquesta subvenció no és la solució definitiva, però a mi m’ajudarà i pot servir perquè més persones es decideixin a marxar”, conclou.
Una “distracció” contraproduent
Des del Sindicat de Llogateres consideren que el Bo Jove de Lloguer és una mesura “mal orientada” que podria provocar una escalada dels preus del lloguer si no va acompanyada de més iniciatives. L’entitat veu en la mesura una “distracció” per dilatar la regulació dels preus del lloguer.
