La manca de neu no és l’única crítica que l’activisme fa als Jocs d’Hivern 2030. Foto: Marta Lluvich/ACN
S’ha parlat molt dels possibles Jocs d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030. Mentre que alguns creuen que serien un tret al peu per al territori en un moment de crisi climàtica i de manca de neu, altres pensen que es tracta d’una oportunitat econòmica que Catalunya no pot deixar escapar.
Més enllà d’això, però, s’ha reflexionat menys sobre quin impacte tindria aquest macroesdeveniment a l’àrea metropolitana. Tindria efectes positius per a la metròpoli de Barcelona? Accentuaria encara més la dinàmica de vassallatge entre la gran Barcelona i el món local?
Els Jocs per a Barcelona
Es pot pensar que els Jocs d’Hivern de 2030 tindrien el seu epicentre a les muntanyes catalanes. Encara que això és cert, “el 40% de les proves es farien a la ciutat de Barcelona, concretament les de gel”, segons reconeix Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i integrant de Foment del Treball.
Així mateix ho explica, des de l’extrem contrari, Enric Mendizàbal, geògraf i membre de la plataforma #StopJJOO. “Diuen que les proves de gel d’hockey, cúrling i patinatge es farien a Barcelona, però el fet és que aquí no tenim les infraestructures per acollir-les”, apunta. De fet, amb l’Skating tancat, creu que la gran pista de gel del territori és a Puigcerdà, i “aquesta no s’ha plantejat com a possible alternativa”.
El cert és que encara hi ha molta manca d’informació al respecte. Tal com afirma el mateix Mendizàbal, “no sabem quin és el projecte que té al cap la Generalitat”. “De fet, no hem vist els documents on l’explica”, insisteix.
La relació entre Barcelona i el Pirineu
Si ens centrem en la relació que generarien els Jocs entre Barcelona i el nord del país, una altra de les preocupacions és la possible accentuació de la dinàmica de vassallatge entre la capital i la perifèria. L’ambientòleg Marc Cerdà definia aquesta relació en declaracions al Línia de la següent manera: “Barcelona és un forat negre que absorbeix recursos i riqueses del territori i només exporta residus”.
Per a Mendizàbal, els Jocs podrien intensificar aquesta dinàmica. “Més aviat parlaria d’una relació de vassallatge entre el territori i unes classes socials adinerades, que són les que guanyarien diners amb tota aquesta operació”, afirma. A més, el geògraf assenyala que “històricament hi ha inversions que s’han fet al Pirineu perquè unes classes socials de Barcelona i la rodalia en poguessin gaudir”. Es refereix, per exemple, al Port de la Bonaigua, una carretera que enllaça l’àrea metropolitana amb Baqueira però que després no és capaç d’unir el territori amb altres indrets com l’Hospital de Vielha.
Totalment en contra d’aquesta opinió es mostra Esteva quan afirma que els Jocs servirien per millorar “l’àmbit de la logística i de les infraestructures amb la muntanya”. El president de l’UFEC diu que “si l’any 1992 Barcelona es va obrir al mar, ara té l’oportunitat d’obrir-se a la muntanya”. “És una assignatura pendent que té amb el territori dels Pirineus”, considera.
A més, Esteva creu que tot plegat “seria una oportunitat per al territori per agafar recursos també de la capital”. “Estem davant d’una oportunitat, no només per no situar tots els recursos entorn de Barcelona, sinó per atraure més inversions i destinar-les al Pirineu”, conclou.
