Cada vegada més joves entren en el món de les apostes esportives, el joc i les criptomonedes. Foto: Arxiu
“Imagina’t arribar a casa després d’haver-te jugat tot el sou, haver de mentir a la teva família sobre on són els diners i, tot i això, seguir pensant en com aconseguir més diners l’endemà per continuar jugant”. Aquest és el dia a dia de moltes persones que tenen addicció al joc. Un trastorn, conegut popularment com a ludopatia, que impedeix a aquells que el pateixen controlar les seves ganes d’apostar.
En Josep, de Parets del Vallès, va entrar amb 32 anys a Jugadors Anònims i amb 55 encara hi continua. “El joc és més fort que jo i estic segur que si deixo d’anar a aquestes teràpies, em tornarà a atrapar”, lamenta. Una addicció que, com qualsevol altra, destrueix famílies, vides i vincles. Però en aquest cas, amb la diferència de ser “una malaltia invisible”. Així la defineix aquest paretà. I és que “quan ets addicte a les drogues, a l’alcohol o al menjar, se’t nota físicament i tothom sap què et passa”, explica. Però en el cas del joc, no. “Arribes a casa com si no hagués passat res”. Ara bé, “has de fer front, diàriament, a la càrrega emocional de la mentida i d’estar preocupant els teus perquè no saben per què sempre arribes tard i sense diners”.
“És duríssim”
El d’en Josep, però, no és un cas aïllat. A la Parròquia de Santa Maria del Jaire, a la Torreta (la Roca del Vallès), cada dijous es reuneix el grup de suport Vida Limpia. “Allà, sense cap professional, ens expliquem les nostres experiències i com ens estem recuperant, i el fet de veure’ns reflectits en altres persones ens ajuda moltíssim”, explica en Josep. Una manera de funcionar que clona Gam-Anon, el grup de familiars de persones addictes al joc que també es troba setmanalment en aquest mateix espai.
Ells pateixen la malaltia en un segon pla i en silenci. “El problema no el tenim nosaltres, però aguantar tot el que comporta és duríssim”, explica un d’aquests familiars, que ha preferit mantenir-se en l’anonimat. És dur no només pels problemes econòmics que causa, sinó perquè el fet d’estar contínuament preocupats els afecta la salut mental.
“Arriba un punt que has escoltat tantes mentides que, quan et diuen la veritat, es fa difícil de creure i encara més d’entendre que és una malaltia”, diu aquest familiar. Però, a banda d’això, també “és un tema complicat, que portes a dins i que gairebé no pots parlar amb ningú, perquè ni quan els acompanyes al psicòleg es paren a preguntar-te com estàs tu, com ho portes”, lamenta.
Promovent un oci poc sa
El que realment preocupa de tot això és que cada vegada hi ha gent més jove en aquests grups. Un fet que “ens hauria de fer reflexionar sobre els espais d’oci que s’ofereixen al jovent de la comarca”, diu en Josep.
A Parets o a Mollet del Vallès, per exemple, no hi ha cinemes, ni boleres, ni sales de concerts ni locals on els joves es puguin reunir. Això sí, hi ha una sala de joc a cadascun d’aquests municipis. De fet, estan a només dos quilòmetres l’una de l’altra o, dit d’una altra manera, a quatre minuts en cotxe. Però per què interessa tenir aquesta mena de negocis abans que d’altres que promoguin un oci més sa? La resposta, per a en Josep, està en els diners. “Un casino genera molts beneficis i, lamentablement, es prioritza això abans que oferir un oci de qualitat als nostres fills, abocant-los així al joc, almenys fins que no tinguin cotxe i carnet i puguin sortir del poble”.
Precisament per això, l’obertura de la sala de joc de Mollet, que s’inaugurava al desembre, va generar polèmica durant molt de temps. “És un problema molt greu que gairebé no hi hagi oci i que el primer espai que es construeixi sigui aquest”, diu l’Àlex, membre de l’Assemblea de Joves Atzarola de Mollet, que a la vegada lamenta que s’hagi aixecat en “un barri de gent humil i amb rendes baixes”.
Des de l’Ajuntament molletà defensen que hi ha “una ordenança molt restrictiva per a la instal·lació d’aquestes activitats” i que “les llicències de joc les concedeix la Generalitat”.
Un negoci en auge
Així és com el negoci del joc continua creixent. Però també evolucionant, perquè ara és estrany veure joves que juguin a la ruleta o a les màquines escurabutxaques. En canvi, molts d’ells fan apostes esportives en línia o entren en el negoci de les criptomonedes. Un món que sembla que s’està posant de moda, que cada vegada es publicita més i que té la facilitat que et permet apostar des de qualsevol lloc i a qualsevol moment.
Però realment et pots fer ric amb només un clic? Que ho preguntin a la gent de Jugadors Anònims, que encara ara maleeixen el dia en què es van creure aquesta farsa.
